Banda
Visual és un col·lectiu de professionals de la comunicació
que neix al 2002 amb dos objectius principals: produir i promoure obres
audiovisuals independents que estimulin el debat i el canvi social i implicar-se
en projectes d’Educació en Comunicació Audiovisual.
Audiovisuals
per al canvi social
Els
audiovisuals han provat ser una eina de comunicació molt potent,
son promotors de canvis socials. Nosaltres els volem utilitzar per oferir
la nostra mirada sobre la realitat social, provocar reaccions i explicar
històries de compromís social de gent que busca el bé
comú.
Podem
utilitzar els mitjans públics i privats de gran abast, en el supòsit
de que les nostres obres siguin del seu interès, no li farem un
lleig a una possible emissió massiva!, però on posem les
nostres energies és en inventar noves maneres de distribuir, presentar
i d’utilitzar el nostres audiovisuals. Per això ens hem dedicat
a fer projeccions i debats a diferents espais, centres cívics, ateneus,
centres culturals, cases okupes, centres educatius, festivals socials,
biblioteques, cases privades… El que busquem és la reacció
del receptor davant la realitat que li mostrem.
La
producció audiovisual continua sent un privilegi d’uns pocs, entre
d’altres raons perquè el procés és car i perquè
la majoria de la població no s’ha format en aquest llenguatge. Avui
dia, però, amb la revolució digital i el desenvolupament
d’internet, i el corresponent abaratiment de preus, el panorama ha canviat
el suficient per a què més gent de tot tipus, no només
els professionals, pugui expressar-se utilitzant una càmera i un
ordinador. Estem en un moment ideal per donar sortida a una nova representació
de la realitat, a nous retrats de nosaltres mateixos. Per això cal
que la ciutadania rebi formació per tal que pugui elaborar els seus
propis missatges audiovisuals i fer, a més a més, una anàlisi
crítica dels missatges audiovisuals dels altres.
L’última
sèrie de docuforums la vam organitzar el passat novembre a l’espai
Transformadors del Casal de Joves de Barcelona i ara n’estem preparant
un altre al Círcol Maldà, també a Barcelona.
Hem
treballat principalment amb dos documentals independents produïts
per Banda Visual: El cuento de Héctor i El bus. Ambdós
ens estant resultant molt valuosos per a provocar el debat i el posicionament
de la gent.
El
cuento de Héctor és una peça d’uns 40 minuts realitzada
per Marta Hincapié i jo mateixa. Mostra com es pot utilitzar l’art
d’explicar contes en el desaprenentatge de la violència i ho fa
seguint un taller de narració oral del pedagog i narrador colombià
Iván Torres amb Héctor Arango, un jove ex-guerriller de les
FARC.
Aquest
documental ha sigut molt ben rebut, especialment a la comunitat educativa.
Fa visible la feina dels colombians que estant treballant per a la pau
però també mostra línies de treball que molts pedagogs
de Catalunya practiquen o reivindiquen. L’IMEB (Institut Municipal d’Edudació
de Barcelona) va organitzar el maig passat una trobada que va titular:
És possible transformar-se i transformar el món a través
dels contes? Per a la trobada va convidar al pedagog colombià protagonista
del nostre documental, Iván Torres, qui va donar un taller de narració
i va contextualitzar la projecció de la pel·lícula
en un debat especialment ric amb les seves aportacions personals.
L’altre
audiovisual que estem fent servir porta per títol El bus.
És una peça que dura uns 30 minuts realitzada per Miguel
Mellado, Montserrat Pujantell i jo mateixa. Fa un retrat del micromón
de l’autobús de línia que va de Barcelona al Centre Penitenciari
de Can Brians, un autobús que els caps de setmana s’omple de dones
que van a visitar els seus marits, fills, germans o parelles que estan
a la presó. La càmera no baixa del bus, acompanya aquestes
dones en els viatges d’anada i tornada i les escolta.
Amb
El bus estem treballant temes de gènere, el rol de les dones a les
relacions familiars, temes psicològics com ara els vincles emocionals,
les dependències i les nostres maneres d’estimar. Els docuforums
organitzats fins ara han provat que aquest documental dona per pensar i
per parlar, que és del que es tracta.
Actualment,
l’Arnau Vilardebò i jo estem preparant un DVD que narrarà
de forma no lineal l’experiència d’una expedició de Pallassos
sense Fronteres al Nepal. Amb aquesta producció volem donar a conèixer
la situació dels refugiats butanesos que hi ha a l’est d’aquest
país asiàtic i com els artistes, en aquest cas de circ, posen
en pràctica allò de “la teràpia del somriure” -el
lei motiv principal d’aquestes expedicions- en llocs on les coses no va
especialment bé.
Pel
que fa a l’Educació en Comunicació, estem col·laborant
amb el projecte PEC de la ciutat de Barcelona: participem en l’elaboració
d’un catàleg d’experiències educatives a Barcelona i hem
treballat en l’organització de la Mostra de Producció Escolar
que va tenir lloc al desembre al centre Garcilaso. A més, tot just
ara, comencem a dissenyar un taller de narració audiovisual per
a centres de primària. |
|
Marisol Soto
(Banda
Visual)
|