El
26 de març de 1993 es signava a Madrid el "Convenio sobre principios
para la autorregulación de las cadenas de televisión en relación
con determinados contenidos de su programación referidos a la protección
de la infancia y la juventud" també conegut com "Convenio de autoregulación".
Els signants del document eren, per una banda, les cadenes de televisió
privades, les televisions públiques (estatals i autonòmiques)
i per l'altra les administracions educatives, ministerials i autonòmiques.
Per com van anar les coses en la programació televisiva en el mesos
-i anys!- posteriors, sembla que aquest document es va arxivar el mateix
dia de la signatura.
Més
de 10 anys després, el 9 de desembre de 2004, els operadors
de televisió d'àmbit estatal van subscriure, conjuntament
amb la Ministra de Presidència i el Ministre de Indústria,
Comerç i Turisme, un nou document de referència per a les
televisions, el "Código de Autorregulación de Contenidos
Televisivos e Infancia". Aquest text volia acabar amb la telescombreria,
amb els programes dedicats a la pornografia sentimental i d'altres muntatges,
que cada tarda aboca el televisor en el menjador de casa. Al llegir el
"nou" document, una sensació dejaveau ens va envair, seguíem
en el mateix punt, som en el mateix moment. I encara seguim esperant...
una televisió de qualitat que es deixi mirar.
Potser
un camí per aconseguir una televisió de qualitat que tingui
en compte els continguts per sobre de l'audiència, siguin iniciatives
com la creació dels Consells escolars a les televisions (com
el constituït recentment
per Barcelona Televisió); també s'està parlant de
la nova llei de la CCRTV que passarà a denominar-se Corporació
Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). En el document
de treball de la llei està previst la constitució d'un
Consell
assessor de continguts i programació de la CCMA format per vint
persones, algunes de les quals representaran a associacions cíviques,
educatives i culturals.
Cal
assajar doncs, formes com aquestes, per a potenciar la participació
i la veu de la societat civil en el mitjà televisiu. La televisió
pública catalana, més enllà de les "setmanes dedicades",
ha de situar-se en el terreny del debat permanent sobre el que vol dir
servei públic i una televisió amb continguts de qualitat.
Per això cal que s'enterri definitivament la idea que la televisió
és, essencialment, un espectacle.
Mentre,
Ferran Monegal des del seu programa, que emet la Xarxa de Televisions Locals,
demanava a Carord-Rovira -invitat al programa- la necessitat d'una assignatura
per ensenyar a veure la televisió. No sabem per què li demanava
al president d'ERC... potser perquè la Honorable Consellera d'Educació
és del seu mateix partit? Ah! Gat vell aquest Ferran! |
|
Francesc-Josep
Deó
Coordinador
d'AulaMèdia
|