Diuen
que moltes vegades l'arbre no et deixa veure el bosc, això els pot
passar a molts en analitzar la "situació administrativa" de l'Educació
en Comunicació (EC) a Catalunya. Però quan coneixes de prop
les actuacions sobre l'Educació en Comunicació en altres
països veus com de lluny som encara d'allò que hauria de ser
l'EC en el sistema educatiu català.
Durant
massa anys ens hem barallat amb l'administració educativa per poder
avançar una mica, hem perdut molta energia en aquesta guerra però
sobretot hem perdut molt de temps. Durant anys la Subdirecció General
de Tecnologies de la Informació del Departament d'Ensenyament recordava
alguns antics regnes d'Al-Andalus, fins al punt que sectors del professorat
agrupats al voltant de l'AEIC (l'Associació
d'Ensenyants d'Informàtica de Catalunya) havien demanat, en
més d'una ocasió, el cap del subdirector.
Finalment
tot arriba... Estem segurs que les recents dimissions del subdirector general
de Tecnologies de la Informació, Sr. Ferran Ruiz i Tarragó
-i d'altres personatges secundaris d'aquesta mateixa pel·lícula-
no només han "facilitat la reestructuració" del Departament
d'Educació sinó que a més aplanarà el camí
per poder avançar, ara ja sense pals a les rodes. No sabem si la
nova reestructuració que es proposa serà la millor alternativa,
però sí que podem afirmar, en aquest cas, que val més
boig per conèixer (amb perdó) que savi conegut.
El
problema ara és com recuperar el temps perdut... Com el Departament
d'Educació passa de ser espectador del debat sobre l'EC -un debat
on altres administracions ja actuen i són la referència-
a ser el principal actor, el principal dinamitzador de l'Educació
en Comunicació. De moment les propostes són tímides
i insuficients.
Una
de les possibilitats per "posar-nos al dia" podria ser la futura Llei Catalana
d'Educació, ja que sembla que el Ministeri d'Educació no
incorpora l'EC ni en els seus papers ni en en el seu discurs; això
sí, mentre ens distreu posant en marxa un debat virtual que filtra,
retalla i gestiona.
Cal
que l'Administració educativa entomi la necessitat d’alfabetitzar
amb els nous llenguatges a la futura ciutadania. El mateix Fòrum
d'entitats del CAC -que no se'l pot taxar precisament de radical- recull
en el Document
de l'Educació en Comunicació Audiovisual la necessitat
que l’Administració educativa incorpori l’Educació en Comunicació
Audiovisual "en els currículums obligatoris, en els seus dos vessants:
com a recurs i com a objecte d’estudi." Un document, aquest, que inclou
i sobretot concreta la majoria dels punts plantejats en el Manifest
de la Taula per l'Educació en Comunicació.
Cal
mirar bé... perquè el bosc és darrere l'arbre. |
|
Francesc-Josep
Deó
Coordinador
d'AulaMèdia
|
