La
nostra societat està sobresaturada d’influències mediàtiques.
Per adonar-nos-en, només cal reflexionar sobre quantes hores al
dia ens passem davant de la televisió, de l’ordinador, fullejant
una revista, llegint un diari o escoltant la ràdio. Aquesta exposició
constant als mitjans de comunicació i a les tecnologies de la informació
i la comunicació ha esdevingut una realitat amb la que els professors
i professores hem de conviure diàriament a l’aula.
"L’altre
professorat" -com David
Buckingham anomena als mitjans de comunicació- influeix
en l’educació i en la construcció biopsicosocial dels joves;
realitat aquesta que en moltes ocasions no es recull dins del currículum
escolar i que, com a conseqüència, genera un abisme entre
la vida escolar i la vida sòciofamiliar.
Basant-nos
en aquesta realitat, els diferents països es troben amb noves demandes
curriculars. Diferents exemples de resposta a aquestes necessitats es troben
en experiències portades a terme a països com els EUA, on es
van iniciar les Web Quests amb Bernie Dodge, o al Regne Unit, més
proper geogràficament, on el seu intent de donar resposta a aquesta
i altres necessitats es fa palès en la proposta curricular nacional.
Aquesta proposta, exposada pel ministre anglès d’estàndards
escolars, David
Miliband, en una conferència celebrada a Cambridge el passat
Novembre de 2004 -“Beyond
the Blackboard Conference”- presentava els nous senderis cap
a on s’adreça l’educació al Regne Unit sota el titular de
personalització de l’educació.
El
sistema escolar anglès: la secundària obligatòria
El
sistema escolar anglès divideix l’educació primària
de la secundària a partir dels 11 anys. En aquesta edat es comença
l’anomenat "Any 7", que és el primer any del cicle inicial de secundària
o Key Stage 3 (KS3), format per tres anys escolars. Aquest període
és menys flexible que el cicle següent o Key Stage 4
(KS4), que consta de dos anys escolars més. Als KS3 i KS4 les assignatures
obligatòries són: Llengua anglesa, Matemàtiques i
Ciències. Quan s’acaba el KS3 i el KS4 es passa un examen d’estàndards
segons el currículum oficial “General Certificate of Secondary
Education” -currículum que no és obligatori per
a les escoles privades, només per a les públiques, tot i
que hi ha un examen comú per a tothom-. S’obté així
la certificació equivalent al nostre país pel que fa a l’ESO.
La
Mediònica: desenvolupant habilitats per viure a l’era digital
La
Mediònica
és una assignatura dissenyada pel KS4 que fusiona l’art, la música
i les TIC dins d’un mateix programa de construcció pràctica
d’habilitats. L’objectiu fonamental és que "l’alumnat tingui les
capacitats necessàries per a utilitzar els mitjans de comunicació
i les tecnologies de la informació i la comunicació
plenament", és a dir, capacitar els joves per a què puguin
viure i gaudir de les oportunitats que ofereix l’era digital. Aquesta assignatura
dura els dos anys escolars del KS4. Durant aquest període realitzen
diferents activitats d’anàlisi, recopilació i producció
de materials que reuneixen en un portafolis digital.
Per tal
d’implementar aquesta assignatura, l’escola ha englobat les assignatures
obligatòries en classes de dilluns a dijous, deixant lliure els
divendres per treballar sobre necessitats sentides de l’alumnat, així
com en temes d’interès del professorat, en dues sessions de 2 hores
i mitja. El currículum de la Mediònica inclou: imatges
en moviment, recursos interactius, experiències mediòniques
(ús de diferents tecnologies per a la creació d’entorns de
participació pel treball en equip) i canals comunitaris. Dins d’aquest
últim apartat es planteja la participació de la comunitat
per crear publicitat, recollir informació i elaborar materials educatius
per a incloure dins de llur portafolis.
Media
Studies: el punt de trobada entre la vida escolar i la quotidianitat
Media
Studies també està orientada al KS4. A aquesta pàgina
web es pot trobar tot el programa de l’assignatura, així com
els criteris d’avaluació i els continguts que estableix el ministeri
d’educació per mitjà de comitès d’avaluació
externs que realitzen proves de nivell a l’alumnat. (En aquest cas el vincle
porta al comitè del País
de Gales).
Aquesta
assignatura té com a continguts els mitjans de comunicació
audiovisuals (pel·lícules, televisió, ràdio,
etc.), els mitjans de comunicació en paper (revistes, diaris, etc.)
i els digitals (internet, revistes i diaris digitals, etc.). Les àrees
d’estudi que constitueixen els dos anys en què es divideix l’assignatura
són: textos mediàtics, audiències i organitzacions.
Aquest
plantejament holístic que engloba la totalitat dels mitjans, es
tradueix en un pla de treball teòricopractic que combina l’anàlisi
amb un treball de disseny i de producció per a integrar habilitats
i capacitats. Aquesta metodologia integra el coneixement (knowing),
amb la pròpia realització i vivència (doing)
que porta cap a la interiorització dels aprenentatges de forma significativa.
Un dels objectius bàsics que planteja l’assignatura és que
"cada estudiant desenvolupi un itinerari dins de la mateixa que respongui
als seus interessos i inquietuds", principi bàsic de la personalització
de l’educació.
De
la personalització a l’Educació en Comunicació
Dins
de l’estructura britànica d’educació, amb tres assignatures
obligatòries, els centres tenen la llibertat d’oferir un ventall
més ampli de crèdits segons les necessitats del propi alumnat.
D’aquesta manera, es personalitza el currículum per mitjà
de la decisió del propi itinerari en els dos últims anys
de la secundària obligatòria (KS4). En aquest espai, assignatures
com la Mediònica (més enfocada a la integració
de competències en tecnologies de la informació) o Media
Studies (més enfocada a l’anàlisi dels mitjans de comunicació
amb la posterior proposta de producció) permeten donar resposta
a una necessitat real dels estudiants, ja que d’acord als seus interessos,
tenen la possibilitat de treballar temes com la imatge, el llenguatge audiovisual,
la producció, la llengua oral, la llengua escrita, el càlcul,
l’actualitat, etc. entre d’altres temes transversals que constitueixen
la riquesa d’aquest plantejament curricular.
Un
exemple d’experiència semblant a la dels Media Studies és
el de l’escola Solc de Barcelona, on s'hi implementa un crèdit d’Educació
en Comunicació a cada curs de l'ESO. En el cas de la Mediònica,
un exemple d’experiència integradora de les TIC i els mitjans de
comunicació vers un centre d’interès concret es troba en
els projectes telemàtics que, l’IES Jonqueres de Sabadell, amb el
crèdit variable Bitantart de la Xarxa Telemàtica del Bages
porta a terme. Aquestes experiències, existents tant en el nostre
context com més enllà de les nostres fronteres, revelen una
necessitat global de treballar i reconduir les influències mediàtiques
a les que l’alumnat està exposat.
En
definitiva, només a partir d’un currículum escolar més
flexible es podrà donar resposta a aquesta necessitat global, currículum
que es pot fonamentar en les diferents iniciatives mundials i/o locals
per poder plantejar un esquema curricular més personalitzat.
La personalització de l’educació es pot traduir doncs,
en una educació que dóna resposta a les necessitats de cada
estudiant d’acord al moment històricocultural en què es troba,
és a dir, un currículum adequat per educar la ciutadania
que viu en la societat de la Informació. |
|
|
Elisabet
Higueras
|
|
Investigadora
de la Universitat de Barcelona
|
|
|
