Des
de 1983 l’IES Barri Besòs de Barcelona té un petit estudi
de ràdio per fer programes amb els propis alumnes. Es tracta d’una
emissora petita i de fabricació pròpia. Aquesta activitat
va començar entre els professors aficionats a la ràdio. Poc
a poc, al veure que els alumnes s’anaven entusiasmant amb l’emissora i
els professors s’hi anaven implicant cada cop més, van anar tenint
aparells més bons per l’estudi de ràdio. Tot i així,
en aquell moment es van trobar amb problemes legals. Cap al 1987, Carlos
Díaz va tenir la iniciativa de parlar seriosament amb el Departament
d’Ensenyament per muntar una emissora escolar, ja que creien que era una
bona eina pedagògica. Finalment, se’ls va legalitzar i van formar
una ràdio cultural.
Com
es forma la ràdio?
El
col·lectiu inicial era gent que li agradava la ràdio. Jo
formava els tècnics, els preparava i quan ja sabien com funcionava
entrenaven a altres alumnes i, a la vegada, controlaven quan hi havia peticions
de programa a través d’una Comissió de Ràdio que tenim.
Aquesta
activitat és extraescolar?
Sempre
és extraescolar, tot i que també es va oferir com a eina
didàctica per als professors, però com s’han de manejar força
aparells, molts no s’hi han posat. Un professor que s’hi ha implicat molt
és el professor de religió. Ell ha fet moltes classes a l’emissora,
parlant de diferents temes. El meu objectiu era que, com a eina didàctica,
servís per a què els alumnes utilitzessin amb més
freqüència l’expressió i el llenguatge, ja que sempre
s’ha fet servir molt poc i crec que és una gran eina.
|
Ràdio
IES Barri Besòs
|
Com
penses que es podria integrar dins el currículum?
Penso
que es podria integrar dins les classes, sobretot a les classes de llengües,
tant de català, com de castellà com d’anglès. Crec
que els alumnes haurien de fer treballs sobre determinats temes de lliure
elecció tant actuals, com culturals, com socials i que haguessin
d’exposar a la ràdio. Pensa que exposar-ho a la ràdio significa:
primer, una serietat i, segon, preparar-se molt bé el treball. A
més, s’han de fer el guió, s’han d’expressar bé i,
per una altra part, seria una bona eina perquè alguns temes se’ls
prenguessin seriosament, ja que tot allò que és acadèmic
s’oblida completament després de fer l’examen. En canvi, si un col·lectiu
d’alumnes preparen temes que han d’exposar per a una emissora de ràdio,
penso que aquests temes no els oblidaran mai. Per tant, crec que la ràdio
seria una bona eina. Per una altra part, crec que seria interessant unir
això amb una televisió interna, és a dir, unir-ho
amb la imatge. Així, els alumnes podrien plantejar informatius,
debats, etc., preparar diferents formats televisius que l’altra gent pogués
veure per la televisió i que hi poguessin participar. Això
provocaria una alteració de la metodologia de les classes.
Jo
segueixo pensant que aquests mitjans serien de gran ajuda per canviar tota
aquesta metodologia estricte implantada des de sempre dins de les classes.
Un problema és que als instituts no hi ha gent que es preocupi per
aquests tipus d’activitats, ja que no controlen la qüestió
tècnica. Si estigués controlat, crec que molts es mourien
més.
La
televisió està parada?
Si,
està parada, però en el seu moment va funcionar molt bé.
Teníem una ATP d’imatge i so. Ens ensenyaven fotografia, fer i muntar
vídeos, fer documentals i pel·lícules, etc.
I,
això, no es pot fer també a través dels crèdits
variables?
Bé,
això és difícil, ja que els variables els han matat
molt amb el tema estrictament acadèmic i molt curricular. Llavors,
quan les coses es posen en aquest nivell si no ets especialista en la matèria
no pots fer-ho. Jo, per exemple, sóc professor d’història
i si donés un crèdit d’imatge no agradaria gens al sistema.
A més a més, hi ha molt poc professorat preparat per a fer
crèdits d’aquests tipus.
La
ràdio motiva molt als alumnes més grans, que són els
primers en participar menys en les activitats extraescolars. Ara mateix
tinc una Comissió de Ràdio formada per alumnes universitaris
que van ser nostres i que han agafat alumnes de l’institut per fer l’activitat
de la ràdio. Amb això, el que vull és que hi hagi
una connexió entre la universitat i l’escola, però és
una idea que ja es va tenir en èpoques del BUP i que es va perdre
a causa de la reforma.
Heu
rebut algun suport per part del Departament d’Ensenyament?
No,
cap. No hem rebut suport ni del Departament ni de cap instància
oficial. Tot el que hem aconseguit ha estat a través d’un pla de
publicacions que tenim aquí a partir dels diners dels pares, evidentment.
Tots els alumnes paguen una quantitat al començar el curs i amb
aquesta quantitat es fa el pla pedagògic. Aquest pla pedagògic
és com un pla per la socialització de recursos que inclou
activitats extraescolars, classes de reforç, llibres de text...
En definitiva inclou una sèrie de prestacions per nois i noies de
classes baixes. A partir d’aquí, tenim una sèrie de recursos
que els utilitzem i, gràcies això, els alumnes tenen accés
a la informàtica, a la fotografia, el vídeo, la ràdio,
etc. És molt greu que els organismes oficials no ho contemplin.
Només contemplen coses aïllades.
Penses
que s’hagués pogut tirar endavant la Logse amb diners?
Si,
crec que hagués estat possible, però va ser al revés.
Aquí, el problema va ser que hi va haver la possibilitat que si
algú no estava d’acord de compartir les aules amb “la chusma”, el
sistema li oferia la possibilitat de marxar a la privada concertada. Llavors,
penso que a l’àrea de Barcelona i a l’àrea metropolitana,
la privada concertada s’ha emportat pràcticament la major part dels
recursos i l’escola pública està molt malament, fins i tot
pitjor que alguns països d'Europa. |
|
Carlos
Díaz Leno
|
Cap
d'estudis de
l'IES
Barri Beòs
|
|
|
Entrevista
realitzada per la
|
Redacció
d'AulaMèdia
|
|
|
|