Des de 1983 l’IES Barri Besòs de Barcelona té un petit estudi de ràdio per fer programes amb els propis alumnes. Es tracta d’una emissora petita i de fabricació pròpia. Aquesta activitat va començar entre els professors aficionats a la ràdio. Poc a poc, al veure que els alumnes s’anaven entusiasmant amb l’emissora i els professors s’hi anaven implicant cada cop més, van anar tenint aparells més bons per l’estudi de ràdio. Tot i així, en aquell moment es van trobar amb problemes legals. Cap al 1987, Carlos Díaz va tenir la iniciativa de parlar seriosament amb el Departament d’Ensenyament per muntar una emissora escolar, ja que creien que era una bona eina pedagògica. Finalment, se’ls va legalitzar i van formar una ràdio cultural.

Com es forma la ràdio?
El col·lectiu inicial era gent que li agradava la ràdio. Jo formava els tècnics, els preparava i quan ja sabien com funcionava entrenaven a altres alumnes i, a la vegada, controlaven quan hi havia peticions de programa a través d’una Comissió de Ràdio que tenim.

Aquesta activitat és extraescolar?
Sempre és extraescolar, tot i que també es va oferir com a eina didàctica per als professors, però com s’han de manejar força aparells, molts no s’hi han posat. Un professor que s’hi ha implicat molt és el professor de religió. Ell ha fet moltes classes a l’emissora, parlant de diferents temes. El meu objectiu era que, com a eina didàctica, servís per a què els alumnes utilitzessin amb més freqüència l’expressió i el llenguatge, ja que sempre s’ha fet servir molt poc i crec que és una gran eina.
 

Ràdio IES Barri Besòs

Com penses que es podria integrar dins el currículum?
Penso que es podria integrar dins les classes, sobretot a les classes de llengües, tant de català, com de castellà com d’anglès. Crec que els alumnes haurien de fer treballs sobre determinats temes de lliure elecció tant actuals, com culturals, com socials i que haguessin d’exposar a la ràdio. Pensa que exposar-ho a la ràdio significa: primer, una serietat i, segon, preparar-se molt bé el treball. A més, s’han de fer el guió, s’han d’expressar bé i, per una altra part, seria una bona eina perquè alguns temes se’ls prenguessin seriosament, ja que tot allò que és acadèmic s’oblida completament després de fer l’examen. En canvi, si un col·lectiu d’alumnes preparen temes que han d’exposar per a una emissora de ràdio, penso que aquests temes no els oblidaran mai. Per tant, crec que la ràdio seria una bona eina. Per una altra part, crec que seria interessant unir això amb una televisió interna, és a dir, unir-ho amb la imatge. Així, els alumnes podrien plantejar informatius, debats, etc., preparar diferents formats televisius que l’altra gent pogués veure per la televisió i que hi poguessin participar. Això provocaria una alteració de la metodologia de les classes.

Jo segueixo pensant que aquests mitjans serien de gran ajuda per canviar tota aquesta metodologia estricte implantada des de sempre dins de les classes. Un problema és que als instituts no hi ha gent que es preocupi per aquests tipus d’activitats, ja que no controlen la qüestió tècnica. Si estigués controlat, crec que molts es mourien més.

La televisió està parada?
Si, està parada, però en el seu moment va funcionar molt bé. Teníem una ATP d’imatge i so. Ens ensenyaven fotografia, fer i muntar vídeos, fer documentals i pel·lícules, etc. 

I, això, no es pot fer també a través dels crèdits variables?
Bé, això és difícil, ja que els variables els han matat molt amb el tema estrictament acadèmic i molt curricular. Llavors, quan les coses es posen en aquest nivell si no ets especialista en la matèria no pots fer-ho. Jo, per exemple, sóc professor d’història i si donés un crèdit d’imatge no agradaria gens al sistema. A més a més, hi ha molt poc professorat preparat per a fer crèdits d’aquests tipus.

La ràdio motiva molt als alumnes més grans, que són els primers en participar menys en les activitats extraescolars. Ara mateix tinc una Comissió de Ràdio formada per alumnes universitaris que van ser nostres i que han agafat alumnes de l’institut per fer l’activitat de la ràdio. Amb això, el que vull és que hi hagi una connexió entre la universitat i l’escola, però és una idea que ja es va tenir en èpoques del BUP i que es va perdre a causa de la reforma.

Penses que s’hagués pogut tirar endavant la Logse amb diners?
Si, crec que hagués estat possible, però va ser al revés. Aquí, el problema va ser que hi va haver la possibilitat que si algú no estava d’acord de compartir les aules amb “la chusma”, el sistema li oferia la possibilitat de marxar a la privada concertada. Llavors, penso que a l’àrea de Barcelona i a l’àrea metropolitana, la privada concertada s’ha emportat pràcticament la major part dels recursos i l’escola pública està molt malament, fins i tot pitjor que alguns països d'Europa.