Dolça
Vert Ros és mestra tutora d'Educació Infantil i coordinadora
d’informàtica al CEIP Puig d’Arques de Cassà de la Selva.
Juntament amb altres tutores de P4 -la Cristina, l’Alba- treballen la publicitat
com una activitat més de llenguatge audiovisual que l'escola programa
als cursos de P3 i P4.
Amb
quin curs treballeu la publicitat?
Aquest
any hem treballat un anunci a P4 i l’hem utilitzat com a activitat prèvia
a la realització d’una animació. L’avantatge de treballar
la publicitat és que ens trobem amb "textos" breus complets amb
missatge. Això ens permet visionar-lo diferents vegades sense que
els alumnes es cansin. Les desavantatges de treballar la publicitat amb
nens tan petits estarien en la mateixa complexitat dels textos publicitaris.
Quan
fa que proposeu aquesta activitat?
És
el segon any que estic en aquesta escola i que s’ha començat a treballar
el llenguatge audiovisual. El curs passat només el treballàvem
a P3 i aquest any, som P3 i P4. Ara ha estat el primer any que hem proposat
una activitat sobre publicitat aquí a Cassà. De tota manera,
jo ja porto uns 10 anys treballant el llenguatge audiovisual a les escoles
i, des del primer any, hem anat fent anàlisi d’anuncis tant de la
televisió com dels que podem trobar impresos en revistes.
Quin
era el vostre principal objectiu quan vau començar a fer l’activitat?
Bàsicament
diferenciar la imatge de la realitat, fer adonar als nens i nenes que no
sempre és veritat allò que ens ensenyen o que ens diuen per
la tele.
Els
nens i les nenes a quina edat diferencien entre realitat i ficció?
A
3 anys la majoria dels nens i nenes diferencien clarament l’objecte real
de la seva imatge fixa un cop s’ha treballat. De tota manera, si no es
continua amb aquesta tasca, no ho generalitzen a tot tipus d’imatges (les
que podem veure per la televisió, a l’ordinador, al cinema, etc.)
Com
estructureu l’activitat? Com ho planifiqueu?
Primer
els passem l’anunci i l’única consigna que els donem és que
s’hi fixin bé. A partir d’aquí anem plantejant els interrogants:
què és, què anuncia, què surt, què se
sent, de què està fet l’objecte (un tren) que es mou, etc.
Repetim el visionat les vegades que calgui. Intentem fer dubtar els nens
sobre les respostes que ens donen d’allò que veuen i senten, comparant-ho
amb la seva pròpia experiència. Un cop hem analitzat aquests
elements, els demanem com és que es mou el tren. Això ens
serveix per treballar la percepció del moviment i fer una animació.
|
Adbusters
|
Penses
que la publicitat i la televisió afecten als infants?
Si
et refereixes a si són una influència negativa, no crec que
per elles mateixes ho siguin. En tot cas és per l’ús que
se’n fa. Els nens i nenes es passen moltes hores sols davant del televisor
sense que ningú els ajudi a llegir el que veuen, a llegir aquests
“textos”. I per la meva experiència he pogut comprovar que, el que
els hi arriba, són fragments d’allò que veuen. Costa molt
que un nen de parvulari t’expliqui de manera ordenada el que veu i el que
sent. Això sense parlar de les intencions dels qui produeixen els
programes, que els queda totalment fora de cap tipus de control.
Si
el que vols dir per afectar és que els dóna models d’actuació,
modifica els gustos i crea necessitats. Penso que la televisió i
la publicitat afecta a adults i a infants. Més als nens i nenes
perquè no tenen recursos per a fer front a les estratègies
de seducció que utilitzen els mitjans i no tenen capacitat per a
fer una lectura crítica d’allò que reben. Crec que és
una irresponsabilitat no ensenyar a llegir i escriure missatges audiovisuals
a l’escola en aquests moments quan aquests tipus de missatges són
omnipresents.
A 4
anys encara no han entrat a l’esclavatge de les marques, però en
algunes activitats es deixa entreveure la influència de la televisió:
canten l’última cançó de moda, porten per esmorzar
allò que surt anunciat, juguen a ser un personatge de dibuixos animats,
en els seus dibuixos hi apareixen estereotips, etc.
Heu
rebut algun suport per part del Departament d’Educació pel que fa
al material necessari per a fer aquestes activitats?
Sí,
l’escola disposa de diversos aparells que provenen de les dotacions del
Departament i d’altres que hem anat adquirint.
Recentment
aquesta experiència ha rebut el reconeixement del Consell de l'Audiovisual
de Catalunya (CAC), no...?
Sí,
aquest any hem estat guardonats amb el segon premi del CAC a l’escola.
Aquest premi ens ha fet molta il·lusió i suposa un gran estímul
i ajuda per a nosaltres ja que ens trobem en la fase d’introduir l’Educació
en Comunicació a l’escola amb les dificultats que això comporta.
Com
penses que es podria integrar l'Educació en Comunicació en
el currículum de l'Educació Infantil?
Tot
i que segurament que el millor seria que l’Educació en Comunicació
estigués integrada dins del currículum formant part de diferents
àrees, a mi em costa molt fer-ho així. M’és més
còmode tractar-la com un apartat més que incloc dins l’àrea
d’Intercomunicació i Llenguatges. Penso que són molts els
continguts a treballar i d’aquesta manera és més fàcil
assegurar-se que es facin. Sóc molt conscient que quan treballem
el llenguatge audiovisual estem treballant llenguatge verbal, matemàtiques,
plàstica, etc. de tota manera, en el nostre horari hi ha un espai
destinat al llenguatge audiovisual (una sessió setmanal).
|
Adbusters
|
A
l’hora de fer aquesta activitat de publicitat amb els nens i nenes, hi
ha alguna cosa que us ha sorprès?
Sí,
ens ha sorprès la dificultat d’identificar allò que estaven
veient com a anunci, tot i ser-ne grans consumidors. També,
el logotip. No sabien que era de ‘El Corte Inglés’. A Girona hi
ha l’Hipercor i tots hi han anat. Potser la gran quantitat de logotips
que ens arriben dificulta la seva identificació. |