- Quants professors col·laboren en l'assignatura? 
A l’escola Mare de Déu dels Àngels fa quatre anys que jo porto a terme aquest servei. El que es produeixen al llarg de tot el curs són projectes interdisciplinaris on participen més d’una assignatura i on, aleshores, hi col·laboren més professors. Per exemple, fa dos anys i amb motiu del Crèdit de Síntesi a secundària, l’assignatura va ser objecte de gran protagonisme quan el claustre va decidir concretar en la realització d’uns videoclips tots els continguts que s’estaven treballant aquell any durant el crèdit. Aquesta activitat va transformar tota l’escola en una gran plató, on tant alumnes com professorat vam funcionar com una gran productora audiovisual. Els valors tramesos a través de la imatge van ser comunicats amb una gran eficàcia, alhora que en una ambient molt més lúdic i pragmàtic.

- Quan fa que funciona el vostre plató? 
Fa molt de temps! El plató de l’escola ha anat experimentant canvis físics, però la història del plató de Mare de Déu dels Àngels, com a espai especialitzat on es porten a terme les producció audiovisuals de l’escola, comença fa uns 20 anys i ja aleshores, mitjançant una assignatura plenament introduïda dins l’horari escolar dels alumnes. De fet, crec que justament el primer any que la matèria es va impartir de forma aïllada a l’escola, deu fer aproximadament uns vint-i-un anys, jo vaig formar part del primer alumnat que va poder gaudir-la. Gràcies a la iniciativa de Montserrat del Pozo la meva etapa de secundària va estar plena de guions tècnics, informatius televisius més crítics i creació d’anuncis, etc. D’ençà a l’actualitat, l’assignatura s’ha continuat impartint a la etapa de Secundària sense interrupció. Però és només des de fa quatre anys que l’escola també ha afegit l’assignatura, 1 hora setmanal, en els cursos de quart, cinquè i sisè de primària.

- Quin són el principals objectius de l'assignatura? 
Els nostres objectius són bàsicament dos. Per una banda ajudar a que els nostres alumnes es converteixen en consumidors de pantalles més crítics i per tant, més lliures. Entenent que per aconseguir-ho han de rebre una orientació adequada des de petits i una orientació que ha de venir tant des de la reflexió i la anàlisi teòrica, com de la producció pròpia. L’experiència m’ha ensenyat que és quan els alumnes intenten crear el seu propi anunci televisiu, quan arriben a ser conscients del món de màgia i ficció que és la publicitat.

L’altre objectiu és que l’assignatura és converteixi en una eina de recolzament per a la introducció de la teoria de les Intel·ligències Múltiples de Gardner, continuant en la mateixa línia de l’escola, és a dir, intentar oferir la millor resposta educativa als seus alumnes en cada moment.

D’alguna manera els alumnes entenen que el concepte de felicitat que la publicitat projecta és inventat, ficcionat i irreal. Crec que això ja és un bon començament que els condueix sen’s dubte a ser menys esclaus davant la publicitat.

- Com estructureu l'activitat?
L’assignatura s’estructura per trimestres, de forma semblant a com s’estructuren la resta d’assignatures curriculars. La diferència fonamental està en la forma d’impartir-la. És a dir, l’objectiu contiua sent la transmissió d’uns coneixements i conceptes però la forma que els nens els aprenguin és mitjançant la realització de diferents projectes i activitats, on les eines més habituals són la càmara fotogràfica, la realització unicàmara amb posterior edició i la realització multicàmara.

- Ha estat bona la reacció de les famílies davant d’aquest tipus d’activitat? no la veuen massa lúdica i poc curricular?
La reacció de les famílies ha estat positiva. Pares i mares que ajuden als seus fills a elaborar els decorats del següent anunci, mares que em paren pel carrer a explicar-me com la seva filla de 11 anys va seure el diumenge davant la televisió, amb llibreta i llapis, per descobrir dos anuncis que diguessin una mentida. I com d’aquesta manera tota la família estava participant en la creació de futurs adults més lliures i per tant amb la possibilitat de recercar la seva pròpia felicitat. O per exemple, com és el cas d’aquest any que l’Associació de Pares de l’escola ha convocat el primer Concurs d’anuncis audiovisuals, amb lliurament de premis a on conviden a participar a totes les famílies. Treballs de fotografia fixa on apareix el tiet o l’avi fent de lladre o interpretant el paper que l’alumna ha dissenyat prèviament.

- Amb quins cursos treballeu la imatge i els audiovisuals? 
A quart, cinquè i sisè de Primària i a tercer i quart d’ESO. Alguns alumnes de Batxillerat també sol·liciten el reforçament audiovisual de l’escola per dotar visualment els seus treballs de recerca.

El problema és que els nens, més vulnerables que els adults, adopten una idea de la felicitat, de l’estar bé que sempre està relacionada amb el materialisme i el consumisme i, es clar, quan un nen pensa això se l’està condemnat justament al contrari, a la infelicitat. I ho concretaré amb un exemple. Poquíssims anuncis lloen l’esforç, la capacitat de sacrifici, sinó més aviat al contrari i tots sabem que fins i tot per enamorar-te ha d’haver-hi un esforç, no valoren el procés si nó la fita, la finalitat, etc.

- Com penses que es podria integrar l'Educació en Comunicació al currículum?
Bé, crec que en totes les assignatures hi hauria d’haver una aproximació als mitjans de comunicació. Crec que els nens, cada cop més, s’estan acostumant a conèixer a través de pantalles, d’alguna manera la pissarra perd eficàcia i la guanya les pantalles i les imatges en moviment. L’escola hauria d’experimentar en aquest sentit una revolució si el que l’Educació vol realment és formar futurs adults lliures. És a dir, amb capacitat per decidir.

Pensem que quan els alumnes acaben la formació obligatòria serà sobretot la televisió la que dictarà la seva conducta. Quan arribi el moment, quan sembla ser que els pares i l’escola baixen en protagonisme, no podem deixar-los davant la televisió sense cap eina per a una lectura crítica de la mateixa. Seria com deixar-los indefensos, sols, en un carrer fosc i amb un especialista en confondre a la gent per portar-la a la seva “secta”. La televisió s’ha d’aprendre a gaudir, s’ha de seleccionar, està bé com a distracció, però, almenys pel que fa avui dia, mai, mai s’han d’interioritzar els valors que transmet.