Per a què serveix una revista de centre?
Principalment, per allò que es diu “fer centre”. En el nostre cas parlem d’un IES inserit en un barri de la ciutat allunyat del centre històric i envoltat d’indústria, forjat en l’onada d’immigració, fonamentalment andalusa, dels anys cinquanta i seixanta en unes condicions de vida molt dures i on el nivell i l’activitat cultural actual és en general baix i on, quantitativament, l’Associació de Pares i Mares està encara poc implicada en el centre. Així, la revista acompleix la funció d’aparador de les activitats que es fan durant tot el curs a l’IES i dels problemes que l’envolten; en definitiva, de dinamitzador cultural. D’altra banda permet a l’alumnat que la edita, i de retruc al que la llegeix, sortir del centre en els dos sentits, metafòric i real: metafòric per “l’escapada al món del carrer”, real per les visites a mitjans de comunicació, impremtes, entrevistes a persones significatives, etc... que transcendeixen la vida acadèmica.

També té altres objectius: fomentar la convivència; els valors democràtics i la lliure expressió; analitzar la pròpia dinàmica del centre en els diferents aspectes; potenciar les TIC; descobrir talents inèdits entre l’alumnat i el professorat; crear vocacions en l’alumnat referents als àmbits de la informació i de la comunicació i, donar eines per treure el nas al món. També fomenta la motivació amb la participació en algún premi dels que proposen alguns mitjans de comunicació, implica el professorat en una tasca comuna, obliga a buscar publicitat per a pagar l’edició en paper, etc... Les virtuts són innegables, el protagonisme el tenen bàsicament els adolescents; una finestra, un mirall i una energia. Un factor nou que reforça la seva utilitat: l’acollida i de la nova fornada d’immigració actual.

Periodicitat
La revista es va editant durant tot el curs i es porta a impremta per a la seva publicació en paper - i próximament en format digital penjada del web de l’IES - cap a finals de maig, d’aquesta manera es va elaborant la crònica dels esdeveniments del centre i també els comentaris a l’entorn de la realitat social, cultural i política exterior. Finalment es dóna un exemplar a tot l’alumnat del centre mitjançant les tutories el dia de lliurament de notes finals de curs per a que el faci arribar a casa seva..., o no. És evident que és important que s’hi senti identificat, representat o el desperti certa curiositat fullejar-la.

Com ho muntem?
Les tres persones dels departaments esmentats més amunt vàrem decidir, ara fa 3 cursos, col·laborar en l’edició d’una revista que en principi oferia en solitari el departament de Llengües. Voler-la editar en paper amb una certa qualitat, tenir-la entre les mans, significava maquetar-la, donar-li un estil gràfic, uns coneixements d’edició, de programari i de pre-impressió... i és aquí on intervé el departament de Visual i Plàstica, que en principi oferia una optativa anomenada Mitjans Audiovisuals. Finalment, el fet de presentar-nos al premi de diari digital que convoca El País anualment ens va suggerir la publicació digital de Pólvora via web de centre; ja hi havia un bon camp per al departament de Tecnologia, que per la seva banda oferia una optativa d’Informàtica. Teniem doncs una bona excusa per fer confluir coneixements de tres àmbits en una mateixa tasca, muntar una petita “empresa” amb l’inestimable ajuda del departament d’Economia i Empresa i del Director, que van parlar amb les industries, ajuntaments i alguna entitat financera per aconseguir ajuda monetària per a la impremta (el preu del paper està pels núvols!).

Cal dir que en la mateixa franja horària cada professor compta amb una aula informàtica fixa, i això gràcies a que el nostre centre va fer en un moment donat una forta aposta per augmentar la dotació d’ordinadors i ara per ara en podem comptabilitzar al voltant de 32, alguns finançats per les indústries químiques del voltant; amb el pressupost de funcionament, ja sabeu, impossible! Malauradament però, no tots els centres poden gaudir d’aquestes condicions, ni de maquinari ni d’espai!

Una vegada posats d’acord, el primer curs vàrem decidir (conensuant-ho amb l’alumnat) fer tres tallers, un per àmbit, per els que passaven tots els nois i noies dues hores per setmana, i deixar una mica menys del tercer trimestre per a editar pròpiament la revista, especialitzant-se cada alumne/a en un dels tres camps. L’experiència va funcionar a mitges perquè el temps era una mica just i no ens acabava de quadrar la coordinació de tasques. Així doncs, el curs següent els nois i nòies van triar la seva pròpia optativa per a tot el curs segons les seves inclinacions i vàrem deixar igualment el tercer trimestre (tan curt sempre!) per a la confecció de la revista. Aquesta opció és més generosa amb el temps i per tant més tranquil·la, i no cal estressar l’alumnat, sempre  carregat d’exàmens, demanant-los tardes extres. 

Cal destacar que tot aquest bagatge ajudarà l’alumnat en l’elaboració del treball de recerca en el següent curs de batxillerat en què veurà ampliats els mitjans possibles en una investigació de qualsevol tipus. En definitiva haurà rebut unes pautes d’autoaprenentatge més d’acord amb el món actual que enriquiran la seva visió del coneixement.

Per acabar, només dir que, el curs en que es produeix una empatia suficient entre professorat i alumnat, es prepara una presentació en format de festa de fi de curs, en col·laboració amb l’AMPA del centre, en que hi ha lliuraments d’orles i premis a diferents activitats i actuacions de tota mena. D’aquesta manera la comunicació acaba prenent una dimensió lúdica que fa que tothom senti una mica més seu el centre. Enderrocar barreres i obrir camins.