Ara bé, no es tracta ben bé d’una emissora, no es compta amb cap antena, és una programació que arriba tan sols a l’institut (entrada, passadissos i pati) i que transmeten via altaveus. És per això que quinzenalment els alumnes emeten des d’una ràdio de bon de veres, SO D’INCA RÀDIO, la ràdio municipal d’Inca; d’aquesta manera s’arriba a un sector més ampli d’oients, concretament a tota la comarca del Raiguer.

La idea sorgí quan la Conselleria d’Educació de les Illes Balears oferí unes beques per a la realització de projectes diversos, un dels quals era sobre els mitjans de comunicació. Davant l’augment d’alumnat nouvingut que desconeixia la nostra llengua, els alumnes i el professorat implicat en el projecte consideraren que una de les maneres de contribuir a l’aprenentatge del català era possibilitar que escoltassin (en el temps dels esplais) xerrar en català sobre temes d’interès per a ells (ja que ho ferien al·lots i al·lotes de la mateixa edat); donar-los l’oportunitat de conèixer i estimar la nostra música, els nostres cantants; i finalment, oferir-los la possibilitat, al darrer trimestre o bé al següent curs, d’incorporar-se a formar part dels joves locutors i locutores de Joves en Antena (JenA).

- L’alumnat gaudeix d’una immillorable oportunitat de constatar que el català és una llengua d’ús viva i quelcom més que una llengua d’ús familiar, d’àmbit reduït.

- Es planteja la ràdio com a eina de normalització lingüística i com a nucli, en el marc del centre, on l’alumnat immigrant o de parla no catalana pot viure en català, tenint present que el seu entorn més immediat no s’expressa en aquesta llengua.

- El fet de donar a conèixer música diversa sempre interpretada en català permet a l’alumnat adonar-se de l’existència d’un horitzó més enllà dels cantants de moda i motivar-los envers el gust dels diversos estils musicals en la nostra llengua.

- S’intenta contribuir que l’alumnat assoleixi un major grau de fluïdesa oral a l’hora d’expressar-se a través dels micròfons i al mateix temps una millor comprensió escrita implícita en la tasca del guionatge.

- El fet que els alumnes hagin de redactar guions (tècnic i literari) els suposa tenir una idea clara d’allò que volen transmetre als oients i en la necessitat d’expressar-la correctament de forma escrita la qual cosa els ajuda també a les seves tasques com a estudiants.

-  Finalment, tot l’alumnat hi té el seu racó: tothom hi pot participar (des dels que cursen ESO i batxillerats fins els que cursen cicles formatius), tant els que presenten algun tipus de necessitats educatives especials, com aquells que segueixen línies de via lenta (que s’anomenen de diversificació curricular) i els nouvinguts (després del primer curs a l’IES).

Organització
Per tal de poder comptar amb un programa diari de ràdio es formen 5 grups de dues o tres persones cadascun, un per cada dia de la setmana. Cada equip ha de preparar el guió corresponent al programa que ha de desenvolupar. En un principi a l’alumnat li costava molt escriure’l (ho feien massa llarg o massa curt, no sabien com expressar el que volien comunicar...) però amb la pràctica acaben per tenir gran facilitat, i fins i tot, alguns gosen improvisar en certs moments.

Per formar els grups, el primer que es fa és establir un període d’inscripció a principi de curs (obert a tothom excepte a 1r d’ESO). Això significa que els alumnes que ja hi formaven part i poden continuar-ho fent i a més s’hi poden afegir altres. D’aquesta manera quan es constitueixen els equips de treball sempre es procura que s’ajunti alumnat que ja té experiència amb altres que comencen: els primers es converteixen en professors dels segons. Enguany els que formen part del projecte són tots alumnes d’ESO (majoritàriament de 3r d’ESO). Entre aquests, la gran majoria són alumnes de diversificació curricular i també es compta amb dos de necessitats educatives especials que veuen reforçada la seva autoestima a través del seu protagonisme radiofònic.

Programació radiofònica
El programa diari, molt més senzill que el quinzenal, es desenvolupa en format magazín i compta amb música, notícies d’interès (de cultura, del cor, de l’escola, de la localitat...), acudits, concursos i informacions vàries. Té una durada de 25 minuts. Cada grup ha de presentar el seu guió per escrit, tot i que les cançons les seleccionen al mateix moment, excepte si parlen de qualque grup musical o cantant en particular. Per tal de no repetir-se massa pel que fa amb les cançons tenen una graella que cada grup omple i així saben què posa cadascú. JenA només té música en català, de tot tipus i sempre procura estar al dia de les darreres edicions musicals.

Recursos materials
En aquests moments l’equip de so consta de dos reproductors de CD, un reproductor de minidisc (ja que l’emissora d’Inca empra aquest format), un reproductor de minidisc portàtil, un micròfon, uns auriculars, una taula de mescles i una cinquantena de CD de música en català. Ens facilitaria la tasca poder disposar d’un altre micròfon.

En resum
Són molts els alumnes que han passat per l’emissora. Alguns per poc temps, ja que han considerat que el volum de feina no queda compensat, d’altres ja fa tres anys que s’hi dediquen plenament (cal ressenyar que els que iniciaren l’experiència ja no estan a l’institut perquè acabaren els seus estudis). El que es té clar és que ningú mai no està obligat a fer ràdio, que poden provar a ser locutors o locutores sense més compromís que el d’avisar amb quinze dies d’antelació si no volen continuar. En aquest punt es pot afirmar que són molts pocs els que abandonen (normalment hi participen dos o més anys) i ningú no pot entrar a formar-hi part si no hi ha algú que en surt ja que es comparteix l’espai amb el departament d’extraescolars i el consell assessor de la revista del centre i aquest és més aviat reduït.