La
societat de la informació, emergent en l’actualitat amb l’ús
en la vida quotidiana de les tecnologies de la comunicació, està
donant lloc a nous conceptes culturals, a maneres de crear coneixement
i fins i tot de llenguatges. No només canvia la nostra manera d’actuar,
sinó també la nostra percepció de la realitat.
Aquesta
expansió, esdevinguda en els darrers anys, i de manera especial
pel que fa als mitjans telefònics, informàtics i audiovisuals,
està afectant de manera directa els joves, perquè els seus
hàbits de consum i les seves idees sobre el món estan canviant
a causa de l’ús diari que fan dels telèfons mòbils,
Internet, gravadores de CD-ROM, DVD... Els educadors crèiem que
sabíem totes les respostes i ara ens trobem que ens han canviat
les preguntes.
El
Grup de Recerca de l’Escola Solc, format per un conjunt d’alumnes de 2n
cicle d’ESO, i sorgit de les activitats d’Educació en Comunicació
que desenvolupa aquest centre, ha desenvolupat durant tot el curs un treball
d’investigació amb la voluntat d’aproximar-se al coneixement del
consum de les tecnologies de l’educació i de la comunicació
per part dels joves.
En
aquest sentit, es va plantejar dur a terme un treball de camp durant el
curs 2004-2005, entre joves de 3r i 4t d’ESO i 1r i 2n de Batxillerat,
que formen part del conjunt de centres del projecte Trams. L’objectiu era
ben clar: radiografiar l’ús i el comportament vers les tecnologies
de la informació i la comunicació, per part de nois i de
noies.
Les
idees que han guiat la recerca han estat les següents:
1.-
Conèixer de la manera més acurada possible les relacions
entre els joves i les tecnologies de la informació i de la comunicació.
2.-
Tenir una informació útil per assumir de manera activa l’evolució
d’aquestes tecnologies.
3.-
Arribar a unes conclusions i difondre-les perquè puguin ser útils
tant per als centres de TRAMS com a la resta de la comunitat educativa
del nostre país.
Són
pocs els treballs que s’han realitzat sobre les relacions entre les TIC
(Tecnologies de la Informació i de la Comunicació) i la joventut,
tant a nivell de l’estat com pel que fa a Catalunya. Aquest poc bagatge
d’aquest tipus d’estudi sobre població juvenil i tecnologies, i
la importància del tema ens ha fet plantejar-nos aquest projecte
i contribuir a fer camí en aquest tipus de recerca.
Aquesta
aproximació a l’estudi del consum de les tecnologies entre els joves,
a més, l’hem volgut fer a quatre punts diferents del nostre país:
Barcelona, Sabadell, Mollet del Vallès i Roses. Així és,
el Grup de Recerca ha aprofitat la plataforma que suposa la Fundació
Trams, de la qual l’Escola Solc forma part, i que aplega cinc centres educatius
que treballen per incorporar les tecnologies del nostre temps al currículum
escolar, per enquestar bona part dels nois i noies d’aquests centres escolars.
El
fet que la proposta i el treball d’aquest estudi partís de nois
i noies com els enquestats ha estat un valor afegit que, sens dubte, haurà
incrementat el grau de sinceritat i fiabilitat de la població enquestada.
L’estudi
fou dividit en cincs parts:
a) Telefonia mòbil.
b) Ús d’Internet.
c) Altres usos de l’ordinador.
d) Ús de videojocs, videoconsoles, jocs de mòbil, etc
e) Imatge i so (vídeo, fotografia, cd’s, dvd’s, televisió)
Els
nois i noies van contestar el text de manera virtual, des de les aules
d’informàtica dels seus centres -Escola Sant Gervasi, de Mollet
del Vallès; Jaume Viladoms, de Sabadell; Escola Empordà,
de Roses; Escola Proa, de Barcelona i l’Escola Solc, també de Barcelona-
en un procés que va durar tres setmanes (novembre de 2004), a través
d’un sistema informàtic de base de dades. Amb les dades a la mà
(desembre de 2004) es va començar la tasca d’interpretació
i valoració.
Es
buscava una tendència, més que dades exactes, sobre els hàbits
i la relació dels joves amb les tecnologies, que permetés
inferir, dintre d’un marge d’error, uns resultats vàlids per uns
nois i noies que pertanyen a una classe social mitjana-baixa, probablement
majoritària al país.
La
població objecte d’investigació ha estat el conjunt de nois
i noies de Segon Cicle d’ESO i de Batxillerat, és a dir compresos
en el grup d’edats de 14 a 18 anys, aproximadament. El total de nois i
noies enquestat ha estat de 600.
En termes
generals, l’educació no s’ha començat encara a preguntar
quines implicacions tenen les Tecnologies de la Informació i de
la Comunicació (TIC) , i en té moltes. Com a mitjana, els
països de l’OCDE es gasten aproximadament un 0,25 % dels seus pressupostos
d’educació en investigació i desenvolupament, davant d’un
7 % dedicat a certs sectors industrials. Consegüentment, encara sabem
poques coses sobre els efectes de les TIC en l’aprenentatge, i el professorat
continua sense una preparació adequada per utilitzar aquests nous
instruments.
Les
dades de tot l’estudi les podem trobar detallades a la pàgina-web
de l’Escola Solc: www.escolasolc.com
TECNOCOMUNICAJOVES
Un
projecte de recerca sobre la utilització de les tecnologies de la
comunicació per part dels joves.
Les
conclusions generals són les següents:
1.-
El telèfon mòbil és un estri de comunicació
personal profundament integrat en la vida quotidiana de la immensa majoria
dels joves.
2.-
Un percentatge aclaparador de nois i noies no fan servir mai Internet en
els centres educatius, una eina fonamental de comunicació i d’informació
en el món d’avui, la qual cosa, com a mínim, hauria de fer
reflexionar la comunitat escolar del nostre país.
3.-
Un percentatge important de joves que situaríem al voltant del 30-35
% pràcticament no utilitzen l’ordinador habitualment.
4.-
L’activitat primordial que els joves realitzen a través d’Internet
són les descàrregues de música. A continuació
cal destacar la participació en xats.
5.-
Els videojocs, especialment durant els caps de setmana, són una
activitat a la qual els joves hi dediquen un temps considerable.
6.-
La reproducció de música, presumiblement mitjançant
aparells d’MP3 o discmans, és una de les pràctiques més
habituals del dia a dia dels joves, pràctica a la qual dediquen
força hores a la setmana.
7.-
Veure la televisió és, amb tota seguretat, l’activitat relacionada
amb les tecnologies que més inversió de temps mereix per
part dels joves, durant totes els dies de setmana, però especialment
divendres, dissabte i diumenge.
8.-
Els programes de televisió preferits pels joves, molt per sobre
dels informatius i dels esportius, són els de ficció (pel·lícules,
telesèries del país i telesèries estrangeres, per
aquest ordre).
9.-
Els canals més vistos són Antena 3 i Tele 5 (amb un 20,7%
i un 19,2%), canals de llengua castellana i especialitzats en reality-shows
i altres productes qualificats de teleporqueria; TV3 i Canal 33 (amb un
18,8% i un 10,6% respectivament), es situen a continuació.
10.-
A la vista de les respostes relacionades amb els seus hàbits setmanals,
podem deduir, amb poc marge d’error, que altres activitats com ara la lectura,
les activitats de natura o esportives tenen, en general, molt poca incidència
entre els joves.
11.-
Les relacions dels nois i noies amb les tecnologies són, principalment,
passives. Podríem parlar d’uns hàbits tecnològics
passius, d’una manera majoritària (escoltar música, veure
televisió, parlar amb el mòbil...); mentre que les pràctiques
tecnològiques més actives, creatives i, probablement, més
enriquidores (edició d’imatges, fer vídeo, fer i processar
fotos, etc.) tenen molt poc èxit entre els joves.
|
|
|
Ramon
Breu
|
Professor
de l'Escola Solc
i Coordinador
de CinEscola.info
|
|
|
|