Imatge del llibre "Els millors dies" (Jansich i Bansch 2002)

Innovar és una altra d’aquelles paraules que va canviant el seu significat d’una manera evident. Actualment hauria de significar “canviar el concepte que tenim de la institució "escola". L’escola ja no és la única font de coneixements, ni molt menys la responsable de l’educació per ella mateixa. “Des de l’escola ja no és possible garantir ambients controlats per a l’aprenentatge” (Pérez Tornero. 2000). Tot està compartit i l’infant agafa protagonisme en els seus aprenentatges. Els mitjans de comunicació entren a la societat actual amb la força que dóna el fet de facilitar el traspàs d’informació d’una manera agradable i assequible per a tothom. Per als infants tot és un camp nou d’aprenentatge i s’instal·len en els mitjans amb la comoditat que aquests els proporcionen.

L’escola incorporarà el mitjans de comunicació tard o d’hora i trobarà noves maneres de fer. Hi ha una filosofia darrere del treball amb els mitjans de comunicació que rau en la comunicació multicanal... els infants en participen i aprenen ben sols a situar-s'hi ja que no els hi hem sabut acompanyar gaire. Acompanyar vol dir compartir, comentar i valorar en la mida que es pugui, aprofitar per resumir o buscar principis conjuntament; no imposar uns principis.  Una manera d’acompanyar els infants seria per exemple deixar que les imatges entrin a l’escola i trobar en la lectura de la imatge una nova manera d’educar-los. 

Des d’aquesta perspectiva, considerem que l'educació dels més petits del cicle educatiu per viure en un món com l'actual ha de considerar dos postulats bàsics:

1) Les imatges en gran format i projectades han de ser un mitjà habitual a les aules per treballar la lectura de la imatge. El canó de projecció s’ha d’instal·lar sense por de l’economia. De vegades sembla que per als grans val la pena; però per als petits... és molt car. Us faré una reflexió: més cars són els canons de guerra i prou que els compren. El canó de projecció hauria de ser ja una eina habitual a les aules de qualsevol edat. Els mestres l’hauran d’aprendre a fer servir, però no els costarà gaire si veuen com els ajuda a l’hora de la classe. Els aprenentatges funcionals són sempre més fàcils i agraïts per a tothom.

2) La comprensió és a la base de qualsevol aprenentatge. Igual que la parla s'aprèn des de petits i d'una manera difícil d'explicar, la lectura i la lectura de la imatge també s'aprenen des de petits i sempre en la interacció amb adults o amb iguals. La interacció entesa en el sentit de Vigotsky, com un mitjà per al desenvolupament cultural i lingüístic dels infants, és el clima on es produeix la comprensió més o menys exacta de les paraules, dels fets, dels conflictes. La interacció amb altres persones permet a l’infant desenvolupar estratègies personals per arribar a l’ús del llenguatge intern i extern tot fent possible l’habilitat de desenvolupar els raonaments personals, les argumentacions dels fets, en definitiva, els valors que seran el sedàs per veure el món.
 

Dit això, exposem algunes idees relacionades amb l’educació en una societat on els mitjans de comunicació arriben a cada llar.

Si pensem que veure la televisió és un fet inofensiu, estem equivocats.
Els programes de televisió busquen cridar l’atenció i ho fan amb els mitjans dels quals disposen. Els infants s’hi posen i entenen els missatges parcialment però amb poca comprensió en tenen prou per avançar una mica. La llum i el moviment són prou atractius per ells mateixos. Dia a dia van aprenent a fer una lectura de la imatge superficial que els aculturalitza. Cada vegada necessiten menys del llenguatge.

Com que els infants la veuen, la televisió, més valdria parlar-ne amb ells i posar-nos a la seva vora. Utilitzar el llenguatge per que vegin com s’amplia el coneixement si ens en servim.

No sempre tot el que hi ha a la televisió es desaprofitable. L’ús de molts llenguatges per a un sol missatge ja és educatiu per ell mateix. És una nova manera de veure l’entorn que els infants aprecien. 

Amb aquests aprenentatges (amb l'aprenentatge dels llenguatges) l'infant es situa en el món que li ha tocat, adquireix una cultura i una manera de viure-la. Per això ens trobem amb molts aprenentatges incontrolats, en unes respostes socials que depassen allò que a l’escola s’ensenya.

Sovint els infants aprenen sols, però la societat no ho sap veure. Inconsciència col.lectiva.  Només la unió entre tots els àmbits als quals afecta l’educació podrà fer que l’autonomia que pensem que l’infant té davant la televisió sigui de veritat autonomia i no sigui la submissió total a uns paràmetres nous fora del control de tothom.

Hem de fer servir els mitjans actuals de comunicació: la imatge, Internet i la comunicació virtual per a treballar tots a l’hora i en un mateix sentit. Les imatges grans estàtiques però projectades a les aules ajudaran a la comprensió per part dels infants de detalls que a la televisió se’ls escapen pel mateix ritme narratiu que porta la imatge. Aprendran una nova manera de comprendre. A més, podem compartir amb els pares les mateixes històries que es treballin a l’escola i podem anar composant entre tots una valoració comuna per enfocar la visió d’un món que avança i al qual aquests infants hauran de voler ser amb ganes i amb il·lusió. Ens ha tocat de viure en una època en què gairebé tot és possible, és una gran sort que els infants disposin de la televisió i que puguem participar amb ells de les noves tecnologies.

Els infants necessiten el treball amb les imatges i els mestres en som responsables. No val a badar. El paper del mestre ha canviat i un dels canvis és l’adaptació a un tipus de comunicació molt visual, més ràpida que la d’abans ja que ara les imatges ens fan arribar idees directament. Si ens posem a treballar a partir de les imatges, tots hi aprendrem, els nens i les nenes i nosaltres mateixos.

Innovar, doncs, també vol dir aprendre junts, tot experimentant i sobre tot compartint.

 

La imatge que proposem és del llibre: Els millors dies. Si mirem el text només diu "Hi ha dies en que tothom rep un petó" Si mirem la imatge veiem a qui ens podríem referir: el peix gran i el petit (recordeu allò de "el peix gran es menja al petit"? El papa conservador i el fill estrafolari... el mascle i la femella... els dos que són iguals, idèntics, ben grossos i al bell mig de la pàgina... el llest i l'estúpid... els protagonistes de l'obra (la nena i el conillet), i els de races diferents. Tot això si ho he d'escriure és molt llarg i feixuc... (encara em deixo per dir moltes de les idees que surten davant d'aquesta imatge...); però amb les imatges és una sola mirada. També reflexionem sobre el llenguatge: que vol dir que tothom "rep"... si tots reben, vol dir que tots donen? Són estones molt agradables de compartir amb els infants coneixements, sentiments, maneres diverses i personals de copsar els detalls.

- Jansich, Heinz i Bansch, Helga (2002). Els millors dies. Baula. Barcelona.

- Pérez Tornero, José Manuel (2000). Comunicación y educación en la sociedad de la información. Paidós. Papeles de Comunicación 27. Barcelona.