Paral·lelament participa d’un projecte amb la Universitat Autònoma de Barcelona que es basa en l’ús de les imatges narratives com a suport per al debat i a la interacció amb els infants. Entre tots es construeix el significat d’un conte i la imatge serveix tant per a la observació com per a la millor comprensió ja que els detalls s’enumeren i cada infant aporta les seves estratègies per descobrir o donar significació a les obres que es presenten a classe. Aquest treball sobre la imatge respon a causes concretes:

a) Hi ha unes necessitats dels nens i les nenes d’avui que fan referència a la lectura de la imatge a les quals les escoles sovint no donen resposta. Es volia innovar en aquest sentit.

b) Les imatges servirien per llimar diferències entre els infants. Davant d’una imatge tots tenen alguna cosa a dir i les diferències entre ells, tant de coneixement com de l’ús de la llengua, queden minimitzades. Els nens i les nenes tenen un accés fàcil a les imatges en el món d’avui, ja han desenvolupat habilitats que fan possible la intervenció als debats. 

c) Al mateix temps que s'afavoreix la competència lingüística s'educa també la personalidad de cada infant. En aquest sentit es posen les bases per donar criteris d'ús dels mitjans de comunicació, entre els quals subratllem el valor que es dóna  a la comprensió del missatge i no a a la fascinació del moviment simple que tant crida l'atenció als espectadors televisius.

També és important la manera com es presenten els continguts d’aprenentatge. En el nostre cas parlem de fer servir una determinada metodologia: els contes eren explicats amb molta participació dels infants gràcies a unes imatges fixes, projectades amb l’ordinador i el canó de projecció. La imatge il·luminada té molt poder d’atracció sobre els infants, es pot controlar el ritme narratiu per deixar que els infants observin i puguin prendre la paraula al seu ritme particular per fer els comentaris que vulguin. La mida gran i la qualitat de la imatge acaben de donar un sentit d’actualitat a la situació. La tecnologia emprada no és banal ja que per als nens és el lligam amb el món de la televisió que tant els agrada. Tots tenen idees, sentiments, tots volen compartir quelcom amb els companys. El llenguatge s’utilitza sense veure’l com un exercici fred d’una fitxa de l’escola. Les paraules de sentit contrari, la morfologia de cada una d’elles, la composició sintàctica, tot s’experimenta i en podem parlar després ja que ho hem posat en pràctica. Compartim estratègies d’observació i de comprensió: un nen és més descriptiu, un altre fa comparacions, un altre relaciona amb coneixements anteriors, un altre formula hipòtesis que poden ser acceptades o rebutjades. És una manera d’aprendre.
 

Com antecedents podem comentar que el debat que es va generar entorn de les imatges i la capacitat de relacionar les pròpies situacions amb les del conte, van desenvolupar les habilitats de participació al debat i de lectura de la imatge. A 3 anys, ja van practicar molta conversa a partir dels coneixements compartits que les imatges narratives els aportaven. 

"Per exemple: en el conte En Pol ja no fa servir l'orinal hi va haver un debat sobre l'ús dels bolquers per dormir. Qui els utilitzava en aquell moment ho negava, tot i que per la manera d'expressar-se es podia deduir que començava a prendre consciència de la situació.

En el de Si jo fos un nadó... es va parlar de conductes que cal abandonar a mesura que un creix: els menjars triturats, o dormir en el llit dels pares, o fer servir el xumet, etc. Un dels nens va explicar que ja tenia previst, al mes de novembre, que per Reis  els donaria el seu xumet a canvi de joguines." (Campà, M. Àngels. Lectura de la imatge amb infants de 3 anys. AulaMèdia, desembre de 2005). 

En el nivell de P-4, enguany, l'escola ha fet una aposta per incorporar, amb la col·laboració d'estudiants d'Erasmus de la UAB, l'explicació de contes en llengua italiana i francesa; s’han seleccionat els següents:

- En Popi va al parc. Helen Oxenbury  (1997) LÉO et POPI, 7 histoires de tous les jours. Bayard Jeunesse. 2003 Luçon França
- La sorpresa de Nandi. 1996. Elieen Brouwne, Ekaré, Caracas. 
- Piuma in nave. Hans de Beer. 2002 Nord Sud Editions. Italia
- ¡Buenas noches gorila! Peggy Rathaman. 2001. Ekaré. Caracas

El programa s’està realitzant actualment i encara no s’ha acabat de completar.

Els tres primers van ser explicats en Italià i el darrer va ser explicat en francès.  Es treballa amb un doble objectiu: primer facilitar als infants el desenvolupament de l’actitud oberta davant llengües que no han sentit mai i segon donar-los l’oportunitat d’observar diferents llengües per trobar similituds i diferències, i analitzar la parla espontàniament. Els infants hi mostren molt d’interès. Es treballa també amb altres tipus de llenguatge: plàstic, corporal, etc.

La base per a l’aprenentatge és la comprensió. Es posa molt d’èmfasi a què cap idea no quedi per comprendre. L’alumna de pràctiques, que ha explicat els contes en italià, s’ha servit molt de la vocalització, gesticulació i del suport visual de les imatges per assegurar que els infants l’entenen. Ella ha observat com els infants, tenint com ajuda les altres dues llengües (castellà i català), s’han valgut de l'associació i la deducció.

Com a resultats podem comentar que, a nivell de comprensió oral, se'n surten molt bé i això es demostra quan, per exemple, de tant en tant, alguns fan la traducció directa del que la mestra els diu, com va passar mentre explicaven el conte de Piuma in nave: l'orso polar sta nel barco e si troba con un gatto... Els infants ho repeteixen en català paraula per paraula. Això passa quan les frases o la major part de les paraules de les frases s'assemblen a altres de les dues llengües que ells coneixen. Les preguntes que es fan durant l'explicació del conte no només estimulen la participació i la deducció dels infants, sinó que també serveixen a la mestra per saber si estan entenent allò que els explica.

Respecte l'expressió oral, al principi es limitaven a escoltar i respondre en català o castellà, però a mesura que han anat passant els dies comencen a usar el vocabulari responent a les preguntes que fa la mestra com: 

-Conte de Piuma: che faccia ha Piuma? Allegre o triste? Un nen va respondre: "té la cara tristo", és a dir, que va voler fer la italianització de la paraula "trist" tot deduint que a partir del morfema català, es poden confegir paraules en italià.

- Amb el conte d’en Piuma, es va fer una activitat per parlar de les emocions i es van fer servir unes màscares (arrabbiato, allegre, rilassato, triste, sorpreso) i unes audicions. Es van comentar les emocions d’en Piuma quan es va perdre i es va demanar als infants de plantejar situacions en les que ells també van sentir alguna emoció. Alguns nens deien la frase en català però la paraula en italià. Per exemple: em sento "al·legre" quan em fan un regal (per la pronúncia la mestra sentia que l’infant ho deia en italià).

- Després d'explicar el conte de La sorpresa de Nandi, a la segona sessió, es va fer l'activitat del "Mi piace" i "non mi piace" respecte les fruites tenint com a referent les del conte a més de les que van plantejar ells. Per tant, vam fer un repàs de vocabulari i una ampliació. Molts nens i nenes es van llençar i deien la frase o si no la fruita. Per exemple: "Mi piace la maduixa"; "M'agrada la banana". Les fórmules fixes s’enganxen una mica per la musicalitat de la paraula que es pot anar repetint. La sonoritat fonètica de “mi piace” “no mi piace” també va ajudar molt i es podia observar els infants al pati repetint aquestes expressions.

Els comentaris i treballs posteriors al conte tenen poques diferències si l’explicació ha estat feta en una llengua diferent, la participació és molt igual. Per als infants és significatiu el fet que l’alumna d’Erasmus parli una llengua diferent de la seva i fan l’esforç que calgui per adaptar-se a ella. És com una gran novetat. Les imatges són la base de la comunicació i faciliten la comprensió.

- El conte que es va explicar en francès va ser: Buenas noches gorila. Hi van sortir els noms dels animals en francès i els infants van adonar-se que molts d’ells variaven en tenir o no un so vocàlic al final com “girafa” o senzillament sonen igual com elefant. L’alumna que el va explicar no va tenir cap problema per fer-se entendre. Els infants estaven molt disposats i actius per servir-se d’estratègies de lectura de la imatge i afegir els elements que per les paraules no arribaven a la comprensió. La veritat és que aquest conte ja estava triat amb intenció, ja que gairebé totes les paraules tenen molt poques diferències entre el francès i el català. Per altra banda l’alumna era molt expressiva, vocalitzava a poc a poc, gesticulava molt, assenyalava les imatges i en acabar els infants van respondre i participar en la conversa com si el conte els hagués estat explicat en català.
 

L'escola, sabent que els infants en contacte amb llengües diferents desenvolupen estratègies de domini de l'ús de cada una d'elles tot destriant els aspectes que les diferencien, va decidir-se pel programa d'innovació en llengües. Pel que fa referència a l'anglès es fa amb metodologia més sistemàtica, que vol dir que es fan part de dues àrees d'aprenentatge en anglès programades per tres cursos. La introducció d'altres llengües es fa només a nivell més col·loquial, esporàdic, depenent de si hi ha alumnes d'Erasmus interessats a participar en el projecte. S'han seleccionat llengües romàniques ja que creiem que l’alumnat hi pot trobar molts elements de comparació per descobrir-ne el funcionament.

Després de dos anys d'experiència podem constatar:

· Es pot observar una actitud molt oberta per part dels infants davant el fet de sentir persones que s'expressen en llengües diferents. Mostren molt d'interès.

· Fan deduccions, per exemple "tristo" per "trist"; a partir d'una paraula que s'inicia amb el mateix morfema, han descobert que l'italià sovint afegeix una vocal final que en català no tenim.

· Comprensió activa: estan mentalment actius. Busquen en la tira fònica que produeix qui explica el conte, elements de comprensió que els permetin identificar paraules o expressions que puguin relacionar amb les que ells coneixen.

· Els infants van interioritzant l'entonació de les diferents llengües, de manera que si han de respondre a una pregunta, tot i que barregen paraules, conserven la musicalitat de la llengua que s'utilitza en aquell moment.

· Els nens i nenes utilitzen, de manera espontània, coneixements de llengües en altres àrees d'aprenentatge; per exemple, tot fent un treball sobre els atributs dels blocs lògics poden dir te'n algun en anglès.
 

BIBLIOGRAFIA
Contes treballats a la classe de 3 anys:

- En Leo i en Popi van a l'escola 
Helen Oxenbury  (1997) LÉO et POPI, 7 histoires de tous les jours. Bayard Jeunesse. 2003 Luçon França.

- On s'amaga la Maisy? 
Cousins, Lucy. 1999 Ed. Serres.

- En Brunet recull castanyes 
Bour, Danièle. 2003 Les trésors de Petit Ours Brun Bayard Jeunesse. Italie.

- En Pol ja no fa servir l'orinal 
Liesbet Slegers, 2003. Baula.

- I si jo fos un bebé... 
Eve Tharlet, 2000. Nord-Sud edizioni. Belgica.

- Caméléo 
Chisato Tashiro. Editorial: Editions Nord-Sud 2003.

- Hola menut 
Harris, Robie, H 2001 Ed. Serres. 

- Olívia 
Ian Falconer. 2000. Seuil Jeunesse. Bélgica.