En la nova societat no només cal saber coses, sinò sobretot com obtenir-les, processar-les de manera significativa i funcional, i aprendre-les quan calga. Per tant, ara cal educar també en competències comunicatives que afavorisquen una selecció adequada de la informació i una anàlisi i avaluació de les intencions, els continguts i els contextos d’eixa informació. En aquest sentit el professorat no sols ha d’ensenyar continguts, també ha de facilitar l’aprenentatge cultural, ajudar l’alumnat a seleccionar i avaluar la informació i a transformar-la en coneixement.

Un canvi cultural com el que vivim necessita de ciutadanes i ciutadans crítics i autònoms, preparats per a llegir, entendre i expressar-se amb tots els llenguatges de la comunicació audiovisual i de la cultura multimèdia, capaços d’interpretar el significat profund dels seus missatges. Els nostres infants i joves mereixen una escola que sàpiga encarar aquest repte.

Però les polítiques educatives segueixen desorientades i els governs semblen més preocupats per l’aprenentatge instrumental de les tecnologies que per fomentar la consciència crítica sobre els seus continguts i els seus efectes. És preocupant per això que la nova Llei d’Educació no preste una atenció decidida a aquests fenòmens.