Els
nous llenguatges de la cultura de masses estan configurant un panorama
molt complex amb la irrupció de les tecnologies de la informació
i la comunicació: ordinadors, videojocs, cds, dvds, telefonia mòbil,
televisió digital, comerç virtual... Es tracta d’un nou escenari
que, amb l’hegemonia de la xarxa Internet, presenta noves vies d’accés
a l’aprenentatge i al coneixement i obri les portes a altres formes de
comunicació: missatges sms, converses en xats, correu electrònic,
videoconferències... La digitalització de la informació
i la capacitat per a transmetre-la a escala planetària té
uns efectes tecnològics, uns efectes cognitius i culturals en la
vida de les persones i uns efectes socials preocupants. Mentre els "inforics"
tindran accés i seran competents en l’ús dels nous suports,
els "infopobres", encara que disposen de recursos materials, seran incompetents
per a usar-los.
En
la nova societat no només cal saber coses, sinò sobretot
com obtenir-les, processar-les de manera significativa i funcional, i aprendre-les
quan calga. Per tant, ara cal educar també en competències
comunicatives que afavorisquen una selecció adequada de la informació
i una anàlisi i avaluació de les intencions, els continguts
i els contextos d’eixa informació. En aquest sentit el professorat
no sols ha d’ensenyar continguts, també ha de facilitar l’aprenentatge
cultural, ajudar l’alumnat a seleccionar i avaluar la informació
i a transformar-la en coneixement.
Un
canvi cultural com el que vivim necessita de ciutadanes i ciutadans crítics
i autònoms, preparats per a llegir, entendre i expressar-se amb
tots els llenguatges de la comunicació audiovisual i de la cultura
multimèdia, capaços d’interpretar el significat profund dels
seus missatges. Els nostres infants i joves mereixen una escola que sàpiga
encarar aquest repte.
Però
les polítiques educatives segueixen desorientades i els governs
semblen més preocupats per l’aprenentatge instrumental de les tecnologies
que per fomentar la consciència crítica sobre els seus continguts
i els seus efectes. És preocupant per això que la nova Llei
d’Educació no preste una atenció decidida a aquests fenòmens. |
|
Rafael
Miralles Lucena |
Professor
i periodista.
Universitat
de València
|
|
|