Patrícia Agüera Pàmies és professora d’ESO i Batxillerat de Llengua i Literatura Espanyola i Catalana en una escola pública francesa de Barcelona. Des de petita, ha mantingut un contacte molt estret amb la cultura francesa. Després de finalitzar uns estudis becats al Liceu Francès, va endinsar-se en el món de les Filologies Hispànica i Catalana a Montpeller. L’interès per la llengua i la història la van conduir a Tolosa de Llenguadoc (Toulouse), on va aprofundir en l’estudi de les Lettres Modernes (Filologia Francesa).

Es dedica a la docència des de fa 9 anys i centra una part del temari en abordar els mitjans de comunicació: l’anàlisi comparativa entre literatura i cinema o la creació d’un edublog, amb el que tracta els continguts treballats a classe des de diferents perspectives. I, des de fa 3 anys, converteix els seus alumnes de 2n d’ESO de Llengua i Literatura Espanyola en publicistes en potència.

- Com treballes la publicitat amb els alumnes de 2n d'ESO?
La treballo dins de la classe de Llengua, en tres fases. Primer, els lliuro un dossier que una amiga publicista, la Laia Soler, ha elaborat amb mi i que explica la publicitat des de diferents perspectives: històrica, legal, metodològica, ètica... Uns dies més tard, la Laia fa una xerrada a classe, mostra un storyboard i n’explica el procés de realització. En aquesta sessió, també analitzem els retalls de diferents anuncis que, prèviament, he demanat als nens que portin. Convé que vegin que, en moltes ocasions, els publicistes no respecten l’ètica. Finalment, els alumnes elaboren un storyboard i graven en vídeo l’anunci tal com l’han pensat i creat, amb els recursos amb què comptem a classe i amb ells mateixos com a protagonistes.

- Vas entrar en contacte amb la publicista a través del teu centre?
No. Tot i que el centre no m’ha posat cap trava a l’hora de fer aquesta activitat, no s’hi ha implicat explícitament. 

- Respecte dels alumnes, quin nivell d’acceptació i participació creus que té la proposta?
Els agrada molt perquè treballen en equip, fent una feina creativa. A més, els estimula que vingui una especialista, algú diferent de la professora, que els expliqui com funciona el món de la publicitat. I també valoren molt el moment final, quan fan l’autocrítica i la crítica del treball dels companys. Com que tots han viscut el procés, saben valorar tant el resultat del propi treball com el de la resta de companys. S’han convertit en petits experts usant el llenguatge de la publicitat. 

- I no et sembla molt de temps per centrar-te només en publicitat?
D’entrada, en condicions òptimes, jo hauria de comptar amb més hores per poder treballar tots aquests temes, però només faig 3 hores de castellà perquè nosaltres tenim afegit el francès. Això no obstant, crec que el temps és adequat, ja que treballem moltes coses. A nivell lingüístic, per exemple, tot el que és correcció, autocorrecció i reescriptura. També hi ha una reflexió sobre el procés d’aprenentatge i sobre com s’arriba a un resultat final, anàlisi que, d’altra banda, crec que s’hauria de fer a totes les assignatures. I, a més, treballem un tipus de llenguatge tècnic: el publicitari. Els nens han d’aprendre a dominar altres llenguatges a banda del verbal i el no verbal. I en aquesta activitat hi ha un treball sobre la lectura i la producció d’imatges i de l’audiovisual. Els alumnes han de fer els dibuixos de l’storyboard a més d’un resum del contingut de l’anunci. És una tasca aparentment senzilla, però molt laboriosa.

- Suposo que després de l’activitat aprendran a veure la publicitat de manera molt diferent.
Aprenen a fer una lectura crítica de la publicitat perquè no només han après la teoria, sinó que, a més, quan es posen en el lloc dels publicistes, es plantegen les mateixes preguntes que els professionals. Per exemple, qüestions ètiques: com presentar un producte perquè sigui atractiu però sense dir mentides. Una cosa és la teoria, però quan passen a la pràctica i s’hi troben, encara es plantegen més qüestions. Experimenten el procés i tot plegat s’ho miren amb uns altres ulls. 

- Has rebut algun tipus de suport econòmic del Departament d’Educació per costejar la labor de la Laia o el material?
No he rebut cap ajuda econòmica del Departament d’Educació perquè el meu centre no depèn de la Generalitat de Catalunya. A més, a la meva escola no s’acostuma a pagar els col·laboradors perquè la política del centre no ho permet. Al meu centre no hi manquen mitjans econòmics, sinó recursos adaptats a allò que els professors necessitem i demanem. Pel que he vist i sentit a les diferents jornades, ponències i presentacions a les quals he assistit, a totes les escoles públiques de Catalunya hi passa una mica el mateix: cada cop hi ha més diners per repartir, però els recursos es distribueixen malament, sense tenir en compte el que cada centre necessita, sense escoltar les demandes directes i clares dels professors, tant pel que fa a recursos materials com formatius.