Sigui com sigui l’escola. Estigui on estigui ubicada, l’alumnat aprèn allò que el mestre, la mestra, li ensenya. Evidentment que la societat educa i les persones aprenen allò que veuen i viuen, per tant no entraré a valorar el com ni el què educa la societat ni molt menys les experiències d’altres mestres i centres. Senzillament pretenc explicar el com i el què s’intenta ensenyar, educar, en una petita escola, o escola petita, on actualment s’escolaritzen onze alumnes d’entre tres i onze anys.

Una escola unitària
Tenint en compte que totes les àrees i tots els nivells curriculars recauen en una sola persona et planteges com organitzar el temps escolar per donar cabuda a les preferències personals, a tots els nivells escolars i àrees curriculars. La formula, en un principi fou el teatre i el cinema.

L’alumnat de Cicle Superior de l’antiga EGB, (1 de 6è, 2 de 7è i 1 de 8è) tot treballant l’àrea de llengua (ortografia, gramàtica, cal·ligrafia, etc.) van escriure el guió literari d’un curtmetratge. En l’àrea de plàstica ens dedicàvem a preparar el guió de filmació. Treballar els plans, les angulacions, la il·luminació, moviments de camera, etc. A més de preparar els decorats pels interiors. El triangle de fusta amb rodes, suport del trípode, pels travelings. Dibuixar i pintar en diferents i amb diversos materials.

En les hores de música buscàvem quina hauria de ser la banda sonora del curtmetratge. Vàrem fer audicions de moltes tipologies de música des de Ramoncín, Jaume Sisa, Loquillo, Pau Riba, Rollings Stone, Nirvana, Bethoven, Vivaldi, Verdi, etc. Petites sortides, Socio-Naturals, pels voltants de Prats i Sampsor ens servien per cercar els paratges més adients per dur a terme la filmació de les diverses escenes d’exteriors al mateix temps que observàvem la vegetació i la fauna. Així com, també, la composició social del poble valorant les professions i servis, dels tres sectors econòmics, els que hi ha i els que hi manquen, en contraposició a les viles i ciutats més grans.

La segona meitat del segon trimestre, tot entrant a la primavera, i el tercer trimestre el destinàrem a la filmació, interiors i exteriors. No sempre coincidia el guió literari amb el guió de filmació. Normalment sabent que en l’edició ja el posaríem en ordre, a voltes per imprevistos, com la malaltia d’un alumne o la pluja.

Els setze minuts del curtmetratge, “Flor de Lotus” s’argumenta en l’arribada del futur de dos nois sabedors que una fàbrica de piles tòxiques provocarà la destrucció del poble, Prats i Sampsor. Intenten convèncer a l’Alcalde, parlant amb l’empresari, passant per l’escola. Els actors són tots els alumnes de l’escola, la girafa (un micròfon penjat d’una escombra) aguantada pels de Cicle Mitjà, darrera la camera l’alumne de CS que no actua, Els petits participen com actors secundaris o com espectadors amb un respectuós silenci a la plaça del poble.

Posteriorment i amb l’adequació escolar, però seguint el mateix procediment d’ensenyament-aprenentatge, vàrem filmar, també en exteriors, “Flor de Romanial” (adaptació del conte del mateix títol) i el reportatge sobre cavalls “Equus” (sobreposant l’àudio a les imatges), una vegada editat ens adonàrem que no hi havia àudio del renillar dels cavalls, ens va saber greu. En interiors, un plató fet amb dos llençols i una màrfega gran, vàrem filmar “El Petit Príncep” en format de sèrie televisiva.

Els treballs amb presentacions PowerPoint i FotoAngelo s’han fet diversos treballs com la "Caputxeta Vermella", amb text i icones, (destinat a un alumne de necessitats educatives especials) i la mateixa "Caputxeta Vermella" explicada en l’anglès pels dos alumnes de CI. La veu ja fou gravada amb el micròfon de l’ordinador.

Actualment amb l’Studio 8 fem petites produccions de les activitats puntuals, com baixar per la neu amb trineus, el carnestoltes, etc. Donada la complexitat d’horaris amb la intervenció de les especialistes itinerants la filmació la fem quan tots els alumnes estan amb el tutor. L’edició la fan els grans, dos de quart i una de 5è.

Amb la mavica els petits es fan fotos i les retoquen amb el Paint Shop Pro i amb el Kidpix, disfressant-se, pintant-se. Utilitzant aquests mitjans s’ha dut a terme l’experiència “Parlem” amb l’escola Vilademany d’Aiguaviva. Una comunicació audiovisual d’alumnes i mestres de dues escoles, presentant-se i explicant-se llegendes utilitzant com a eines el micròfon, la fotogràfia i el vídeo i la pàgina web de l’escola com a mitjà de comunicació. Aquest curs estem iniciant la comunicació entre les escoles de la ZER amb l’skype i les webcamp.

Aquest aprenentatge els ha de dur a gaudir de la història que els expliquen les imatges complementades per l’àudio, o la inversa, i saber trobar el temps per a produccions pròpies aprofitant festes familiars o els canvis estacionals de l’entorn.
Saber observar els audiovisuals des la metamorfosi d’actor a espectador els ha de proporcionar una visió més amplia i poder valorar la creativitat, o la manca d’ella, d’una producció audiovisual, sigui quina sigui.