"El
temps, la imatge i el record no sempre estan sincronitzats"
En el
camp dels mitjans audiovisuals aplicats a l’escola hi ha moltes, moltíssimes
i interessantíssimes, experiències què acompleixen
en escreix els objectius d’engrescar, interessar, divertir i educar als
alumnes.
Sigui
com sigui l’escola. Estigui on estigui ubicada, l’alumnat aprèn
allò que el mestre, la mestra, li ensenya. Evidentment que la societat
educa i les persones aprenen allò que veuen i viuen, per tant no
entraré a valorar el com ni el què educa la societat ni molt
menys les experiències d’altres mestres i centres. Senzillament
pretenc explicar el com i el què s’intenta ensenyar, educar, en
una petita escola, o escola petita, on actualment s’escolaritzen onze alumnes
d’entre tres i onze anys.
Una
escola unitària
Tenint
en compte que totes les àrees i tots els nivells curriculars recauen
en una sola persona et planteges com organitzar el temps escolar per donar
cabuda a les preferències personals, a tots els nivells escolars
i àrees curriculars. La formula, en un principi fou el teatre i
el cinema.
L’alumnat
de Cicle Superior de l’antiga EGB, (1 de 6è, 2 de 7è i 1
de 8è) tot treballant l’àrea de llengua (ortografia, gramàtica,
cal·ligrafia, etc.) van escriure el guió literari d’un curtmetratge.
En l’àrea de plàstica ens dedicàvem a preparar el
guió de filmació. Treballar els plans, les angulacions, la
il·luminació, moviments de camera, etc. A més de preparar
els decorats pels interiors. El triangle de fusta amb rodes, suport del
trípode, pels travelings. Dibuixar i pintar en diferents i amb diversos
materials.
En
les hores de música buscàvem quina hauria de ser la banda
sonora del curtmetratge. Vàrem fer audicions de moltes tipologies
de música des de Ramoncín, Jaume Sisa, Loquillo, Pau Riba,
Rollings Stone, Nirvana, Bethoven, Vivaldi, Verdi, etc. Petites sortides,
Socio-Naturals, pels voltants de Prats i Sampsor ens servien per cercar
els paratges més adients per dur a terme la filmació de les
diverses escenes d’exteriors al mateix temps que observàvem la vegetació
i la fauna. Així com, també, la composició social
del poble valorant les professions i servis, dels tres sectors econòmics,
els que hi ha i els que hi manquen, en contraposició a les viles
i ciutats més grans.
La
segona meitat del segon trimestre, tot entrant a la primavera, i el tercer
trimestre el destinàrem a la filmació, interiors i exteriors.
No sempre coincidia el guió literari amb el guió de filmació.
Normalment sabent que en l’edició ja el posaríem en ordre,
a voltes per imprevistos, com la malaltia d’un alumne o la pluja.
Els
setze minuts del curtmetratge, “Flor de Lotus” s’argumenta en l’arribada
del futur de dos nois sabedors que una fàbrica de piles tòxiques
provocarà la destrucció del poble, Prats i Sampsor. Intenten
convèncer a l’Alcalde, parlant amb l’empresari, passant per l’escola.
Els actors són tots els alumnes de l’escola, la girafa (un micròfon
penjat d’una escombra) aguantada pels de Cicle Mitjà, darrera la
camera l’alumne de CS que no actua, Els petits participen com actors secundaris
o com espectadors amb un respectuós silenci a la plaça del
poble.
Amb l’arribada
dels ordinadors i coincidint amb el canvi de la reforma educativa ens hem
adequat a les edats de l’alumnat i a les tecnologies de què anem
disposant. Treballar amb l’Studio 8 ha facilitat molt la feina d’edició.
El muntatge de “Flor de Lotus” fou difícil i laboriós amb
l’edició manual disposant d’un monitor, entrada i sortida, un vídeo
gravador sense àudio dub i una senzilla tauleta d’edició.
Quan els deixava sols per descansar de l’edició van aprendre, sols,
aquells petits trucs de repetir vàries vegades el mateix moviment
i/o paraula, el sortir moltes mosques, tot l’alumnat disfressat de mosca,
sortint d’una caixa de cartró.
Posteriorment
i amb l’adequació escolar, però seguint el mateix procediment
d’ensenyament-aprenentatge, vàrem filmar, també en exteriors,
“Flor de Romanial” (adaptació del conte del mateix títol)
i el reportatge sobre cavalls “Equus” (sobreposant l’àudio a les
imatges), una vegada editat ens adonàrem que no hi havia àudio
del renillar dels cavalls, ens va saber greu. En interiors, un plató
fet amb dos llençols i una màrfega gran, vàrem filmar
“El Petit Príncep” en format de sèrie televisiva.
Els
treballs amb presentacions PowerPoint i FotoAngelo s’han
fet diversos treballs com la "Caputxeta Vermella", amb text i icones, (destinat
a un alumne de necessitats educatives especials) i la mateixa "Caputxeta
Vermella" explicada en l’anglès pels dos alumnes de CI. La veu ja
fou gravada amb el micròfon de l’ordinador.
Actualment
amb l’Studio 8 fem petites produccions de les activitats puntuals,
com baixar per la neu amb trineus, el carnestoltes, etc. Donada la complexitat
d’horaris amb la intervenció de les especialistes itinerants la
filmació la fem quan tots els alumnes estan amb el tutor. L’edició
la fan els grans, dos de quart i una de 5è.
Amb
la mavica els petits es fan fotos i les retoquen amb el Paint
Shop Pro i amb el Kidpix, disfressant-se, pintant-se. Utilitzant
aquests mitjans s’ha dut a terme l’experiència “Parlem” amb l’escola
Vilademany d’Aiguaviva. Una comunicació audiovisual d’alumnes i
mestres de dues escoles, presentant-se i explicant-se llegendes utilitzant
com a eines el micròfon, la fotogràfia i el vídeo
i la pàgina web de l’escola com a mitjà de comunicació.
Aquest curs estem iniciant la comunicació entre les escoles de la
ZER amb l’skype i les webcamp.
A l’escola
han anant canviant els mitjans i amb ells els procediments però
no l’objectiu d’educar per l’oci. Ni els valors i ni les normes del procés
d’ensenyament- aprenentatge. Hem participat en una comunicació de
videoconferència amb l’Escola d’Isona utilitzant el videotelèfon
Polycom
i amb l’skype amb l’escola de Llovera. Amb els alumnes grans, actualment
dos de quart i una de cinquè, s’analitzen les imatges que, no tant
sols, passen pel davant dels seus ulls. S’analitzen els jocs d’Internet
a que juguen, els dibuixos animats i les sèries televisives que
veuen.
Aquest
aprenentatge els ha de dur a gaudir de la història que els expliquen
les imatges complementades per l’àudio, o la inversa, i saber trobar
el temps per a produccions pròpies aprofitant festes familiars o
els canvis estacionals de l’entorn.
Saber
observar els audiovisuals des la metamorfosi d’actor a espectador els ha
de proporcionar una visió més amplia i poder valorar la creativitat,
o la manca d’ella, d’una producció audiovisual, sigui quina sigui. |
|
Miquel
Moyà i Altisent
|
CEIP
Sant Serni
ZER
Baridà-Batllia
|
|
|