En la societat actual, s’entrecreuen estereotips i prejudicis que s’estan instal·lant amb una gran velocitat i d’una manera acritica tant des del boca-oïda, com des dels mass media que actuen com el seus amplificadors.

Els joves en aquesta experiència son considerats davant la pantalla com a interlocutors iguals de la seva mirada i de la seva interpretació, en el marc d’una  imatge cinematogràfica imprescindible en la participació i desenvolupament dels processos de construcció d’identitat dels pobles i dels col·lectius mal anomenades com a minories en la època contemporània.

Ens proposem un exercici d’acompanyament (mentoring), en la lectura i superació de les pròpies pors i desconfiances moltes vegades induïdes pels adults que augmenten les barreres a partir del desconeixement. I a la vegada una recerca de com es construeix la identitat adolescent i la identitat adolescent ètnica en les societats d’arribada, on es dóna una estereotipificació ètnica negativa que debilita a qualsevol societat que s’anomeni democràtica.

Proposem als alumnes fer un exercici d’empatia junts, a través del cinema. Es tracta de viure els estereotips en la pròpia carn i de despullar les disfresses de les xarxes perverses de les discriminacions i de racismes que operen en els nostres imaginaris col·lectius i grupals.

Unitat 1:
Els orígens, situacions dels joves en alguns països llatinoamericans a través del documentals.

Comencem amb l’anàlisi dels factors socioeconòmics que determinen les realitats en origen, dels joves i famílies llatines per a emigrar cap al Nord, ja sigui Catalunya, Europa o els Estats Units. 

Films a visionar: Las sietes alcantarillas de Chus Gutierrez en En el mundo a cada rato (2004); El niño que apareix en La Espalda del Mundo (2000); Las hijas de Belén de Javier Corcuera (2004) i Memoria del Saqueo de Pino Solas (2003). 
La mirada de Maca, la nena de tres anys de Las siete alcantarillas, ens acompanya amb la seva ingenuïtat i des de la fantasia de la seva condició de nena a l’Argentina pobre d’avui; paral·lelament, esbrinarem els factors socioeconòmics, polítics i culturals, amb la Memoria del Saqueo, marc de la seva infantesa devastada.

Amb El niño i Las hijas de Belén de Javier Corcuera, toparem amb el treball infantil a Perú, on Guinder, amb la seva lucidesa ens farà participar de la duresa del seu treball a la pedrera. I a la segona, tres mirades de dones a Iquitos (Amazònia), que denuncien els sistemes de reproducció de les condiciones de pobresa i d’ignorància en el marc de les cultures indígenes.

A las Hijas de Belén, rescatarem el relat més marginal, d’un noi de carrer, que treballa ocasionalment però que sobreviu robant, fumant i ensumant coles; i que retrobarem a l’últim tram del crèdit a La venedora de roses. La història del cinema, ens brinda una opera magna, Los Olvidados de Luis Buñuel (1950), protagonitzada per Jaibo i Pedro, nois de les ciutats perdudes. Jaibo encarna el mal essencial, la dolenteria per si mateixa, la frustració i la violència, mentre que Pedro és un bon noi, amb baixa autoestima que no sap triar i que s’equivoca.

Unitat 2:
Les immigracions, camins d’esperança pels joves en les societats del segle XX i XXI. 

En aquesta unitat, abordem tant la idea de la Nord-amèrica com a terra de promissió, el significat del somni americà pels llatinoamericans i l’estereotipificacions dels joves llatins als Estats Units.

Les múltiples etapes dels rols dels llatins a les pel·lícules nord-americanes passen per la invisibilitat i l’omissió, per la ridiculització, pels rols regulatoris, trencats en part pels directors d’origen llatino-nord-americans on prospera la idea d’igualtat, que qüestionen les imatges dolces (la honestedat, la força, la intel·ligència) de la societat nord-americana, denunciant la deshonestedat de les institucions socials i polítiques, qüestionant el melting pot i criticant els governs conservadors. 

A West Side  Story, Toni i Maria viuen el seu amor entre els Jets i els Sharks. Amb ells analitzarem els estereotips clàssics del jove urbà contemporani: el barri, la cancha de bàsquet, la música, el ball, la rivalitat i la competència entre els joves agrupats, la seva estètica ben marcada, la seva rebel·lia davant les convencions socials, les seves pors i angoixes, els seus reptes i els seus propis prejudicis, la valoració de la lluita i de la força, l’honor, l’ànsia de poder i, fins i tot, les seves intoleràncies i els seus racismes. Esperances i desil·lusions, es veuen plasmades en la cançó Amèrica. Els llatins i els mateixos jets es reconeixen com a marginats per una societat que els exclou, que els fa passar per la policia, pel jutge fins a arribar al psiquiatra, qui estableix que pateixen una malaltia social.

A La Bamba, a través de tots dos germans, analitzarem la cara i la creu de la recerca del somni americà; l’un, el fracassat i violent, i l’altre, el triomfador i pacífic, que morirà havent tastat la mel de la integració.

My Family, ens descriu a la família dels Sánchez, a Los Ángeles, introduint-nos en els estereotips juvenil: el pachuco, el vato loco, el greaser, el bandit, l’enemic públic, els pandillers, els inmigrants indocumentats amb una fisonomia pròpia, morens i indianitzats. El greaser, apareix com a una metàfora entre el bé i el mal, on el bo sempre guanya i la violència es justifica com a una forma de solucionar els conflictes que destapen l’existència de dues ciutats, dos barris; l’un, el ric i nord-americà i l’altre el pobre i d’immigrants llatinoamericans considerats com a analfabets, supersticiosos, sensuals, indisciplinats i exòtics. 

El llenguatge en la precarietat tindrà un espai d’exposició a través de Spanglish, que ens permetrà veure tant els argots, com l’estructura i construcció del llenguatge i la necessitat del seu aprenentatge.

Per acabar, triarem diferents escenes de Las mujeres de verdad tienen curvas a fi de portar a terme una anàlisi de la imatge de la dona, jove i llatina. Dona com a mare, com a dona passional i ardent, amb una estètica colorista i sexual que cau en la ambigüitat entre la seducció i la prostitució, dones d’abundants carns i amples malucs que ignorem el model estàndard, dones que aspiren a semblar-se a Madonna però que son el retrat de Jennifer López, dones que necessitem trobar un camí d’èxit, convertir-se em empresària tèxtil o en universitària.

En una segona part d’aquesta unitat abordem el visionat de fragments de Balseros (2002) i Flores de otro mundo (2000), tant per enfrontar-nos amb la noció de viatge, com de pèrdues i dols que marquen l’espai de la immigració.

Unitat 3:
Agrupacions juvenils, pandilles de barri i bandes delictives.

La tercera i última unitat s’endinsa en l’espai de la controvèrsia, entre les agrupacions culturals de joves, les tribus i les anomenades bandes de caire delictiu que es coneix com a sicariat.

Aquestes tres pel·lícules expressen una denúncia dels estereotips i de les realitats sagnants de les societats en què viuen els nois de carrer, on es barregen valors i contravalors amb una gran complexitat, des d’un fort sentiment religiós que no impedeix l’exercici de la violència, un marcat masclisme, l’abús de l’alcohol, el consum de drogues o una sexualitat comprada, etc.

Els moviments juvenils llatins, són molts i molts variats, són, a més, evolutius i creatius, per això no podem tancar-los en estereotips que els encasellen des d’una lògica adulta només en una formulació negativa.

Coincidint amb Erasmo Magoulas, el col·lectiu jove llatí té tres portes de destí estereotipat: la primera porta, la de la ocupació precària i mal pagada i on seran discriminats contínuament; la segona porta, la de la presó i la tercera la del exèrcit que defensa el seu país, ja sigui els USA o Espanya. 

Una possibilitat per conèixer la història de les pandilles la tenim a la pàgina  www.gangresearch.net de la Universitat de Il·linois (Chicago), on John Hagedorns ens proposa més investigació i menys estereotips com una manera de començar a tenir un millor coneixement d’aquests grups amb la imminent estrena de Talent de barri interpretat per Jankee Dundee a ritme de reggaeton.
 

Professora de Filosofia