Amb
motiu de la celebració de la Diada de Sant Jordi, a l’escola sempre
se celebren activitats al voltant del llibre i la literatura (Jocs Florals,
representació de la Llegenda de Sant Jordi, lectura de contes o
representació de teatre per als més petits, etc.).
En
aquest marc, els alumnes de segon cicle de l’ESO de l’escola Sagrada Família
van portar a terme una activitat literària diferent, una experiència
que integrava la Literatura i les Tecnologies de la Informació i
la Comunicació, no pas en el camí temut per alguns en què
la pantalla acabi amb el text escrit, sinó, ben al contrari, per
obrir-li noves portes, per experimentar una nova manera d’explicar un conte
als petits.
La
idea era compondre una presentació multimèdia (amb text escrit,
text oral, imatges i música) amb un editor de diapositives, en la
qual el conte aniria avançant pas a pas, al ritme que marqués
l’espectador. A cada diapositiva hi hauria una vinyeta del conte, amb la
veu del narrador, el text escrit al peu i les imatges protagonitzades pels
mateixos alumnes.
Finalment
vam preparar dues presentacions diferents. A la primera explicàvem
un conte popular, "La rateta que escombrava l’escaleta", per als alumnes
d’Infantil, i a la segona una història creada pels mateixos alumnes,
a partir de dues premisses: d’una banda havia de tenir diferents fils argumentals
possibles entre els quals l’alumne pogués triar (aprofitant el sistema
d’hipervincles propi de les pàgines web), i de l’altra havia de
tenir l’objectiu de capbussar els alumnes de Primària al món
d’Internet, ensenyar-los les seves possibilitats i també els seus
perills. Així va néixer "Internet: descobrim un nou món".
En aquesta història, l’alumne podia escollir entre els dos protagonistes,
que necessitaven fer una recerca a la Xarxa i que entraven “físicament”
a dins de la pantalla i, acompanyats per altres personatges especialistes,
intentaven arribar a un final feliç, és a dir, trobar el
que buscaven. Si l’alumne no feia cas dels consells dels entesos, podia
acabar amb l’ordinador infectat per un virus o en el pitjor dels casos
perdent-se per sempre més a la Xarxa.
Els
alumnes ho van fer tot: segmentar les històries en diapositives,
escriure’n els textos, locutar les veus, disfressar-se de personatges,
fer les fotos, tractar-les, afegir-los els fons prèviament dissenyats
i muntar finalment les diapositives amb tot plegat. Va arribar el dia de
Sant Jordi i van ser ells mateixos qui van ensenyar les presentacions als
petits, la part més agraïda pels alumnes i impagable pels professors
que ho contemplàvem.
A més
de ser atractiva per la novetat, l’interès pedagògic d’aquesta
experiència ve donat per tres característiques que la defineixen:
Interdisciplinària:
s’hi barregen literatura, llengua, expressió plàstica, informàtica
multimèdia i tractament fotogràfic.
Internivellar:
rarament es porten a terme a l’escola experiències que impliquin
de manera significativa alumnes d'edats molt diferents. Aquest fet implica
un treball de les actituds difícil d’assolir amb altres activitats.
Els grans treballen per als petits i es col·loquen en una posició
a què no estan acostumats: la de l’educador. I això els fa
prendre consciència de dues coses transcendentals: del seu propi
progrés personal des del moment en què ells eren abans els
petits i de les dificultats del procés pedagògic, la qual
cosa els fa valorar d’una altra manera les activitats que es preparen per
a ells. I d’altra banda pels petits suposa una motivació molt especial:
per un dia el model de qui aprendran no seran els adults, sinó els
seus mateixos companys d’escola.
Atenció
a la diversitat: la naturalesa d’aquest muntatge el fa ideal per tractar
l’atenció a la diversitat, tant dels alumnes productors com dels
alumnes receptors. Dels productors perquè el ventall de tasques
a fer és tan gran que permet integrar en un punt o altre del procés
alumnes amb capacitats i motivacions molt diferents: la fotografia, la
locució, el tractament de la imatge… atreuen la majoria d’alumnes
en algun punt i passen a sentir-se part del grup de treball, la qual cosa
sovint no aconsegueix a l’aula. I dels receptors perquè el fet que
ells mateixos facin avançar les diapositives i que el tall de veu
de cadascuna es pugui repetir tantes vegades com es vulgui, facilita que
cada alumne pugui anar al seu ritme i accedeixi així a la
comprensió del text. |
|
Xavier
Breil i Miret
Escola
Sagrada
Família |