El
motiu d’aquest article no és altre que donar-vos testimoni d’un
fet engrescador: el naixement d’un grup de cinema integrat majoritàriament
per estudiants de secundària obligatòria del Maresme, que
s’ha constituït per obra i desig dels seus membres més joves.
Encara que sembli increïble, enguany aquest grup no estarà
vinculat a cap àrea curricular i per tant serà molt lluny
de qualsevol incentiu que no sigui el plaer de gaudir consumint, analitzant
i fent cinema. Es tracta d’una agrupació fixa de catorze estudiants
i un servidor a la que, eventualment, s’hi sumaran els esforços
d’un grup oscil·lant de cinc o sis col·laboradors. Aquests
ens oferiran el seu suport en funció del projecte que tinguem entre
mans. Val a dir que, a banda d’anunciar-vos el fet, també m’agradaria
fer alguna reflexió que ens dugui més enllà del que
és anecdòtic.
Anem a
pams i intentem fer un petit recorregut per la gènesi d’aquesta
iniciativa. Els fonaments de tot plegat, n’estic ben segur, van començar
a assentar-se des del mateix instant en què a l’escola vam aconseguir
instaurar una seqüenciació dels crèdits variables relacionats
amb l’Educació en Comunicació i les TIC, sensible amb la
causa que ens mou. És clar que no hi ha innovació sense trencament
i, malgrat la persistència en l’immobilisme de certa part del claustre,
el currículum variable a secundària va prendre, ara ja fa
tres cursos i mercès l’esperit innovador de la nova direcció
del centre, una orientació que fins aleshores ens havia semblat
utòpica. D’aquesta manera, els crèdits d’informàtica
d’usuari 1 i 2 que ja contemplava el currículum variable a la nostra
escola, es van trobar, de cop i volta, acompanyats de tres nous variables:
presentació multimèdia, iniciació al cinema digital
i disseny de pàgines web. Cal dir que aquest plantejament de la
part variable també va anar salpebrat d’un desig molt gran de treballar
l’Educació en Comunicació d’una manera multidisciplinar pràctica,
oferint a les TIC la possibilitat de revelar-se com una eina imprescindible
pels nostres alumnes a l’hora de treballar certs continguts en àrees
concretes. Així doncs, el professorat va fer l’esforç de
detectar, incentivar i engegar iniciatives que permetessin posar en joc
d’una forma creativa les habilitats comunicatives del nostre alumnat. Probablement
el secret de l’èxit en el nostre plantejament fou no deixar de banda
en cap moment la vessant més creativa i, per tant, no oferir al
nostre alumnat un mer receptari tecnològic. Algunes de les iniciatives
que vam engegar foren:
- Proposar
als alumnes de 4t d’ESO que participessin de forma obligatòria,
i voluntària pels de 3r d’ESO, a l’edició en curs del “País
dels Estudiants”. Aquesta proposta consisteix en elaborar un diari on-line
de forma col·laborativa.
- Participar
al Consumopolis anual en la seva fase autonòmica. Es tracta
de superar en grup unes proves relacionades amb el consum responsable en
un entorn virtual i, tot seguit, dissenyar una campanya publicitària
o un joc o... Aquest darrer detall varia en funció del curs.
- Treballar
a l’àrea de ciències l’anàlisi científica a
traves de l’enregistrament i posterior visualització del vídeo
amb el programari adequat.
- Organització
d’un concurs anual d’audiovisuals i oferir com a premi la participació
en el CampusMèdia, la Mostra d’Audiovisuals o qualsevol proposta
d’aquest estil.
- Oferir
al nostre alumnat, dins del crèdit de síntesi, la possibilitat
d’emprar les TIC per a informar-se, interpretar informació o bé
expressar-se.
- Visualització,
anàlisi i interpretació de pel·lícules relacionades
amb temes concrets d’intel·ligència emocional a l’àrea
de tutoria de 3r i 4t d’ESO.
Com segurament
sabeu, cap d’aquestes iniciatives, que podríem considerar activitats
d’ensenyament-aprenentatge, queda contemplada de forma explícita
en el currículum educatiu, ja que és tasca del professorat
seqüenciar els continguts i les esmentades activitats d’ensenyament-aprenentatge
en unitats didàctiques que acaben configurant el que es coneix com
a tercer nivell de concreció. Podríem dir que el currículum
només contempla aquestes iniciatives i el treball multidisciplinar
implícitament, fent-ho d’una forma tan fonedissa que l’èxit
de tot plegat rau, com també sabeu, en la bona voluntat del professorat.
Una bona voluntat que sovint, per circumstàncies professionals i/o
personals que tots coneixem, ni tan sols podem mostrar...
Al
llarg de tres anys, els nostres alumnes han estat exposats al plantejament
del que us n’he fet cinc cèntims en les línies superiors.
Doncs bé, el resultat ha estat d’allò més engrescador:
hem detectat un interès creixent dels nostres alumnes pel procés
comunicatiu en totes les seves modalitats i una major desimboltura en l’utilització
de les TIC. Les habilitats adquirides i, sobretot, el seu interès
els ha dut a guanyar el primer premi nacional de la Vanguardia a l’Escola
2004, guanyar dos anys consecutius el Consumopolis a Catalunya 2006 i 2007,
guanyar el CIRIT 2007 amb un treball de recerca sobre intel·ligència
emocional, participar de forma activa en el primer CampusMèdia
i, el que és més transcendent per a nosaltres, demanar la
creació d’un grup de treball extra-escolar que donés sortida
a les seves inquietuds pel que fa l’expressió audiovisual. Arribat
aquest moment, tots els integrants de la nostra comunitat educativa teníem
molt clar que allò que pretenien els nanos era la conseqüència
lògica de la passió, la confiança i l’apreci pel mitjà
audiovisual que darrerament havien experimentat. Sortosament, la situació
personal d’un parell de professors feu possible atendre la seva demanda
i amb l’esforç d’uns i altres vam engegar el grup de cinema.
Comptàvem
amb l’aula d’informàtica de l’escola, una càmera de vídeo
digital domèstica, programari d’edició de vídeo digital
-que ens caduca cada 30 dies- i moltes ganes d’aprendre i fer cinema. Els
efectes de tanta il·lusió no es van fer esperar. En la nostra
primera participació al DiBa Express, un concurs de curtmetratges
en format marató de cap de setmana que aplega el bo i millor dels
realitzadors professionals i semi-professionals de l’estat, n’hem estat
finalistes. Cal tenir en compte que a l’edició 2007 hi han participat
178 equips, dels quals només 12 han resultat finalistes! La nostra
participació fou tan sorprenent que, fins i tot, vam desbordar la
capacitat organitzativa de la gent del DiBa Express ja que la majoria dels
membres del nostre equip, tot i ser finalistes, no van poder entrar a Razzmatazz
a l’acte de lliurament dels premis perquè eren menors d’edat.
Enguany,
tot i que alguns nanos ja no són alumnes de l’escola, jo mateix
ja no en sóc ensenyant i, de moment, ni tant sols disposem de càmera
de vídeo digital, el grup de cinema seguirà endavant amb
més empenta que mai. Ara bé, tot i la joia que ens omple
per la manifesta bona salut del nostre grup, volem fer ressò que
seríem molt més feliços si ens sentíssim menys
privilegiats i molt més acompanyats. Estem convençuts que
això no serà possible mentre certes iniciatives només
es contemplin implícitament enlloc d’explícitament i l’Educació
en Comunicació a casa nostra no tingui el desplegament en el currículum
escolar que mereix. |
|
|
