 Els
passats 8 i 9 de setembre d'enguany es van celebrar a Amposta les IV Jornades
sobre TIC, també anomenades “àtic
2a i el futur de la TV”. Aquest esdeveniment és fruit de la
feina d'un any de l'associació Atictes
(Amics i Amigues de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació),
entitat que es dedica a alfabetitzar digitalment la societat de les Terres
de l'Ebre i de més enllà. Les ”àtic 2a”, que aquest
any s'han centrat en “un moviment que està prenent molta força
a Internet: la televisió i les seves diferents opcions de futur”,
s'iniciaren a les 9h30 de dissabte i la cloenda tingué lloc diumenge
a les 21h30. Varen comptar amb un programa variat, copiós i sucós
que només permetia descansar després dels tallers, a l'hora
de dinar, i després de les xerrades, a la nit. El gust que ens va
restar al paladar a la meva acompanyant i a mi, que ens dediquem a l'educació,
va ser d'allò més curiós. Endavant, doncs, amb el
menú:
El
banquet del dia 8 de setembre
va deixar-nos força tipes. S'inicià amb uns tallers al matí
que se centraren en les tecnologies que permeten produir i compartir continguts
vídeo i àudio a través d'Internet. A la tarda es parlà
de l'estat actual dels jocs per a GNU/Linux, es defensà la TV digital
per IP, es presentà el projecte Edu3.cat i la TDT a Catalunya, i
finalment es reflexionà sobre el rol del periodisme digital en els
nous escenaris mediàtics i socials actuals. Quant al dia 9
de setembre, els àpats foren més variats. Per esmorzar,
s'abordaren les utilitats de Second Life i es mostrà com
es pot veure televisió per Internet. Per berenar, s'informà
sobre la televisió d'alta definició, s'ensenyà el
funcionament en directe i per Internet de Marcianos TV, es parlà
de la televisió per telèfon mòbil, de la protecció
de dades personals i, finalment, es tancaren les Jornades amb una reflexió
sobre la web 2.0.
D'aquesta
macedònia tan completa de fruites tecnològiques acabades
de collir de la Xarxa en destacaria que el ritme dels tallers ens provocà
a la meva acompanyant i a mi un lleuger empatx per l'engolida sobtada de
massa informació, però també per l'excés d'atenció
en les TIC i no prou en l'ús social i significatiu que es pot donar
a la tecnologia. Per evitar aquesta sensació, hauria agraït
una estona al final de cada sessió de matí o de tarda per
al debat, la reflexió i la crítica, centrant l'atenció
en els participants, situant-los en una posició menys passiva, allunyant-los
de l'estil transmissiu que va predominar. A més, sobretot a les
xerrades, es va parlar sovint de marques comercials, de consum, d'oci,
de diversió, i potser no prou de com la tecnologia ha d'estar al
servei de la societat, ajudant-la a canviar per millorar sense que, fascinada
per la lluentor pròpia de la novetat i de la modernitat, es converteixi
en una esclava de les TIC. D'altra banda, hem de dir que les ponències
d'ordre institucional estaven molt poc condimentades. Insípida i
poc consistent resultà la presentació del projecte desenvolupat
per TV3 i pel Departament d'Educació, l'Edu3.cat, encara inoperant
i amb una estructura poc útil, gairebé obsoleta, excessivament
intervencionista i escassament atenta a les necessitats reals dels educadors,
dels educands i de la societat. Quant a la introducció al meravellós
món de l'apagada analògica a Catalunya, prevista pel 2010,
el ponent presentà unes diapositives que incloïen un discurs
tecnologista, triomfalista, etnocentrista i consumista. La cirereta del
pastís la va constituir un fragment que deia literalment que la
TDT “ordena i estructura el mercat de TV local, que es troba actualment
en una situació caòtica i d'inseguretat jurídica",
deixant entendre que les TV que infringeixen la llei amb llurs continguts
i les que emeten sense autorització mereixen el mateix tracte, encara
que llur funció social i els seus objectius i interessos divergeixin
radicalment.
Per
acabar dolçament, destacaré la xerrada sobre la protecció
de dades personals, molt útil en els temps que corren i, finalment,
la fruita més exòtica de les Jornades: la videoconferència
des d'Iowa de David Domingo, jove periodista que fou força crític
amb el seu gremi, reticent massa sovint ja no a la participació
ciutadana, sinó a la col·laboració estreta i mútuament
respectuosa de ciutadans i periodistes a l'hora de recollir i tractar la
informació que ens proporciona la pròpia societat. Les seves
paraules, tot i la distància, em semblaren molt properes i profitoses,
alhora que força allunyades dels divertimenti en què
van basar-se el programa-ponència en directe dels creadors de Marcianos
TV i la xerrada sobre jocs.
I no podem
acabar sense parlar dels comensals d'aquest tiberi: des de participants
que no paraven de xerrar als tallers, potser per la saturació i
el cansament provocats per l'esforç de concentració necessari
per entendre, integrar i digerir tota la informació rebuda en un
lapse de temps segurament insuficient, fins a assistents a les xerrades
poc actius, entre molts altres. Aquells que van mostrar-se més participatius
proporcionalment van ser els que no hi eren físicament, i és
que en unes Jornades com aquestes no hi podia faltar un públic present
telemàticament, gràcies al canal de TV per Internet que es
va habilitar i al xat que permetia la interacció dels participants
virtuals. Segons els Atictes, hi havia uns “70 inscrits entre universitaris
i professorat” -les “àtic 2a” estan reconegudes pel Departament
d'Educació i algunes universitats-, però també “persones
d'altres activitats econòmiques, procedents de [diferents racons
dels Països Catalans]”. Per tant, no es pot negar que foren un èxit
quant a l'assistència. A més, llur difusió no és
menyspreable, perquè l'associació Atictes té consciència
de la importància de la creació de xarxes socials, és
oberta a tothom, compta amb una llista de correu i uns membres força
actius, i a més enguany ha apostat, com ja hem dit, per gravar les
Jornades en directe i difondre-les també en diferit per Internet.
Suggeriments gastronòmics: ¿Les properes “àtic 2a”
podrien incloure en el menú una reflexió sobre el que significa
alfabetitzar digitalment i com es pot aconseguir? ¿Les TIC serveixen
per agafar un plat precuinat del congelador i posar-lo al microones, o
per preparar una bona paella col·lectiva? L'any que ve descobrim
la sopa d'all! Si decidiu anar-hi, gaudiu de l'amabilitat, la simpatia
i el savoir vivre dels ampostins, contempleu els arrossars i la
fauna autòctona i tasteu la cuina
ebrenca. Ja us en llepeu els bigotis? |
|
|
Patrícia
Agüera Pàmies
|
|
|
|
Coordinadora
de
|
|
TransEducaMundi
|
|
|
