Mentre, aquí, el publicistes parlen de "informació comercial" quan volen dir publicitat i es consideren perseguits quan alguna entitat o alguna institució (poques) qüestiona -per sexista, per exemple- alguns dels seus treballs, alguns del seus... productes! La Televisió de Catalunya els hi dona veu i vot en un programa nostàlgic sobre la història de la publicitat, un programa que no parla de la funció de la publicitat, ni de com actua aquesta sobre el receptor...

En altres espais, de la mateixa cadena, ens dicten tendències. Aquest és el cas de programes com Silenci?, la contracultura és filtrada, reorganitzada, envernissada amb un to de postavantguarda i finalment presentada en forma de programa televisiu. Un espai que massa vegades dona veu a freakies intel·lectuals del disseny, a grans teòrics de les últimes "poses" en moda, en disseny, en música... i sobretot als "caçadors de tendències"; una nova professió (?) que segons les dades que tenim "progressa adequadament". Segueixen sense parlar de publicitat!

- Però aquests no són els publicistes i els que fan els estudis de mercat? pregunta el meu cosí (per que tothom té un cosí, oi?).

- Sí -li contesto- però ara es diuen "caçadors de tendències", la referència dels publicistes... la crème de la crème. 

Quan fent zàping surt algú reclamant silenci, amb el dit índex atravessant el seus llavis, l'acidesa del meu estómac puja... una altra dosi de psedoavanguarda per la gran Catalunya del disseny, penso.

Li dic al meu cosí - Com enyoro programes, que també emetia el 33, com "On-Off" o "Música per a camaleons"!

A fora les llums s'encenen i s'apaguen i algú crida: Perill! contaminació publicitària!