Una
vegada més hem de donar les gràcies a totes les persones
que assisteixen i participen en les activitats de formació organitzades
per AulaMèdia. El passat 24 de gener iniciàvem -en
l'auditori del Pati Manning- les Jornades CinEscola en una sala plena a
vessar. En aquest marc vam presentar el reportatge El cinema a l'aula
la segona producció de la col·lecció "Educar en Comunicació"
d'AulaMèdia. Durant tres dies les intervencions i els debats
es van centrar en el cinema i l'educació. Un mitjà, que a
diferència de la televisió, és ben vist pel professorat,
potser perquè el cinema és considerat un art universalment
reconegut.
Però
no cal oblidar que el cinema, a part d'un art, és també un
producte d'una de les indústries de l'entreteniment més potents
econòmicament parlant (pensem en Holywood, Bolywood, o d'altres
grans centres de producció cinematogràfics). Potser caldria
dir que el cinema és un producte de productes ja que el cine s'ha
deixat "seduir" per la publicitat, una publicitat que alimenta el pressupost
de moltes produccions cinematogràfiques. Així, grans cases
comercials de begudes, de material esportiu, d'informàtica o de
cotxes apareixen "discretament" en la mà del protagonista, sobre
una taula o en una tanca al fons del pla (quina ironia "indirecta" en diuen).
Una publicitat que ens la tornem a trobar "enmig" d'aquestes mateixes pel·lícules
quan es passen per la televisió, ara de forma "directa".
 Però
a més d'una indústria el cinema és també un
potent transmissor de ideologia. És per això que cal -a l'hora
d'utilitzar didàcticament el cinema a l'aula de Secundària-
fer una anàlisi sobre el contingut de la pel·lícula,
dels valors i contravalors, és a dir, de la ideologia que
transmet. Per tant, utilitzant un símil cinematogràfic, es
fa necessari reflexionar sobre el
fora
de camp del film, és a dir, cal fixar-nos en tot allò
que no es veu però que té una relació directa amb
tot allò que veiem i escoltem en un film, com per exemple:
-
Les estructures econòmiques i polítiques que hi ha darrere
de la indústria cinematogràfica.
-
La construcció dels models socials (individuals i col·lectius)
que el cinema transmet.
Política
educativa
Però
de la mateixa manera que no es pot parlar de l'augment de les temperatures
obviant el canvi climàtic i l'efecte hivernacle... quan parlem d'Educació
en Comunicació (EC) és inevitable parlar, també, de
política educativa i de les mancances amb què el professorat
ens trobem quan volem implementar l'EC a les aules: manca de formació
específica, de material didàctic, d'equipament per a la producció,
d'un currículum prescriptiu sobre l'EC, etc. Un llarg etcètera
que inclou, també, una manca de voluntat política de les
administracions educatives per integrar l'EC en el currículum obligatori...
estem en el segle XXI, però hi ha qui viu en una illa.
Malgrat
totes aquestes dificultats des d'AulaMèdia proposem una Educació
en Comunicació inserida en una escola, en una cultura radicalment
democràtica, que doni elements a la futura ciutadania per poder
desenvolupar una crítica en tots els àmbits: el social, el
mediàtic o el polític. |
|
Francesc-Josep
Deó
Coordinador
d'AulaMèdia
  |
