Un projecte com aquest representava un exemple a seguir; un autèntic salt qualitatiu en les relacions entre el món educatiu i els mitjans de comunicació; un camí per a la difusió, tan necessària, de l’Educació en Comunicació. Per altra banda, Barcelona Televisió es volia constituir en un veritable canal educador, en una institució que entenia el sentit del segle on vivim i que havia tingut l’audàcia d’encapçalar una iniciativa que li reportaria un merescut prestigi i, probablement, una nova audiència vinculada al món docent.

Desafortunadament, després de gairebé dos anys d’existència, aquest organisme ha anat entrant en una situació d’atonia, de punt mort, de bloqueig per a les propostes més innovadores i de més incidència en el món docent. Hores d’ara, la temença expressada per alguns en el moment del punt d’arrencada del Consell Educatiu, en el sentit d’intentar no fer un nou ens burocràtic, inservible i d’aparador, és a punt de ser una decebedora realitat. 

Cal, és evident, un cop de timó al Consell Educatiu de Barcelona Televisió. Es fa necessari un projecte il·lusionant i transformador que actuï de revulsiu, que desmenteixi que aquest organisme no és més que una pura operació de prestigi sense contingut; que crea documents però no realitats. Cal, en definitiva, recuperar la voluntat inicial de fer de la televisió de Barcelona una eina al servei de les necessitats comunicatives dels veïns i veïnes de la ciutat.

AulaMèdia, com a entitat cívica i educativa, té la voluntat de no mossegar-se la llengua. Les llengües entumides no fan bé la seva feina a l’hora d'expressar i analitzar, lliurement, la realitat. Per tant, creiem que és un deure assenyalar allò que no funciona i que podria funcionar, sobretot si el que ens juguem és un element de suport al dret i a la imperiosa necessitat de l’Educació en Comunicació per als nens i nenes, per als joves i adults, per a tota la ciutadania.

No dubtarem, per altra banda, a seguir cooperant de manera constructiva amb aquest Consell per aconseguir que Barcelona Televisió sigui allò que va dir que volia ser, un agent educatiu nou, així com un exemple per a altres mitjans. Seguirem defensant que el plantejament d’aquest Consell Educatiu és una via a seguir per a l’educació en valors i en comunicació. Les entitats contribuïm amb la il·lusió, la capacitat d’esforç i l’explicació als ciutadans de la bondat del projecte; caldrà, però, que l’actitud de l’Administració no ens desmenteixi i que, sobretot, tregui del calaix la voluntat de transformació i d’innovació en un tema -l’Educació en Comunicació- on tan cars ens poden costar els errors, la ineficàcia o la passivitat.