 És
realment escandalós, segueixen parlant de la tecnologia al servei
de la societat i segueixen sense parlar dels continguts socials que aquesta
tecnologia pot canalitzar. Darrerament són nombroses les conferències,
els congressos i els fòrums on la tecnologia audiovisual és
el tema nuclear de les discussions, ja sigui sobre la Televisió
Digital Terrestre (TDT) o sobre Internet, però el debat es queda
clavat aquí, en l'eina, en el primer esglaó d’allò
que hauria de ser un gran debat sobre la comunicació i les seves
possibilitats socials i educatives.
Grans
estudis ens parlen de nous suports, de noves plataformes, de noves maneres
de veure televisió -per Internet, pel mòbil-, però
quants estudis hi ha sobre la capacitació comunicativa de la ciutadania?
És a dir, la capacitat de veure i d'escoltar, i no només
de mirar i de sentir, en definitiva: d'analitzar i no només de consumir.
Aquest
consumisme de continguts i la "moda" tecnològica audiovisual, ens
porta a omplir de pantalles la nostra llar i les nostres butxaques, carteres
i bosses. És cert que la tecnologia fa créixer l’oferta de
"nous canals" d'informació, de programes i de nous continguts audiovisuals,
però també és cert que la majoria d'ells són
clònics.
Diuen
que la necessitat fa l'òrgan però... ¿és la
tecnologia de la comunicació una extensió de l'ésser
humà que apareix per la necessitat social de comunicar-se? o és
la indústria tecnològica la que ens fa créixer la
necessitat d'un nou òrgan? No, no vull fer un joc de paraules, sinó
una reflexió cada vegada més necessària, en una societat
que creix entre el consumisme tecnològic, la saturació informativa
i l'analfabetisme mediàtic.
Enmig
d'aquest entramat de xips, de bits, de nous mitjans de comunicació
i de noves "modes" audiovisuals, ¿l'escola no ha d'educar en la
selecció dels missatges, en la seva descodificació i comprensió,
en l'anàlisi del seu contingut i en la utilització dels seus
llenguatges? Ho pregunto perquè sembla que la resposta de les administracions
educatives està clara: NO! i així ho recull la LOE des del
seu text. ¿Només cal educar a l'alumnat en el funcionament
de les eines informàtiques?, una competència sense dubte
necessària; però la pregunta és... en la primera llei
educativa del Segle XXI ¿no cal incloure també l'anàlisi
i la comprensió dels missatges mediàtics i les noves possibilitats
expressives de la tecnologia audiovisual?
La
febre de la fascinació tecnològica -el que podríem
anomenar la síndrome del enlluernament de les pantalles- ataca un
col·lectiu important del professorat de secundària, i també
d'universitats, que desenvolupa i transmet un coneixement profund de l'eina
sense parlar dels continguts, o és que això ho deixem en
mans dels operadors audiovisuals i les agències de publicitat? Potser
és que només volem preparar a l'alumnat pel "món laboral"
i no pel "món social". Seguim sense avançar en el debat,
seguim a peu d'escala. |
