AulaMèdia Editorial
Cal cridar una mica més!
Editorials AulaMèdia

AulaMèdia
- Editorials
- Entrevistes
- Intro
- Premsa
- Ràdio
- Televisió
- Publicitat
- Cinema
- Documentals
- Material
- Revistes
- Llibres
CinEscola
EduCom
Formació
Pissarra
DVDifusió
Enllaços
Índex
Correu
Encara hi ha periodistes -fins hi tot professors- que pensen que els coneixements es transmeten per ciència infusa, que no cal Educar en Comunicació ni als infants ni al jovent; que els ensenyaments/aprenentatges sobre comunicació són els únics aprenentatges que es transmeten a través dels gens... Aquesta pot ser l'explicació de les opinions com: "Seria bo (...) que acabéssim ja amb l'etern discurs de la responsabilitat de la televisió envers la societat, els valors i l'educació. La televisió educa, però no perquè ho diguin els sociòlegs, sinó perquè així la van crear (...).” No, no m’invento res, podeu consultar l’article aquí.

Però això no es tot, el crític de televisió -el qualifico així ja que l'article d'opinió va aparèixer en les pàgines de comunicació- remata el comentari amb un lacònic... "i així serà sempre". D’aquesta manera, amb un cop de ploma, en quatre línies, es carrega milers de plantejaments cognitius i cents d'estudis (universitaris... o no) sobre la recepció i efectes dels missatges audiovisuals en la infància i en el jovent en general.

Moltes vegades, masses vegades, des d'AulaMèdia tenim la sensació que som transparents; no em refereixo a les 22.000 persones que estan subscrites al butlletí electrònic d'AulaMèdia, ni aquell professorat que defensa una educació en mitjans, sinó aquelles persones que s’adrecen "a tots els pesats que contínuament descobreixen els mals endèmics de la televisió" i que pensen "que els nens, com més televisió vegin, molt millor, molta més cultura fagocitaran i molt més preparats estaran." Incrèdul vaig tornar-me a llegir l'article, sí, sí, deia el que deia.

Sí, clar! -vaig pensar- per alguns el nostre discurs és massa radical, ja que demanem una educació per a formar ciutadans crítics, autònoms i lliures. Potser per aquesta raó l'Educació en Comunicació, la crítica a la forma i els continguts dels mitjans, no està inclosa ni en els currículums escolars, ni en les agendes dels mitjans de comunicació. A més... per alguns, ni cal.

Per això, quan algú, en la Trobada 2007 d'Educació en Comunicació organitzada per La Xarxa, se’m va adreçar i em va dir: "Home! els vídeos de la campanya [Contra l’analfabetisme mediàtic] estan molt bé, però són una mica exagerats", vaig contestar-li: "Potser sí, però com deia el filòsof a vegades cal cridar perquè t'entenguin".

Tot just arribant a casa, vaig connectar-me a Internet i vaig tornar a mirar-me, per enèsima vegada, els vídeos de la campanya (perdó... "les peces" que diuen els entesos en el món audiovisual). Aquella mateixa nit vaig escriure un correu al Dídac i al Martí, els autors, felicitant-los per la creativitat abocada als 5 vídeos. Al final del missatge, però, vaig afegir una petita observació: "Potser, en una altra ocasió, caldria cridar una mica més”.

  Francesc-Josep Deó
Coordinador
d'AulaMèdia
AulaMèdiaAulaMèdia