Però què tenim ara? L'educació en mitjans o l'educació audiovisual és avui dia una pedagogia líquida que s'escola entre els dits del professorat, entre la verticalitat de les diferents àrees del currículum i que no s'arriba a solidificar. Una pedagogia que s'escapa a la concreció, una pedagogia etèria, transversal en diuen (un concepte que alguns tècnics del Departament d'Educació tornen a desenterrar, quan ja havíem acordat que estava mort).

L'escola necessita, però, una pedagogia dels mitjans i de la comunicació en general, que es solidifiqui, que es concreti en un cos pedagògic sòlid en el currículum obligatori. Ja no podem parlar de "renovació" pedagògica i seguir defensant -com deia algú- un sistema educatiu amb continguts curriculars del segle XIX, adreçats a l'alumnat del segle XXI i impartits per professorat del segle XX. Creiem que cal trencar aquesta tendència, cal pensar en una veritable transformació educativa a les aules que impliqui nous mètodes pedagògics i, sobretot, nous continguts.

Potser sí que cal cremar aquesta etapa (l'actual) per arribar finalment a la incorporació de l'Educació en Comunicació al currículum universal com ja ho han fet altres països, lluny de la variabilitat i l'optativitat, on tot l'alumnat te competències comunicatives, per poder viure i sobreviure davant les pantalles. Mentre, nosaltres, a l'andana, mirem com passen els trens. 

Però, sigui quin sigui el camí que prenem -l'oficial o l'alternatiu-, hi ha una prioritat clara: fer arribar al conjunt del professorat una formació global (tècnica, expressiva, analítica i crítica) sobre els mitjans, una pedagogia sòlida en l'Educació en Comunicació. Una formació que consideri els mitjans més que unes eines tecnològiques al "servei de la societat" i que vagui més enllà de la simple enumeració descriptiva dels "agents" que participen en la comunicació.

Per abordar la funció social, econòmica i política que tenen els grans mitjans de comunicació en la societat actual, no podem quedar-nos amb una anàlisi neutra dels mitjans. Seria com parlar de llengua sense parlar de la sociolingüística; de la física sense parlar de l'ètica de la ciència; del canvi climàtic sense parlar de les emissions de CO2 o, parlar del 1714 sense citar els Borbons (Compte amb els Borbons, però!).

Front els missatges ideològics que ofereixen els mitjans de comunicació (models de vida, competitivitat, consumisme, individualisme, etc.) ens calen unes eines ideològiques i uns elements potents per poder fer una anàlisis crítica del seu contingut. Però aquest plantejament espanta a alguns estaments del sistema educatiu. Parlar d'ideologia ja fa temps que està mal vist... "cal parlar de valors!", ens diuen. La ideologia, avui dia, també és líquida, igual com la pedagogia de la comunicació a les aules.