Ara
fa 10 anys de la primera Trobada d'Educadors i Comunicadors que es va realitzar
el 16 de gener de l'any 1997 a la Casa Elizalde de Barcelona. D'aquella
Trobada van sorgir diferents projectes sobre Educació en Comunicació
(EC), tant a Catalunya com al País Valencià. Anys més
tard, AulaMèdia reprèn aquesta idea de crear un encontre
per la reflexió i el debat entre el professorat, però també
proposa obrir-lo a d'altres col·lectius implicats directament o
indirecta en l'EC (pares i mares, periodistes, educadors en el lleure,
estudiants universitaris, etc.).
Trobada
2005 [Foto: M. Xec]
|
Aixì,
les posteriors Trobades1,
organitzades per AulaMèdia, han estat sempre un fòrum per
al debat en profunditat sobre l'Educació en Comunicació,
sense defugir de posicions antagòniques a les defensades per AulaMèdia.
Però les trobades, a més, sempre han intentat concretar les
propostes sorgides en els encontres; en alguns casos el debat ha donat
pas a iniciatives d'intervenció social.
En
aquest sentit cal destacar la Trobada 2003, on el tema que s'hi va tractar
va ser "El futur de l'Educació en Comunicació". Fruit d'aquest
debat i amb la mirada posada en l'horitzó immediat, es va redactar
el Manifest per l'Educació en Comunicació (presentat al Col·legi
de Periodistes el 26 de maig de 2004), que va servir per visualitzar les
reivindicacions i les demandes que el moviment feia –i, malauradament,
encara fa- a l'administració educativa i també a les televisions.
Al
mateix temps diferents associacions i sindicats vam posar en marxa una
plataforma, que amb el nom de "Taula per l'Educació en Comunicació",
va evidenciar la necessitat indiscutible de l'EC. La Taula va canalitzar
les reivindicacions pel reconeixement de l'EC i va presentar les seves
exigències a les diferents institucions (Departament d'Educació,
Consell de l’Audiovisual de Catalunya, Televisió de Catalunya, etc.),
aconseguint així concretar algunes de les propostes bàsiques:
integració de l'EC en el currículum obligatori, consells
escolars a les televisions públiques, etc.
Una
nova etapa
Però
si la Trobada del 2003 va suposar un punt d'inflexió important en
el moviment per l'Educació en Comunicació, la proposta i
articulació d'una nova xarxa cívica, La Xarxa d'Educació
en Comunicació -amb noves il·lusions i amb nous col·lectius-
ha estat l'inici d'una nova etapa.
El
setembre del 2005, des de la redacció d'AulaMèdia proposem
a tots els nostres lectors i lectores la creació d'una xarxa que
impulsi l'Educació en Comunicació. "Una xarxa que posi en
contacte a totes les persones que estan interessades o que ja treballen
amb l'EC per poder, així, avançar en la consolidació
de l'Educació en Comunicació tant necessària en el
segle XXI. Ara (...) s'obre una nova etapa on es fa necessari crear un
entramat de persones que facin avançar l'EC, concretar-ne els seus
objectius i treballar sobre projectes concrets o a través de diferents
grups de treball" (extret de la Presentació de La Xarxa).
En
un primer moment, La Xarxa s'articula de forma virtual [www.laXarxa.info],
i no és fins al maig del 2006 que La Xarxa decideix organitzar el
primer acte: la Trobada 2006; d'aquesta forma la Comissió Gestora
de La Xarxa entoma la responsabilitat de l'organització de les Trobades
anuals que fins aleshores organitzava AulaMèdia. És en aquesta
edició del 2006 de la Trobada on es presenta el document marc de
La Xarxa: "El dret
a l'Educació en Comunicació", una espècie
de carta de ruta de La Xarxa per als propers mesos (anys?).
Presentació
de La Xarxa, 29 de setembre de 2006.
[Foto:
Javier Sin]
|
El 29
de setembre de 2006, al Centre Internacional de Premsa, La Xarxa d'Educació
en Comunicació i els grups que la impulsen es presenten públicament
a l'acte Vine!!! on intervenen representants de quatre de les entitats
de La Xarxa: AulaMèdia, Edumèdia, Objectiu Comunicació
i Neokinok.tv.
En
aquesta presentació, La Xarxa d'Educació en Comunicació
es manifesta hereva d'aquella Primera Trobada (1997) de professorat i periodistes
interessats per l'Educació en Comunicació; sobretot dels
seus objectius, entre els quals es troba la de fer una "intervenció
mediàtica i social" per impulsar l'Educació en Mitjans. La
Xarxa també recull el testimoni de la Taula per l'Educació
en Comunicació (març de 2003 a febrer de 2005) i assumeix
com a seves tant les propostes com la filosofia que es recull en el "Manifest
per l'Educació en Comunicació".
Però,
en quin punt estem?
Durant
aquests 10 anys, les administracions poc han fet en el camp de l’EC, i
si analitzem en detall algunes iniciatives endegades en els darrers anys,
veurem com només han contentat la seva clientela, posant en marxa
projectes amb un dubtós interès per a la comunitat i amb
una projecció educativa minsa.
En
altres casos, les propostes de l’administració per treballar l'Educació
en Comunicació Audiovisual en els centres tenen un pressupost
escàs -ajudes que suposen més burocràcia que assessorament
pedagògic- i que, a més, s'ha retallat posteriorment de forma
escandalosa. No és estrany, doncs, que els centres docents busquin
altres vies per desenvolupar els seus projectes sobre Educació en
Comunicació: propostes que els hi arriben des de l’entramat associatiu
o fins i tot de cases comercials.
Curiosament,
han estat les administracions que no tenen competències directes
sobre l'educació –com el CAC- les que han fet més per l'EC:
materials didàctics o estudis sobre l’estat de la qüestió,
etc. Però cal destacar, sobretot, la sensibilitat per l’EC des de
la Diputació de Barcelona, que assessora els ajuntaments i dóna
suport a molts projectes per educar en comunicació.
I el
món acadèmic? Ha! la universitat! Tenim la sensació
que la universitat -com a institució- podria fer més per
aquest reconeixement i incorporació de l’EC en els curricula
del segle XXI. Durant aquests 10 anys sempre hem tingut la sensació
que observaven el moviment des de la barrera, no sabem encara per què...
potser perquè som massa radicals? potser perquè diuen que
som quatre gats? Per sort hi ha algunes excepcions: massa poques, però!
Trobada
2006. Barcelona 5 de maig de 2006.
[Foto:
Javier Sin]
|
La innovació
que suposa l'Educació en Comunicació a les aules i les propostes
que formula La Xarxa d'Educació en Comunicació, o d’altres
col·lectius que treballen en l'EC, estan més a prop d'Europa
que de Madrid. La manca de referències sobre l'EC en la LOE és
un clar exemple d'aquesta miopia per part de l'administració educativa.
La indiferència en el camp de l'EC del Ministeri en vers de les
directius marcades per l'UNESCO o de les iniciatives de diferents institucions
europees és incomprensible. Una vegada més... senten però
NO escolten.
En
definitiva, el motor principal que empeny aquest moviment pel reconeixement
i la implementació real de l'EC no són ni les administracions
educatives ni tant sols les Universitats, sinó el voluntarisme i
la dedicació d'un col·lectiu -cada vegada més ampli-
de professorat que, malgrat tot, des de les escoles i els instituts treballa
dia a dia contra l'analfabetisme mediàtic.
Notes
1.- Trobades d'Educació en Comunicació organitzades per AulaMèdia:
Trobada
2005 - "Una educació crítica davant la televisió"
Trobada
2004 - "L'anàlisi crítica i la producció escolar"
Trobada
2003 - "El futur de l'Educació en Comunicació"
Trobada
2002 - "Trobada d'Educació en Comunicació
Trobades
d'Educació en Comunicació organitzades per La Xarxa:
Trobada
2006 - "El dret a l'Educació en Comunicació".
|
|
|
Francesc-Josep
Deó
|
|
|
|
Coordinador
|
|
d'AulaMèdia
|
 
|
|
