Aquesta responsabilitat que s'exigeix a la televisió no sempre és fàcil de complir. Estem envoltats de molts professionals desmotivats per culpa de les rutines de producció. Complir amb la jornada laboral significa entregar una quantitat determinada de producte, d'aquesta manera la qualitat fa temps que ha esdevingut un valor secundari. El temps per a la reflexió és mínim. No ens podem aturar a preguntar-nos què volem comunicar o quina importància té la notícia que redactem. Gairebé ni ens preocupem per contrastar la informació o citar bé les fonts. La nostra consciència crítica, la que ens va donar la vocació per aquesta feina, s'està esvaint. 

Per tant, quan analitzem el panorama televisiu i comunicatiu, no només hem d'assenyalar amb el dit a les grans corporacions, amb les seves ideologies i economies, com a culpables de la situació actual. La inèrcia amb que molts comunicadors treballen contribueix de manera destacada a l'estat de la desinformació o la seminformació en que vivim immersos.

Aquesta visió tremendista de l'actualitat (perdoneu el nostre pessimisme) fa evident la importància de l'Educació en Comunicació (EC). Amb l'EC podem educar l'audiència perquè exigeixi molt més als mitjans i als creadors de continguts. Aquesta pot ser una manera de refrescar la vocació d'aquests professionals, han de prendre consciència que la seva feina encara és important, que pot ser una influència positiva per a la societat.

Per un model de televisió òptim
Als productors de continguts audiovisuals, com nosaltres, ens consta saber com és l'audiència televisiva real, si és aquella que està esperant que l'alliberem de la teleporqueria o si és aquella que en demana més i més. Ens seguim preguntant per què el públic prefereix el futbol o la Fórmula 1 per davant dels documentals. D'una banda, es demanen més espais educatius a la televisió, però potser ja hi són i no ens els mirem gaire. Ens agradaria que aquests espais tinguessin més audiència. Cal més que mai educar per escollir amb criteri.

La televisió de proximitat es mereix una menció especial. Aquest model de televisió té uns valors que, en teoria, l'haurien de convertir en el model més democràtic i plural, i amb més possibilitats de participació de la ciutadania. A l'hora de la veritat, la proximitat es converteix en un pacte de no agressió entre les forces polítiques, econòmiques i socials. La informació que apareix en aquests mitjans sovint és neutra, de manera que ningú se senti incòmode, ja que si som veïns, és millor no estar mal avinguts. Altres models alternatius de televisió haurien de sumar al model actual ja que representen una aparició d'aire fresc que pot servir per enterrar els vicis de la funcionarial televisió convencional, i fer-la realment més democràtica. El discurs articulat i ordenat d'un periodista que fa bé la seva feina pot i ha de conviure amb l'accés de la ciutadania als mitjans de comunicació.

Si es fa un ús racional i crític de la televisió que es produeix i es veu, sigui quin sigui el contingut, el ventall de possibilitats que la televisió esdevingui educativa és infinit.

L'Educació en Comunicació a la televisió
Amb l'arribada de la TDT s'obren noves oportunitats. La multiplicació de canals donarà cabuda a nous continguts com l'Educació en Comunicació?

A nosaltres ens encantaria fer un programa basat en l'experiència de CinEscola. Estem segurs que podria ser un èxit a qualsevol graella televisiva. Però, ens donarien permís les distribuidores per fer públicament una anàlisi crítica de les seves pel·lícules?

El mateix passa a la televisió. Hi ha algú que es vulgui llençar pedres damunt la seva teulada? Es pot criticar la televisió dins la televisió? Hi ha experiències que demostren que és possible. I és aquí on de debò volem treballar. Si ho pensem bé, coses més invendibles ens ha colat la publicitat. Per tant, segur que, amb molt d'enginy, trobarem l'estratègia per conscienciar els ciutadans sobre la necessitat de l'EC fent servir el poder dels mateixos mitjans de comunicació.

Des del nostre punt de vista és hora de convertir la crítica ferotge en enginy per aconseguir els nostres objectius. Amb molta creativitat podem aconseguir que bona part de la ciutadania percebi l'EC com un dret fonamental, com qualsevol altre dels drets que reclamem de forma natural i espontània des de fa molt de temps. 

Anem fent camí i unim esforços, fem una Xarxa de debò.