- Quan, com i per què vas començar a incorporar l'Educació en Comunicació (EC) a les teves classes?

- Vaig començar ara fa cinc anys, però ha estat una descoberta personal progressiva que va néixer amb el boom d'Internet i a partir de les meves inquietuds com a docent. Cercava recursos pedagògics amb l'objectiu de motivar els alumnes i vaig començar a treballar el teatre, que permet cohesionar els grups-classe, aprendre a treballar en equip, fomentar el respecte d'altri i realitzar una activitat oral molt útil. Però el teatre fa més por que el cinema, i en una obra fílmica tothom hi pot col·laborar, perquè les tasques que cal fer-hi són molt variades. A més, crec que l'EC actualment és molt necessària. Per exemple, trobo que actualment s'està perdent el gust pel cinema i la televisió: ara el que fascina els nens i els joves és l'ordinador. Penso, per tant, que cal que aprenguin a mirar la televisió, a veure pel·lícules, però sobretot a fer-ne! Aquest aspecte actiu és el que més m'interessa, perquè és el més educatiu. Els alumnes aprenen a apreciar el cinema quan descobreixen tota la feina que suposa la preparació prèvia a la filmació. Abans treballava força a classe l'anàlisi fílmica, sobretot a partir de 2n d'ESO, però aviat em vaig adonar que el treball actiu i la producció agraden molt als alumnes.

- Treballes sovint amb el mitjans de comunicació a classe?

- Sí, força sovint. Utilitzo les eines audiovisuals amb l'objectiu d'aplicar allò que s'està treballant a classe. Per exemple, si els alumnes estan aprenent a argumentar, es pot estudiar la publicitat parlant del funcionament de les empreses d'aquest àmbit, fent una simulació, creant un briefing, cercant els millors arguments possibles per vendre un producte, gravant un anunci, etc.

- Quins temes concrets et permeten d'incorporar l'EC? Amb quins cursos t'hi pots dedicar?

- La veritat és que treballo la producció audiovisual amb tots els cursos que tinc. Penso, per exemple, en una pel·lícula de terror que vam gravar amb un grup d'Iniciació al Català (alumnes nouvinguts, amb una gran majoria de francòfons), o en un reportatge sobre l'estat del material escolar que van fer uns alumnes de primer de Batxillerat fa cinc anys dins del Projecte Educatiu de Centre. L'any passat un grup de 4t d'ESO va fer adaptacions cinematogràfiques de contes i novel·les que treballàvem a classe. D'aquesta manera, els alumnes van poder experimentar com es passa del gènere literari al cinematogràfic, com s'escriu un guió, com es filma i es munta una pel·lícula... però sempre tenint en compte les meves indicacions i els meus consells a l'hora de gravar per estalviar-se problemes i feina a posteriori.

- No es fa tot a classe. Per exemple, el grup de 4t d'ESO del curs passat va haver de filmar en hores extraescolars i jo mateix, si he d'ajudar els alumnes a muntar una pel·lícula, no ho puc fer durant les hores de classe.

- Quins beneficis veus en la implementació de l'EC a l'escola?

- A mi m'ha donat bons resultats amb grups difícils en els quals l'ambient ha millorat notablement, perquè la dinàmica del grup canvia quan els alumnes esdevenen protagonistes de l'activitat. A més, gràcies a les eines audiovisuals es poden treballar temes que generalment costen de pair -com ara la mètrica o la fonètica- d'una manera lúdica, proposant, per exemple, de fer una cançó de Rap amb consonants oclusives i de gravar-ne un videoclip. En definitiva, fer producció audiovisual a l'escola provoca que els alumnes adquireixin responsabilitats i s'impliquin en el procés, i això pot ser especialment beneficiós per als grups més conflictius. 

- Com aconseguiu el material per fer totes aquestes activitats? N'hi ha prou per a tothom?

- Fa uns anys vaig reivindicar (i vaig aconseguir) al meu centre l'existència d'una sala de vídeo amb el material i els programes necessaris per poder editar. Havia fet un curs d'edició de vídeo i més tard vaig ajudar a organitzar-ne un al centre per a tots els treballadors que hi estiguessin interessats. Ara el material ja s'està quedant una mica obsolet i a més encara no es fa un ús generalitzat d'aquestes eines.

- Treballes l'EC sol, o en coordinació amb altres membres de la comunitat escolar?
- Fa dos anys es va presentar a les Rencontres Cinéma et Enfance (Le Havre, França) un curtmetratge fruit d'un projecte interdisciplinari, amb l'àrea de Ciències Socials, dut a terme amb el darrer curs de Primària (1r curs de Secundària al sistema educatiu francès). Els alumnes havien de crear una “carta filmada” de deu minuts a partir del  tema del mar. En la mateixa línia, l'any passat, amb un grup de 1r d'ESO, vam reprendre una experiència similar, centrant-nos en el tema de “La ciutat i l'altre”. En aquesta ocasió van participar en el procés els docents de Llengua catalana i Literatura, Francès -el curtmetratge havia de ser en llengua francesa- i Ciències Socials. Des d'aquesta àrea els alumnes van estudiar la ciutat medieval, la romana i la ibèrica essencialment, temes que formaven part del currículum. La idea inicial consistia en fer-los descobrir a través de diverses passejades, escollides per ells mateixos, la petja d'antics pobles, sobretot a Barcelona, amb la idea de fer-ne un curtmetratge que presentés la ciutat als alumnes d'altres indrets del món. Cal destacar que tot això no hauria estat possible sense l'ajuda, els ànims i la coordinació de la Consellera Principal d'Educació [una mena de Cap d'Estudis del centre], que va ser una de les participants en el curs d'edició de vídeo que he esmentat abans.

Coordinadora de
TransEducaMundi