 Més
de 120 persones es van aplegar durant tres dies, el 17, 18 i 19 d'octubre
d'enguany, al Col·legi de Periodistes de Catalunya per reflexionar,
cercar estratègies i renovar energies per seguir la llarga marxa
de l'Educació en Comunicació a casa nostra i per lluitar
de forma cada cop més decidida contra l'analfabetisme mediàtic.
La convocatòria i l'organització van anar a càrrec
de La Xarxa d'Educació en Comunicació, una plataforma
cívica formada per entitats educatives i comunicatives, i formada
també per diversos professionals de l'educació i de la comunicació.
Una Xarxa que manté connectades, hores d'ara, més de tres
mil persones al voltant de les seves accions i plantejaments.
La
primera jornada va servir per presentar la campanya Contra l’analfabetisme
mediàtic!: el simbolisme del seu desplegament gràfic;
els vídeos de la campanya d’una força visual que impressionaren
els assistents; i el manifest. Un document elaborat per la Xarxa d’Educació
en Comunicació que pretén ser, en opinió dels seus
redactors, un conjunt de mesures d’urgència per estendre l’alfabetització
mediàtica.
El manifest
reflexiona sobre els canvis tecnològics i comunicatius que estem
vivint, sobre el poder immens de la comunicació que vertebra i condiciona
les idees sobre el món i sobre la percepció de la realitat,
i exigeix mesures com el caràcter obligatori i universal de l’Educació
en Comunicació; la inclusió de les competències d’Educació
en Comunicació en el futur postgrau que de forma imminent substituirà
l’actual CAP; l’impuls de la figura de l’educomunicador als centres educatius;
la creació i renovació de materials didàctics per
a la lectura i interpretació de tot tipus de missatges mediàtics
o l’extensió de programes de col·laboració entre mitjans
locals i centres educatius. El manifest acaba fent una crida per convertir
l’Educació en Comunicació en un tema de debat social, per
convertir-la en un instrument per combatre l’analfabetisme mediàtic
i les desigualtats de coneixement i de poder.
 A
continuació, Alba Ambròs, professora de Formació del
Professorat de la Universitat de Barcelona, va presentar la Carta Europea
per a l’Alfabetització Audiovisual, (EuroMediaLiteracy),
subscrita per la majoria de països de l’Europa occidental, i que promou
un més gran consens sobre l’alfabetització mediàtica,
pretén incrementar el coneixement de l’educació en els mitjans
de comunicació a tots els països europeus i anima a desenvolupar
una xarxa d’educadors en comunicació a Europa per treballar línies
comunes. Els avenços de l’alfabetització comunicativa a Europa
que expressa aquest document contrasten amb les dificultats i la incomprensió
que aquesta qüestió troba a l’estat espanyol.
El
segon dia de la Trobada fou dedicat a debatre les vinculacions entre anorèxia
i publicitat. A través d’una taula rodona amb la presència
de la psiquiatra Àngels Piera, de la professora de Comunicació
Audiovisual, Mònika Jiménez i del professor de Secundària,
Ramon Breu. Es va analitzar l’evolució dels models de la imatge
corporal a través dels mitjans, del culte al cos com a projecte
de vida avalat per la publicitat i per la societat dels plaers visuals.
S’afirmà que tots nosaltres, però especialment els adolescents
-més vulnerables, amb una personalitat més insegura i en
formació- tenim la consciència instal·lada en un feix
de pantalles, presidides per la neotelevisió i els grans centres
comercials, que amb les seus aparadors representen l’apologia i èxtasi
de la societat de les pantalles i dels plaers visuals.
S’arribà
a la conclusió que l’anorèxia i altres trastorns alimentaris
no són un problema estrictament sanitari, sinó social, comunicatiu
i educatiu. Es fa necessari, es subratllà, un nou concepte de mitjans
de comunicació com a veritable servei d’una societat de democràcia
avançada fonamentada en valors, que no provoqui l’autodestrucció
ètica i física dels individus.
A la
tercera i darrera jornada, amb una gran presència de públic,
les anàlisis giraren al voltant de la publicitat i l’educació.
Helena Pérez Llorca s’endinsà en el comentari dels textos
visuals dels anuncis amb un contingut sexista, i també va plantejar
una l’anàlisi de la publicitat com a constructora d’estereotips.
El professor Xavier Breil abordà la publicitat dins dels videojocs
i introduí els assistents en nous conceptes com l’advergames, i
en el coneixement de la construcció de videojocs des d’una marca,
des d’un producte.
La intervenció
de Francesc-Josep Deó, coordinador d’AulaMèdia, va cloure
la Trobada. Deó va referir-se a la Xarxa com un nou important moviment
no d‘innovació, sinó de transformació educativa,
que trenca amb un continguts sobrepassats per les actuals necessitats de
les aules. Insistí en la formació del professorat com una
de les grans prioritats del moviment que vol alfabetitzar en comunicació,
i en la necessitat de complir els punts del manifest de la Xarxa d’Educació
en Comunicació per lluitar de forma més contundent contra
la toxicitat ideològica dels mitjans dominants.
En
tot moment, però especialment en aquesta darrera sessió,
es va expressar tant per part dels ponents com des del públic, la
necessitat de posar dempeus una nova pràctica educativa que s’alliberi
d’estructures burocràtiques, que estigui connectada amb les realitats
del segle i amb les necessitats de l’alumnat; i que ajudi els nens i les
nenes, els nois i les noies, a tota la ciutadania, a autoconstruir-se unes
aptituds ètiques i analítiques en comunicació,
a sobreviure en aquest temps tan complex que ens ha tocat viure.
|
|
|
AulaMèdia
|
 
|
|
