 Encara
que es consideri que el 8 de març commemora els successos de 1908
en el que les treballadores d’una fàbrica tèxtil de New York
van declarar una vaga en protesta per les condicions insuportables de la
feina, el naixement del Dia Internacional de la dona té el seu origen
en el moviment internacional de dones socialistes de finals del segle XIX
que tenia com a finalitat exclusiva promoure la lluita pel dret al vot
de la dona. Quan es va celebrar el primer dia Internacional de la dona
al 1911 més d’un milió de dones es van manifestar demanant,
a més del dret al vot i a ocupar càrrecs públics,
el dret a treballar, a l’ensenyament vocacional i a la fi de la discriminació
a la feina. Així, l’any 1977, l’Assemblea General de les Nacions
Unides van declarar el 8 de març Dia Internacional de la
Dona Treballadora i el color que identifica aquesta jornada és
el color lila, pel color del teixit que estaven confeccionant les 129 obreres
que van morir tràgicament a l’incendi provocat a la fàbrica
Cotton
Textile Factory.
Commemorar
aquest dia a l’escola i a l’institut significa donar a conéixer
a l’alumnat fets històrics de la lluita de les dones que van fer
possible que en l'actualitat la no discriminació per raó
de sexe a la feina i la igualtat sigui més factible.
El cinema
interpel·la a l’alumnat com a espectadors/es de forma que permet
la seva incorporació a l'experiència narrativa mitjançant
mecanismes d’identificació i projecció. La il·lusió
de realitat que, per suggestió, crea la pantalla indueix als nois
i a les noies a una atmosfera de credibilitat, comporta una tendència
a la fàcil projecció personal en l'univers de les imatges
i amb un procés d’identificació amb els personatges i els
successos de la pel·lícula. Aquesta disponibilitat a compartir
les experiències més emocionals que intel·lectuals
de les protagonistes dels films és el que ens permet treballar l’educació
en valors i en concret les discriminacions laborals per raó de sexe.
Per
això, per aquest 8 de Març us recomano els següents
visionats a l’aula:
“Grbavica,
el secreto de Esma”, dirigida per Jasmila Zbanic (2006). Esma, és
una dona treballadora que vol que la seva filla, Sara, una noia de dotze
anys, tingui l’oportunitat de participar en un viatge organitzat pel col·legi.
“En
tierra de hombres” dirigida per Nicki Caro, (2006). És una història
basada en fets reals: la d’una valenta dona que al 1989 portà a
judici a l’empresa en la que treballava, aconseguint així el primer
judici massiu contra l’assetjament sexual als Estats Units. Josey Aimes,
mare soltera amb dos fills al seu càrrec, busca feina a la font
principal de la regió: les mines de ferro.
“En
un mundo libre” dirigida per Ken Loach, (2008) està finançada
per productores de quatre països europeus. Angie (Kierston Wareing)
no ha rebut una educació molt complerta, però està
plena d’energia, ingeni i ambició. No és la primera vegada
que es queda sense feina, però ara intenta tirar endavant i demostrar
el que val. Angie i la seva companya de pis, Rose (Juliet Ellis), decideixen
ser les seves pròpies caps i obren una agència de treball
temporal per a treballadors immigrants.
 El
britànic Ken Loach ha filmat una història sobre la immigració
il·legal a Londres. A diferència d’altres pel·lícules
seves el punt de vista de “En un mundo libre” no correspon als personatges
oprimits sinó al d’una empresària jove i sense escrúpols.
La protagonista –segons paraules del director- “està en línia
amb l’esperit dels temps”. “Ella va perdent els seus principis morals dintre
d’un sistema, d’una globalització econòmica, que el corromp
tot.”
Al
final, el personatge acaba utilitzant a immigrants il·legals, no
paga impostos i només aspira a guanyar diners.”L’actriu Kirston
Wareing assumeix el personatge principal, una dona jove, cruel i tendre
a la vegada, plena de contradiccions. Loach lamenta que la gent no es rebel·li
contra les injustícies i que les condicions laborals dels immigrants
han empitjorat en poques dècades.
El
cinema, tal com diu Ken Loack, pot ser moltes coses a la vegada: amor,
passió, drama i també entreteniment, que no té, perquè
ser sinònim de trivialitat sinó que pot fer-nos vibrar i,
inclús, canviar les nostres vides. El cinema es permet conèixer
alguna cosa més sobre la condició humana i nosaltres amb
la nostra intervenció a l’aula hem d’ajudar a què nois i
noies així ho facin.
Pel·lícules
coeducatives recomanades
1.- Antonia (1995). Marleen
Gorris
2.- El
amo de la casa (1925). Carl Theodor Dreyer
3.- En
tierra de hombres (North Country) (2006). Niki Caro
4.- En
un mundo libre (2008). Ken Loach
5.- Grbavica,
el secreto de Esma. (2006) Jasmila Zbanic
6.- La
sal de la tierra (1954). Hrebert J. Biberman
7.- Rosetta
(1999). Jean Pierre i Luc Dardenne
8.- Zona
Libre ( 2005). Amos Gital |
|
|
|
Coral
Caro Blanco
|
IES Montserrat
Roig
Sant Andreu
de la Barca
|
|
|
Membre
del Seminari Interdisciplinari d'Estudis de Gènere de la UB.
|
|
| BIBLIOGRAFIA
AMBRÓS,
Alba i BREU, Ramon (2007) “Cinema
i educació. El cinema a l’aula de primària i secundària”
Ed. Graó. Barcelona.
CARO, Coral
(2007) “El cinema com
a eina per a l’educació en valors. Un camí cap a la igualtat”
Revista Digital AulaMèdia (abril 2007)
CASETTI, Francesco
i DI CHIO, Federico (1994) "Cómo analizar un film" editorial Instrumentos
Paidós. Barcelona.
COLAIZZI, Giulia
(2007) “La pasión del significante. Teoría del género
y la cultura audiovisual.” Ed. Biblioteca Nueva. Madrid.
GUBERN, Román
i PRAT, Joan (1979) "Las raíces del Miedo. Antropología del
cine de terror" Tusquets Editores, Barcelona. |
|
|
