Tenim
estudis recents sobre el consum de mitjans de comunicació per part
del jovent que confirmen la tendència que ja s'intuïa: Internet
està menjant espai al consum de televisió. Tot i així,
la televisió continua sent el mitjà de referència
pels joves.
Segons
l'estudi "Dieta mediàtica i cultural dels joves" realitzat pel Baròmetre
de la comunicació i la cultura, la televisió és
el mitjà de comunicació més utilitzat pels joves (amb
una mitjana de 136 minuts diaris). Altres pantalles, però, van ocupant
més i més espai en aquest consum, és el cas d'Internet
(65 minuts diaris segons el mateix estudi), dels videojocs, de la telefonia
mòbil i d'altres dispositius mòbils.
Alguns
especialistes asseguren que aquest avenç d’Internet, dels videojocs
o dels mòbils és a causa d'una suposada interactivitat.
Però no ens podem enlluernar amb la interacció que suposadament
ofereixen algunes pantalles, ja que aquesta interacció és
molt limitada i en molts casos... falsa.
Seleccionar
un canal entre 100, o llogar una pel·lícula d'un videoclub
virtual és interacció? Poder comprar a través d'una
pantalla, o seleccionar un personatge en un videojoc és interacció?
Potser sí que hem arribat a un punt -a la societat de la recepció...
passiva- on seleccionar un botó, saber manipular els comandaments
d'un videojoc o simplement teclejar es considera interactiu.
Sens
dubte parlar d’interacció ha de voler dir bidireccionalitat,
una paraula provecta que per desgracia ja no s'usa, i bidireccionalitat
vol dir recepció però també producció. Sinó
entrem a considerar la producció en el procés cap a la interactivitat,
estem en el camí errat, simplement estem coincidint i, algunes vegades
defensant, el discurs publicitari d'alguns fabricants.
Està
molt bé saber quin consum de pantalles tenen els joves, sobretot
perquè ens dóna dades sobre la importància dels llenguatges
audiovisuals en la nostra societat. Però més que dades quantitatives,
també necessitem dades qualitatives de la capacitació
mediàtica dels nostres infants i joves.
Quan
tindrem estudis seriosos que donin dades sobre els coneixements mediàtics
dels infants i dels joves? Sobre la seva capacitat per discernir els missatges
mediàtics? Quan sabrem quina capacitació comprensiva i
expressiva te la població escolar en l'àmbit mediàtic?
No ens referim al coneixement de les eines digitals, sinó a la seva
capacitat en saber "llegir" i també saber "escriure" textos audiovisuals.
Fins a la data només tenim dades fiables sobre el consum d'algunes
pantalles, però malgrat aquest consum detectem un alt percentatge
d'analfabetisme audiovisual en l'actual societat del segle XXI. |