Fa setmanes tots els mitjans
n'anaven plens: segons l'anuari "Societat catalana 2008" de l'Institut
d'Estudis Catalans (IEC) la societat catalana se sent “perplexa”. Per als
pessimistes -i a més, perplexos com jo- això no era cap notícia,
vaja... que aquesta afirmació només ens sonava a déjà
vie, l'estudi només ens confirmava la sensació. Una sensació
que està instal·lada des de fa mesos en la majoria dels catalans
i les catalanes. (De totes formes, fent un parèntesi, podríem
dir que aquests estudis -com en general l'estadística- sempre confirmen
el que prèviament volen demostrar).
Pot ser la majoria de les
persones que habiten i treballen -o volen treballar- en aquest tros de
món ja no se'n recordin del ressò mediàtic de la paraula,
però si que cal recordar que la majoria de les vegades la forma,
una frase o una paraula del missatge pot servir d'altaveu al contingut
del missatge (que són sinó els eslògans).
Però si la paraula
està ben trobada tant se val, el que realment importa és
que... sí, nosaltres pertanyem a aquesta societat catalana que han
qualificat de perplexa. Una societat perplexa quan mira la política,
la cultura, l'economia o l'educació. Algú ha dit que la perplexitat
ja és un tret definitori de la nació catalana.
En l'àmbit de l'educació,
també tenim els ulls a quadres, estem perplexos davant la manca
de resposta als nous temps per part de l'administració, perplexos
davant la legislació educativa: LOE, LEC... Però estar perplexos
no vol dir estar aturats. Per la nostra banda volem aportar el nostre granet
de sorra, el nostre troçet de carbó a la caldera d'aquesta
locomotora que volem en marxa. Cal pendre la iniciativa, no podem esperar
més per transformar l'educació, per introduir l'Educació
en Comunicació a l'aula.
Des de l'associació
AulaMèdia
us proposem alguns materials per implementar, ja!
l'Educació en Comunicació (CinEscola,
Cinema
i Ciutadania o Darrere la
pantalla); us proposem fòrums de debat i de formació
com les Jornades ETC · Educació,
Televisió i Cinema per debatre sobre com fer-ho, per debatre
sobre l'analfabetisme mediàtic i com superar-lo. Perplexos, sí...
però actius! |