“Preferisc qualsevol altra
cosa a ser professora, encara que haja d'estudiar el que no m'agrade”;
“l'aïllament del professorat a causa de la monotonia” són alguns
dels titulars que ens arriben quan obrim les pàgines dels periòdics,
llibres, quan passegem pels carrers i escoltem la conversació de
dos docents, en el metro o autobús, etcètera.
Com a professors i mestres
se'ns plantegen moltes preguntes que no tenen resposta, i a vegades, quan
es troba la resposta a la pregunta no es pot desenvolupar per falta de
temps, disposició d'aula, recursos que no depenen de l'escola ni
dels pares sinó de la institució educativa i quan l'oferixen,
ens trobem davant d'un repte encara major que no es pot pal·liar
ni amb diners i a més, no es tracta d'una cosa material i resulta
d'un handicap indispensable en educació donades les característiques
i peculiaritats de l'alumnat: la motivació, la constància
i el quefer per aprendre.
Si bé és cert,
que l'ús dels mitjans audiovisuals en l'escola resulta d'una oferta
temptadora que en major o menor mesura es pot traslladar a l'aula. Per
a això el professor ha de demostrar disponibilitat i estar obert
als canvis, ja que, els alumnes ho exigixen. L'aula o l'escola, presenten
recursos didàctics com els ordinadors, projectors, televisors, pel·lícules,
dvd, pissarres, internet com a mitjà de formació... moltes
vegades no en quantitat, però eixe serà el mèrit,
ja que el professor pot demostrar la capacitat i habilitat d'organització
per a convertir quelcom escàs en abundant.
El primer aspecte a considerar
és la unió entre l'administració educativa, la direcció
del centre i dels professors. Després plantejar-se quins moments
són els adequats per a integrar-los en el currículum i finalment,
la formació del professorat que vagen a utilitzar els multimèdia.
L'ús de les tecnologies
de la informació en educació proporciona avantatges com una
ensenyança més activa per a l'alumnat i el docent; una forma
més còmoda de gestionar i representar la informació;
processos d'ensenyança-aprenentatge més lúdics; s'aprén
a desenvolupar un tema de principi a fi; permet realitzar exercicis d'ensinistrament
i a més si la classe ho permet, de simulació; permet oferir
informació acord al ritme de l'estudiant; el reforç és
constant i eficaç; la informació és fàcilment
comprensible; milloren l'aprenentatge i incrementen la seua retenció;
continuïtat en la seqüència d'execució i finalment
permet realitzar i elaborar una ensenyança atractiva adaptada a
les capacitats i interessos de l'educand.
Alguns dels seus inconvenients
són l'alt cost del material de l'equip i de la producció
del material; la falta d'estandardització a causa del seu constant
canvi i un dels majors i dels més importants, els problemes de personal,
ja que, a pesar que hi ha certa predisposició a l'ús dels
mitjans tecnològics encara s'aprecia certa por.
Llavors, per què no
educar en comunicació o, introduir-la com una ferramenta de treball
alternativa-formativa-experiencial on els alumnes i el professor puguen
aprendre. La seua avaluació és fàcil, podem dividir
dos vessants: la motivació i destresa de l'usuari i d'altra banda,
la qualitat del disseny que possibilite la interacció de l'usuari
i així, la construcció del coneixement. Per tant s'ha demostrat
que l'ús dels audiovisuals es convertixen en un saber útil
i eficaç per a l'ensenyança i l'aprenentatge d'una situació
real. |