Si ens centrem en el que està succeint als centres d'educació formal, ens trobem amb la necessitat de cercar arguments de pes que justifiquin per què cal educar-hi en i amb TIC les noves generacions, puix que els prejudicis i les resistències persisteixen encara entre les mares, els pares, l'alumnat, els equips directius i fins i tot el professorat. A més, des del punt de vista d'un/a professional que integra l'EC i les TIC diàriament a classe, ens podem fer un munt de preguntes que sovint queden sense resposta perquè treballem en un terreny molt nou i poc estudiat encara. Algunes de les qüestions que segurament ens acostumem a plantejar són: Quines noves necessitats educatives i formatives estan sorgint actualment? Com és l'alumnat d'avui dia i què vol, què li agrada? Què poden oferir les TIC a l'alumnat? Influeixen de manera positiva o negativa en l'aprenentatge? Com es poden beneficiar de les TIC els centres educatius? I el professorat?

Segons el portal de la Unió Europea, entre els setze indicadors de qualitat de l'educació escolar es troben les TIC, i la competència digital és una de les vuit competències clau per a l'aprenentatge permanent (life long learning). A Catalunya, de fet, existeix una proposta educativa referent a la competència bàsica en TIC i, a nivell europeu, ja s'està treballant des de fa temps en l'establiment de certificacions per a l'alumnat de Primària i Secundària, com ara el Brevet informatique et Internet (B2i) a l'Estat francès.

Si ens centrem en la justificació pedagògica de la integració de les TIC en l'àmbit educatiu, segurament el primer que ens preguntarem és què té d'especial, per exemple, un ordinador -connectat a Internet i a un projector si pot ser- en una aula de classe. L'ús que en podem fer és divers i infinit, és clar, però a més generalment s'hi afegeixen dos factors que són fonamentals en qualsevol situació d'aprenentatge: la il·lusió i la motivació de l'alumnat, que conviu cada cop més amb una àmplia varietat d'aparells -com l'ordinador- que donen accés a l'univers multimèdia i hipermèdia (textos, hipertextos, sons, vídeos, imatges estàtiques, animacions, eines de comunicació síncrona i asíncrona, etc.), tan proper als infants i els joves.

Centrem-nos ara en els possibles beneficis de la integració de les TIC en una aula. Les sessions de classe de tipus transmissiu acostumen a ser útils per entrenar algunes habilitats com ara l'escriptura individual i sense fins comunicatius reals, la comprensió i l'expressió oral de tipus bidireccional, etc. El fet d'introduir-hi les TIC no té per què canviar-hi pràcticament res si l'estil d'ensenyament no es modifica. Per això caldria subratllar el fet que les tecnologies no canvien el model pedagògic en si, però hi poden contribuir si s'integren amb criteri en el disseny de les accions formatives. Si pretenem, per exemple, fomentar la millora de les habilitats socials i comunicatives de l'alumnat, podem optar per dissenyar una activitat que impliqui el treball en equip, però si a més ens interessa que la necessitat de comunicar-se serveixi per treballar l'expressió escrita i volem també poder comptar amb una traça física del procés de col·laboració entre l'alumnat, aleshores probablement un fòrum en línia ens resultarà molt útil. Caldria afegir a tot això que actualment les noves generacions necessiten aprendre a participar adequadament en un fòrum per garantir que sabran com fer-ne ús quan els calgui (al campus virtual d'una universitat, en l'àmbit de l'autoaprenentatge informal per Internet, als entorns virtuals creats per fomentar la formació contínua de treballadors i treballadores, etc.).

Com comentàvem abans, alguns aparells com ara els ordinadors i els dispositius mòbils, però també Internet, els videojocs, els mitjans tradicionals, la publicitat i la tecnologia en general formen part del medi habitual dels infants i dels joves. Però no per això saben com fer-ne un ús adequat i crític. Per tant, els professionals de l'educació els hem d'alfabetitzar -mediàticament i digital- amb l'objectiu de capacitar-los per aprendre de manera autònoma i crítica amb les TIC (com a eines) i sobre les TIC (com a contingut). Això requereix altes dosis d'imaginació, moltes ganes d'experimentar i força entusiasme per part del professorat, qualitats que, acompanyades de la formació adequada, contribuiran al creixement d'una societat menys ingènua i indefensa davant la tecnologia i els interessos econòmics i polítics que aquesta genera.