| Ja estic ací. Després
d'intuir que al món del periodisme poc es podia fer per a "botar-se
a la torera" els condicionaments polítics i econòmics, decidisc
obrir-me un nou camí a l'ensenyament, convençuda que l'educació
és la base fonamental, l'eina amb la qual els ciutadans ens podem
defensar de la manipulació pretesa pels mitjans de comunicació.
Camine cap al meu primer
institut, il·lusionada amb la idea que em puga tocar impartir l'optativa
(sí, estava mentalitzada que només podia ser això)
taller de premsa o mitjans de comunicació... Arribe, mire l'horari
i comprove que no és així... ¡Però sóc
Cap de Departament! Alguna cosa es podrà fer...
Dilluns, vuit del matí.
Primera classe a tercer d’ESO. Xics i xiques de catorze i quinze anys sorpresos
perquè els pregunte quin és el primer anunci de la tele que
els ve al cap. Resposta: "Bigotillo i Espinillo"... Diuen que és
tan graciós, "són ben llestos aquests nois".... A les xiques
no els fa tanta gràcia. Preguntades pel que solen veure a la tele,
elles prefereixen "Sin tetas no hay paraíso". S'acosta el dia 8
de març, ¿què us sembla si parlem del títol
d'aquesta telesèrie?
De sobte, un neguit. Estem
a la classe de Llengua Castellana i Literatura, Sandra, centra't... Bé,
em dic, consultaré el llibre de text. Efectivament, al manual de
tercer d’ESO puc comprovar que existeixen els següents continguts:
gèneres periodístics, reportatge i entrevista. Continguts
que els alumnes ja han tractat a l'anterior avaluació, tal i com
ho demostren uns murals fets per elles i ells que pengen de les parets
de l'aula. L'activitat consistia en buscar una notícia, un reportatge
i una crònica, retallar-les i apegar-les a una cartolina. Per la
temàtica dels articles seleccionats, estic segura que ni els han
llegit...
Dimarts, segon dia de classe.
¿Quina serà la meua targeta de presentació amb els
alumnes de primer de Batxillerat? He fet una ullada i la programació
d'aquest curs no contempla ni per casualitat l'educació en mitjans
de comunicació... No passa res, sóc nova, em puc permetre,
encara que siga un dia, eixir-me de l'ordre establert... Això sí,
amb "l'excusa" del dia de la dona (ja sabem, les transversals....). Gastí
uns còmics publicats a la premsa i un article d'opinió d'un
diari per a muntar la sessió i també comentarem (de memòria,
perquè l'únic equip audiovisual del centre estava "llogat")
uns quants anuncis de televisió. ¿Què us sembla aquell
del noi que ofereix xocolata a la xica i ella diu que no reiteradament
però finalment accedeix? "És que sempre vas més enllà",
em diuen. I jo em pregunte: ¿per què a vosaltres no us han
ensenyat mai a anar més enllà? I més... ¿què
serà de vosaltres si mai no ho feu? Estem al Batxillerat, açò
ja no és educació obligatòria... ¡hauria de
ser obligatori ensenyar a tot l'alumnat a obrir els ulls!
Amb aquest regust entre a
la sala de professors. Un company de departament em pregunta què
tal les primeres experiències. Està agobiat perquè
a última hora ha de donar mitjans de comunicació, que no
li agrada gens. Damunt ha de preparar-se material totes les setmanes perquè
no hi ha llibre de text i... ¡ja han fet de tot!, em diu. M'explica
que ja ha manat fer als alumnes una entrevista, un cartell de publicitat,...
¡fins i tot un telediari!
- "¿Com?", pregunte.
- "Els xiquets eixien un
darrere l'altre a llegir les seues noticies".
- "¿I no ho has gravat?"
Rises. No sap si hi ha càmera
a l'institut, però creu que no...
- "Jo sóc periodista",
apunte, "si necessites alguna cosa"...
- Ah, ¿aleshores
tu no eres dels nostres?...
Em pense que no trauré
massa de ser Cap de Departament...
Ja han passat dues setmanes.
Ja sé quins llibres he d'obligar a llegir als alumnes per a la tercera
avaluació. Els seus dèficits de comprensió lectora
són alarmants, però no m’estranya perquè tampoc poden
desxifrar els missatges que provenen d'allò amb que més estan
acostumats a tractar: la televisió, la publicitat.
Hauré de continuar
explicant-los quins mecanismes utilitza Góngora per a embellir els
seus versos i comentarem a classe poemes com Polifemo i Galatea,
però després, quan isquen de les quatre parets de l'institut
hauran d'enfrontar-se tots sols i soles a un món per al qual no
els estem preparant perquè no els estem oferint les eines necessàries.
La literatura, la música,
les arts són regals. No negaré la seua vessant comercial,
però en principi, als creadors d'art (sobre tot clàssic)
se'ls pot presumir una intenció altruista de compartir la seua obra,
una necessitat de donar-la a conèixer. Estem facilitant als alumnes
unes guies per a la lectura d'aquestes obres, mentre els deixem que els
missatges del mitjans de comunicació (amb les seues finalitats normalment
llunyanes a l'altruisme) es filtren en ells i en elles sense oferir-los
cap tipus de protecció. |
