En
els darrers anys moltes llars s’han omplert de nous aparells, equipats
amb l’anomenada tecnologia digital. Televisors de grans mides, reproductors
de DVD, telèfons mòbils, ordinadors, reproductors digitals
de música, consoles…L’oci interactiu esdevé un nou concepte
que obra i diversifica les possibilitats de gaudir del nostre temps de
lleure.
L’electrònica
domèstica es consolida com una nova necessitat de consum i els caps
de setmana, molts establiments especialitzats en aquest tipus de productes
s’omplen de famílies que passegen, miren, desitgen, compren...
La
tecnologia digital “està de moda” i poder-ne gaudir també
simbolitza l’accés a una qualitat de vida o d’estatus social. No
ens conformem amb la funcionalitat bàsica d’un aparell sinó
que sovint aspirem a comprar productes de marques específiques,
models de darrera generació, dissenys avantguardistes…
Aquest
nou escenari tecnològic repercuteix en els nostres hàbits
donat que la quantitat i qualitat de la oferta digital i del consum de
continguts audiovisuals ens convida a passar moltes hores davant de les
pantalles.
Els
videojocs formen part d’aquest nou entorn. Totes les habitacions de la
casa poden esdevenir espais per jugar amb videojocs. Podem connectar la
consola al televisor del saló, jugar amb a l’ordinador de l’estudi…i
amb una consola portàtil o el telèfon mòbil, pràcticament
no existeix cap limitació d’espai.
 Però,
hem de tenir en compte que l’espai on es juga condiciona la forma i tipus
de joc que es desenvolupa. Per exemple, jugar amb videojocs pot ser una
activitat de relació i comunicació amb la família
i els amics si juguem en espais compartits de la casa i en gaudim plegats.
Aquesta situació de joc es cada cop més habitual en moltes
llars, trencant amb la imatge tòpica del jove que juga sol amb la
consola en la foscor de la seva habitació.
A més,
entre la oferta de productes del mercat, cada cop més trobem els
anomenats videojocs-socials (partygames) dissenyats especialment
per ser jugats en grup. Podem crear un ambient de festa, cantar, ballar,
participar en un concurs…riure i emocionar-nos junts, grans i petits a
l’hora.
Jugar
en família a videojocs és també una oportunitat per
educar
El
joc compartit dins de l’entorn familiar pot fomentar el diàleg.
Ja sigui perquè cal negociar l’ús del saló on es fan
altres activitats, pactar la durada de les partides…Mentre juguem cal arribar
a acords amb els altres per establir les normes, respectar els torns de
joc, i ens permet conèixer millor les habilitats, gustos i interessos
dels altres. Desprès de jugar, els videojocs poden formar part de
les postres converses, comentant i recordant les anècdotes del joc.
“Videojugar”
dins l’entorn familiar obra la possibilitat d’expressar per part de tots
les nostres opinions davant dels continguts i valors que es transmeten
en el joc i educar en els valors propis de la família. Tampoc hem
d’oblidar que els adults som un model de referència i la nostra
forma de jugar es un model de conducta pels més petits.
Jugar
amb videojocs, més enllà de l’entreteniment, poden esdevenir
una activitat familiar amb una intenció clarament educativa. Som
el adults els que podem propiciar aquestes situacions de joc i facilitar-nos
la tasca d’educar en un consum crític i responsable dels videojocs. |
|
|
Tere
Vida
|
|
|
