Ja
fa temps que les Tecnologies
de la Informació, la Comunicació i el Coneixement (TICC)
s’estan integrant en els processos d’ensenyament-aprenentatge (E-A) de
la mateixa manera que s’han anat introduint en altres aspectes de la nostra
societat, com per exemple els mitjans de comunicació i la correspondència.
Aquesta introducció de les TICC en l’E-A afecta els processos educatius,
beneficiant-los notablement, com veurem a continuació.
Per
començar, les TICC estan promovent canvis en l'ensenyament a
distància, permetent l'accés a la formació a persones
que no poden incorporar-se a processos d'E-A presencials i fomentant la
igualtat
social i d’oportunitats. Així doncs, l'alumnat pot accedir a
diferents programes educatius sense cap mena de barrera espacio-temporal.
D'altra
banda, fomentar la formació continuada al llarg de la vida
és un dels objectius de les institucions educatives i una demanda
creixent des de les empreses a les persones treballadores (i viceversa).
Doncs bé, les TICC faciliten l'accés als estudis continus
i d’ampliació des de qualsevol lloc i moment, oferint moltes oportunitats
d’aprenentatge, flexibilitat d’horaris i eliminació de barreres
geogràfiques per a participar-hi.
A més,
la utilització de les TICC, en el cas que s'adopti un model pedagògic
centrat en l'alumnat, pot fomentar que les persones que estan estudiant
desenvolupin un tipus d’aprenentatge significatiu que sigui actiu,
constructiu, col·laboratiu, intencional, conversacional, contextualitzat
i reflexiu. Aquest aprenentatge es construirà mitjançant
la interacció i la comunicació entre els diferents
agents que intervenen en els processos educatius (estudiants, docents i
continguts), afavorint la cooperació entre iguals. Per tant, podem
deduir que la introducció de les TICC pot tendir a promoure models
més centrats en l’estudiant, amb més interacció tant
amb els continguts com amb el personal docent i els recursos disponibles,
però és important remarcar que aquest fet sempre dependrà
més del model pedagògic escollit que no pas de l'ús
de les TICC en el procés d'E-A.
Un
altre punt a favor de la integració de les TICC en contextos educatius
és que també permeten la flexibilitat i individualització
dels processos d’ensenyament-aprenentatge, sobretot en el cas de la virtualitat,
ajustant l’ajuda que proporciona el professorat a les necessitats individuals
de
cada estudiant. Així, l'alumnat pot rebre més suport i atenció
en els moments necessaris. Igualment, aquest darrer pot disposar de més
oportunitats de triar durant el seu procés d’aprenentatge, fet que
afavoreix la integració d’estudiants amb diferents capacitats i
habilitats, atès que en aquests casos es pot utilitzar un ampli
ventall de recursos i mitjans (visuals, auditius, textuals, interactius...)
i per tant es pot contribuir a una millora del nivell de desenvolupament
de les competències de l'alumnat. De fet, l’e-learning pot
facilitar que aquest darrer triï, seleccioni i seqüenciï
els continguts segons el seu perfil, motivació i interessos. Així,
no són necessaris recursos o pàgines seqüencials, donat
que l'alumnat pot fer el seu propi recorregut en la cerca dels continguts.
Un altre
dels beneficis que poden aportar les TICC a l’ensenyament es troba en la
creació de comunitats i aules virtuals. Aquest fet pot aportar
modernització i prestigi a les institucions educatives que les desenvolupin
i que fomentin noves formes d’aprenentatge virtual en xarxa. Les comunitats
i les aules virtuals poden facilitar l’accés a diferents materials
i bases de dades, permetre la realització de diferents tipus d’activitats
(autònomes, complementàries i suplementàries) i desenvolupar
sistemes de monitorització que permetin registrar tot el que passa
a les aules virtuals. D’aquesta manera, les comunitats virtuals poden esdevenir
un context socialitzador on sigui possible desenvolupar un aprenentatge
situat i autèntic, fomentar el valor de compartir i crear un sentiment
de pertinença a una comunitat d'aprenentatge capacitadora i molt
valuosa.
Així
mateix, no hem d'oblidar-nos del potencial que ofereixen tant l'existència
del llenguatge XML
(amb les implicacions que pot tenir pel que fa a la compartició
de recursos educatius) com les interaccions peer-to-peer
de cara a l'aprenentatge en línia, tot i que de moment sembla que
no s'estan desenvolupant prou, raó per la qual aquests dos elements
s'han de considerar actualment com a reptes que caldrà plantejar-se
com més aviat millor.
Finalment,
no podem deixar de banda els beneficis en l'àmbit econòmic
i de la sostenibilitat, atès que les TICC redueixen els costos
i impliquen la creació d'un espai d’informació compartida
que pot suposar un estalvi d'esforços a tots els nivells.
|