AulaMèdia
AulaMèdia
Què aporten les tecnologies a l'ensenyament i a l'aprenentatge?


AulaMèdia
- Editorials
- Entrevistes
- Intro
- Premsa
- Ràdio
- Televisió
- Publicitat
- Cinema
Formació
DVDifusió
TVaula
CDcine
Índex
 
Ja fa temps que les Tecnologies de la Informació, la Comunicació i el Coneixement (TICC) s’estan integrant en els processos d’ensenyament-aprenentatge (E-A) de la mateixa manera que s’han anat introduint en altres aspectes de la nostra societat, com per exemple els mitjans de comunicació i la correspondència. Aquesta introducció de les TICC en l’E-A afecta els processos educatius, beneficiant-los notablement, com veurem a continuació.

Per començar, les TICC estan promovent canvis en l'ensenyament a distància, permetent l'accés a la formació a persones que no poden incorporar-se a processos d'E-A presencials i fomentant la igualtat social i d’oportunitats. Així doncs, l'alumnat pot accedir a diferents programes educatius sense cap mena de barrera espacio-temporal.

D'altra banda, fomentar la formació continuada al llarg de la vida és un dels objectius de les institucions educatives i una demanda creixent des de les empreses a les persones treballadores (i viceversa). Doncs bé, les TICC faciliten l'accés als estudis continus i d’ampliació des de qualsevol lloc i moment, oferint moltes oportunitats d’aprenentatge, flexibilitat d’horaris i eliminació de barreres geogràfiques per a participar-hi.

A més, la utilització de les TICC, en el cas que s'adopti un model pedagògic centrat en l'alumnat, pot fomentar que les persones que estan estudiant desenvolupin un tipus d’aprenentatge significatiu que sigui actiu, constructiu, col·laboratiu, intencional, conversacional, contextualitzat i reflexiu. Aquest aprenentatge es construirà mitjançant la interacció i la comunicació entre els diferents agents que intervenen en els processos educatius (estudiants, docents i continguts), afavorint la cooperació entre iguals. Per tant, podem deduir que la introducció de les TICC pot tendir a promoure models més centrats en l’estudiant, amb més interacció tant amb els continguts com amb el personal docent i els recursos disponibles, però és important remarcar que aquest fet sempre dependrà més del model pedagògic escollit que no pas de l'ús de les TICC en el procés d'E-A.

Un altre punt a favor de la integració de les TICC en contextos educatius és que també permeten la flexibilitat i individualització dels processos d’ensenyament-aprenentatge, sobretot en el cas de la virtualitat, ajustant l’ajuda que proporciona el professorat a les necessitats individuals de cada estudiant. Així, l'alumnat pot rebre més suport i atenció en els moments necessaris. Igualment, aquest darrer pot disposar de més oportunitats de triar durant el seu procés d’aprenentatge, fet que afavoreix la integració d’estudiants amb diferents capacitats i habilitats, atès que en aquests casos es pot utilitzar un ampli ventall de recursos i mitjans (visuals, auditius, textuals, interactius...) i per tant es pot contribuir a una millora del nivell de desenvolupament de les competències de l'alumnat. De fet, l’e-learning pot facilitar que aquest darrer triï, seleccioni i seqüenciï els continguts segons el seu perfil, motivació i interessos. Així, no són necessaris recursos o pàgines seqüencials, donat que l'alumnat pot fer el seu propi recorregut en la cerca dels continguts.

Un altre dels beneficis que poden aportar les TICC a l’ensenyament es troba en la creació de comunitats i aules virtuals. Aquest fet pot aportar modernització i prestigi a les institucions educatives que les desenvolupin i que fomentin noves formes d’aprenentatge virtual en xarxa. Les comunitats i les aules virtuals poden facilitar l’accés a diferents materials i bases de dades, permetre la realització de diferents tipus d’activitats (autònomes, complementàries i suplementàries) i desenvolupar sistemes de monitorització que permetin registrar tot el que passa a les aules virtuals. D’aquesta manera, les comunitats virtuals poden esdevenir un context socialitzador on sigui possible desenvolupar un aprenentatge situat i autèntic, fomentar el valor de compartir i crear un sentiment de pertinença a una comunitat d'aprenentatge capacitadora i molt valuosa.

Així mateix, no hem d'oblidar-nos del potencial que ofereixen tant l'existència del llenguatge XML (amb les implicacions que pot tenir pel que fa a la compartició de recursos educatius) com les interaccions peer-to-peer de cara a l'aprenentatge en línia, tot i que de moment sembla que no s'estan desenvolupant prou, raó per la qual aquests dos elements s'han de considerar actualment com a reptes que caldrà plantejar-se com més aviat millor. 

Finalment, no podem deixar de banda els beneficis en l'àmbit econòmic i de la sostenibilitat, atès que les TICC redueixen els costos i impliquen la creació d'un espai d’informació compartida que pot suposar un estalvi d'esforços a tots els nivells.
 

Patrícia Agüera Pàmies
Coordinadora de TransEducaMundi
Cofundadora de FEMTICC

Cristina Ceide Ramírez
Professora d’educació secundària

Lorena Herrero González
Mestra especialista en llengües estrangeres



AulaMèdiasetembre 2009article