| Aviat
farà mig any, mentre gaudia d’un recés docent a la sala de
profes de l’institut, vaig viure un episodi molt significatiu relacionat
amb un programa antiplagi online que en aquell moment omplia a vessar
titulars de diari i capçaleres informatives de telenotícies:
l’Aprobbo. Aquest programa, desenvolupat per Symmetric dins
l’àmbit col.laboratiu pel que fa a l’innovació tecnològica
del Citilab de Cornellà, no era ni és altra cosa que
una variant -per a molts coixa- d’altres programes preexistents des de
fa gairebé 10 anys tals com el Turnitin, l’Ithenticate,
el Copyscape o el Compilatio per citar-ne alguns. Dit així,
algú podria qüestionar-se on rau l’afany d’innovar. Essencialment,
des de la meva perspectiva personal, la innovació consistí
en oferir gratuïtament el servei -iniciativa comprensible si en el
finançament hi participen fons públics- , fer-lo operatiu
pels autòctons a partir d’un menú únicament disponible
en castellà i, sobretot i digne d’anàlisi, tenir la capacitat
d’esdevenir innovació noticiable en uns mitjans sempre disposats
a esbombar els darrers avenços tecnopedagògics com a distintiu
del seu lideratge informatiu.
Per
qui no tingui present el funcionament d’aquest programa, us en faig cinc
cèntims tot seguit; en primera instància cal carregar el
document sospitós de plagi i, acte seguit, l’Aprobbo cerca
coincidències entre els continguts de l’arxiu i la informació
relacionada que determinats motors de cerca faciliten. Una vegada l’algorisme
en el que es fonamenta processa la informació corresponent, el programa
emet un diagnòstic en el que s’hi contempla el grau de similitud
(si és que n’hi ha) entre el document en qüestió i les
possibles fonts localitzades a la xarxa. Això, en el cas de funcionar
bé -i consti que fer-ne crítica no és ni de bon tros
entre els objectius de l’article-, ens hauria de permetre establir el grau
d’originalitat del document i/o d’inspiració del seu autor vers
la informació disponible al ciberespai.
Si
us sembla bé, introduït l’Aprobbo, tornem al recés
de la sala de profes... El cas és que un company, d’esperit marcadament
geek
amb qui sovint compartim anècdotes i desventures TIC i TAC, va llegir
en veu alta un titular d'un diari estatal que deia quelcom semblant a “Llega
el antídoto contra el corta y pega de los estudiantes perezosos:
el Aprobbo”. Després d’algunes puntualitzacions arran del programa
per part dels avesats presents, més enllà de la informació
que es desprenia del titular, la reacció generalitzada fou de joia
i satisfacció profunda. Aquella explosió emocional desaforada
tenia el seu perquè; semblava que, finalment, els docents disposàvem
de l’eina definitiva per estalviar-nos consultar el rincón del
vago cada vegada que, corregint un treball, aquest ens semblava massa
ben elaborat pel que n’esperàvem de l’autoria.
El
timbre que marca l’impàs de l’hora del pati a la tercera hora de
classe va interrompre la feliç conjuntura i tots vam sortir escopetejats
cap a les aules de destinació respectives. Allí ens hi esperaven
alumnes que, entre d’altres necessitats, els calia i els cal imperiosament
esdevenir competents a l’hora d’aprendre a aprendre, comunicar-se audiovisualment,
alfabetitzar-se mediàticament, tractar i gestionar la informació
i, sobretot, esdevenir autònoms i demostrar iniciativa personal.
D’aleshores
a ençà, no he pogut treure’m del cap la reacció desencadenada
per l’Aprobbo i no he estat capaç d’evitar que, poc a poc,
m’aclaparin interrogants que hi estan relacionats. Abans de continuar consumint
l’article, em deixaré dur per l’esperit de les autoritats sanitàries
davant del tabac i us recomanaré que en mediteu la lectura ja que
no us serà fàcil d’entomar...
Si
els docents hem de deixar de ser els dipositaris de la informació,
deixant l’instructivisme per quan convé, i ens cal esdevenir dinamitzadors
del procés d’aprenentatge, sota els cànons del constructivisme
social, com pot ser que, a hores d’ara, reaccionem d’aquesta manera? Per
què necessitem detectar la còpia de continguts de la xarxa
i, en canvi, no ens qüestionem perquè les nostres propostes
la suggereixen? Com volem promoure competències quan les nostres
propostes ni de bon tros estan dissenyades per posar-les en joc, ni tant
sols detectar-les? Per què no demanem productes singulars i originals
en els que l’alumnat pugui posar en joc la funcionalitat dels aprenentatges,
tot evidenciant destreses concretes? Quin plantejament pedagògic
seguim quan demanem que els nostres alumnes reescriguin informació
que ja té sentit tal i com la troben a la xarxa? Per què
no som capaços de veure la paradoxa entre el que ens espanta del
“recorta y pega” i un dels principals preceptes del web i l’e-learning
2.0: facilitar que els documents ben elaborats es difonguin i es reutilitzin?
Per què els docents menystenim tan sovint la motivació i
la creativitat de tots els agents implicats en el procés educatiu
a l’hora de plantejar les nostres propostes de treball? Qui de nosaltres,
amb la mà al cor, reconeix disposar de la formació adient
imprescindible a l’hora de guiar i evaluar formativament, i per tant formadorament,
una proposta de treball que exigeixi cercar informació, seleccionar-la,
assimilar-la i utilitzar-la per tal d’elaborar un producte que fomenti
l’aprenentatge significatiu i la competència digital? Més
concretament, qui ensenya a gestionar i seleccionar fonts d’informació
a la xarxa, a rastrejar-ne l’autoria per tal de contrastar-la, a emprar
les eines del web 2.0 (RSS, marcadors socials...) que donen
assistència al procés d’informació, a citar tot respectant
la propietat intel.lectual...
Donat
que heu arribat fins aquí, desestimant per un o altre motiu l’advertència
prèvia, suposo que les qüestions precedents us hauran permès
ser més empàtics amb la meva sensació de desencaix
i frustració vers un col.lectiu com el nostre, desitjós i
necessitat de desenvolupar en l’alumnat competències com les abans
esmentades, però que, a hores d’ara, es posa nerviós cada
vegada que un nano, fent ostentació de la seva nativitat digital,
desplega la recerca avançada del Google; pretén obtenir profit
didàctic d’alguna prestació del mòbil a l’aula o bé
penja el darrer vídeo que ha fet al Facebook
| |
|
| Crea
y pega és un curtmetratge presentat al DiBa Express 2009
inspirat en el mateix fet que dóna origen a aquest article. |
| |
Ara que
ha quedat escrit i ho he rellegit, he de reconèixer que potser n’he
fet un gra massa i ho he viscut de forma esbiaixada, però creieu-me
si us dic que he estat a punt de donar la raó a aquells/es qui,
atenent-se als tics (que no TICS) docents que fan possible que la realitat
educativa sigui capaç d’articular tal benvinguda a l’Aprobbo,
sovint m’han batejat com a docent de ciència ficció per proposar
un webquest als alumnes o plantejar qüestions a l’entorn d’un
audiovisual. Sincerament, espero que aquestes inèrcies no es perpetuïn
i que, fruit del compromís, la vocació i la responsabilitat
docent, els futurs titulars que retratin l’Aprobbo de torn versin
sobre quelcom semblant a “Arriba l’Aprobbo, el programari idoni
per certificar l’autoria d’un document i contrastar-ne les fonts citades”.
En el precís instant que els mitjans, sempre atents a dispensar
el placebo adient a l’audiència, concebeixen titulars així,
ben probablement la utopia haurà esdevingut.
|
