Breil alertà sobre la paradoxa que representa passar de ser un país pioner en la proposta de l’Educació en Comunicació (pel que fa a la societat civil), a quedar endarrerits en uns moments que diferents països d’Europa o bé ja implementen l’educació mediàtica o bé escalfen motors per aplicar-la molt aviat a l’escola obligatòria. ¿Què espera l’administració educativa, es preguntà, per apostar decididament per l’educació en mitjans de comunicació quan els nostres escolars consumeixen més pantalles que textos escrits?

Alba Ambròs, professora de la Universitat de Barcelona, va analitzar la recent resolució del Parlament Europeu, aprovada per més del 90 % dels eurodiputats, on s’insta als governs europeus a instaurar una matèria amb continguts mediàtics, que contempli especialment la comprensió del llenguatge comunicatiu, l’expressió i la difusió de la producció realitzada per la ciutadania. Repassà, a més, diversos aspectes d’aquesta proposta europea, com ara la necessitat que aquesta matèria estigui present en tots els nivells educatiu, que tingui un caràcter pràctic i pluridisciplinar; i que estigui impartida per un professorat degudament format en Educació en Comunicació.

Així mateix, la doctora Ambròs, repassà les competències clau de l’educació europea, comparant-les amb les competències bàsiques del nostre país, i va insistir en el fet que és possible introduir aquesta matèria a Catalunya, però que sobretot és indispensable per una educació de qualitat que no només sigui una mera escolarització.
 

Tancà l’acte, el president d’AulaMèdia, Francesc.Josep Deó, que precisà que, hores d’ara, no només existeix el perill de la fractura digital, pel que fa a la manca d’accés a les noves tecnologies de sectors determinats de la població, sinó el que és pitjor, que avui podem constatar el gran abast de l’analfabetisme mediàtic i de la manca majoritària d’una mirada crítica sobre les pantalles, sobre els grans mitjans de comunicació que modelen la nostra percepció i la nostra visió de la realitat.

El president d’AulaMèdia explicà les actuacions de la campanya Per una mirada crítica. Educació en Comunicació. Assenyalà que es tracta d’una campanya de sensibilització vers la necessitat de l’educació mediàtica, però també amb un gran esperit reivindicatiu en dues direccions: D’una banda, demanant una política educativa que implementi l’educació mediàtica amb un caràcter universal a l’escola obligatòria, així com l’oportuna formació del professorat; i de l’altra, reclamant el desenvolupament de la Llei de l’Audiovisual. Una llei que anuncia que la Generalitat ha de vetllar per la màxima competència comunicativa de la ciutadania (pel que fa a la lectura i expressió); i que també indica que les cadenes de televisió han de contribuir a l’alfabetització. Francesc-Josep Deó finalitzà la seva intervenció remarcant els beneficis de l’Educació Mediàtica com a poderosa eina cognitiva, motivadora i de transformació pedagògica.

En els propers mesos tota l’activitat –que no és poca– d’AulaMèdia s’impregnarà d’aquesta campanya Per una mirada crítica. Educació en Comunicació. Tant a través de la revista digital que avui arriba ja a més de 24.000 educadors i educadores de l’àmbit dels Països Catalans; com del bloc de la campanya; com mitjançant els cursos de formació de la propera Escola d’Estiu d’Educació en Comunicació; com, també, a través de l’edició de materials didàctics sobre comunicació, com Darrere la pantalla o Cinema i Ciutadania; o de portals educatius com Cinescola.Info o AulaCom.Cat... Tot un conjunt d’actuacions per convèncer les institucions, però especialment la ciutadania, de la necessitat de l’Educació en Comunicació per a tothom, com a dret educatiu i com a via per a l’aprofundiment de la democràcia social, per entendre i interpretar el món. 

AulaMèdia en aquesta campanya insistirà, amb fermesa, en la reclamació d’aquesta matèria obligatòria que el Parlament Europeu ha aconsellat i que la Unesco, fa anys, ha reclama que s’implementi en les aules. AulaMèdia seguirà apostant, a més perquè l’Educació en Comunicació es basi en tres eixos principals (molt semblants al projecte europeu): el coneixement dels llenguatges comunicatius; la producció escolar creativa i l’anàlisi crítica dels missatges mediàtics. Caldrà deixar ben clar, però, que l’educació en els mitjans de comunicació no es redueixi a enunciats merament formals o adopti l’atzucac d’una transversalitat confusa i estèril. Cal que es desplegui en l’horari lectiu de l’alumnat d’una manera real i tangible.