|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Convido jo i pagues tu, o com omplir d'ordinadors les aules –
Francesc-Josep
Deó – Jo tenia un amic que quan et convidava a beure
alguna cosa, ja sabies que havies de pagar tu... aquests dies quan veig
el Conseller parlar dels portàtils a les aules me’n recordo molt
d'ell. No discutirem des d'aquesta revista -que impulsa i difon l'Educació
en Comunicació- si és necessari o no que l'alumnat d'avui
dia conegui els nous llenguatges i la tecnologia de la informació
i la comunicació, en tot cas criticarem que a les aules manca tecnologia
per la creació i la producció audiovisual. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Treballem les TICC des de les primeres etapes–
Azucena
Vázquez Gutiérrez – "L'Educació
Infantil és una etapa vital per als nostres infants. En ella es
configura llur personalitat, s’aprenen els conceptes bàsics de comportament,
es creen els primers vincles afectivo-emocionals, es dóna un gran
avenç cognitiu... L'escola és un marc privilegiat on el nen
i la nena aprenen a conèixer-se i a relacionar-se amb ells mateixos
i amb els altres fent servir els diferents llenguatges i eines presents
al seu entorn, entre les quals no podem deixar de banda les Tecnologies
de la Informació, la Comunicació i el Coneixement (TICC)." |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Què aporten les tecnologies a l'ensenyament i a l'aprenentatge?
–
Patrícia
Agüera, Cristina Ceide i Lorena Herrero – "Ja
fa temps que les Tecnologies de la Informació, la Comunicació
i el Coneixement (TICC) s’estan integrant en els processos d’ensenyament-aprenentatge
(E-A) de la mateixa manera que s’han anat introduint en altres aspectes
de la nostra societat, com per exemple els mitjans de comunicació
i la correspondència. Aquesta introducció de les TICC en
l’E-A afecta els processos educatius, beneficiant-los notablement, com
veurem a continuació. Per començar, les TICC estan promovent
canvis
en l'ensenyament a distància, permetent l'accés a la
formació a persones que no poden incorporar-se a processos d'E-A
presencials i fomentant la
igualtat social i d’oportunitats." |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
L'Aprobbo i el placebo
– Andreu Rabassa – "Aviat farà
mig any, mentre gaudia d’un recés docent a la sala de profes de
l’institut, vaig viure un episodi molt significatiu relacionat amb un programa
antiplagi online que en aquell moment omplia a vessar titulars de diari
i capçaleres informatives de telenotícies: l’Aprobbo.
Aquest programa, desenvolupat per Symmetric dins l’àmbit
col·laboratiu pel que fa a l’innovació tecnològica
del Citilab de Cornellà, no era ni és altra cosa que
una variant -per a molts coixa- d’altres programes preexistents des de
fa gairebé 10 anys tals com el Turnitin, l’Ithenticate,
el Copyscape o el Compilatio per citar-ne alguns." |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
DVD Els informatius de televisió – AulaMèdia
i la productora Objectiu Comunicació presenten el segon DVD
de la col·lecció Darrere la pantalla, dedicat als
informatius de televisió. Els ciutadans i ciutadanes tenim la necessitat
i el dret d'informar-nos. En funció de la manera com s'organitzi,
com es desplegui, com s'expliqui la informació s'hi donarà
una visió a una altra del nostre món. Per conèixer
com es fan els informatius de televisió i aplicar-hi una mirada
crítica hem comptat amb l'ajut de Gavà Televisió. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Media.cat un observatori crític – Media.cat
és una iniciativa del Grup de Periodistes Ramon Barnils que respon
a uns dels seus objectius fundacionals: treballar en la difusió
i la defensa d’un periodisme rigorós i un espai comunicatiu propi.
Media.cat
és l’Observatori crític dels mitjans de comunicació
que operen en la nostra àrea idiomàtica. I vol analitzar
tant els continguts com els formats o embolcalls amb què aquests
són presentats. |
|
|
|
|
|