| Algú pot pensar,
llegint la crònica de les Jornades ETC 2010, que l'Educació
en Comunicació (EC) és present a totes les escoles i instituts
de Catalunya. Res més lluny de la realitat! Les experiències
mostrades a les Jornades són, sense cap mena de dubte, de referència
per tot aquell professorat que treballa o vol treballar l'EC en el seu
centre o en la seva aula. Però l'EC ni està "normalitzada";
ni té el reconeixement, ni el suport que hauria de tenir per part
de l'administració educativa i -pitjor encara- moltes vegades ni
el suport de les direccions dels centres. El Parlament Europeu proposava,
ara fa un any, introduir una assignatura "d'educació mediàtica"
en totes les escoles europees... aquí estem a anys lluny d'aquesta
proposta d'universalització de l'Educació en Comunicació.
[vídeo]
La desaparició del
Servei de Mitjans Audiovisuals (SMAV) i del programa d'Innovació
d'Educació en Comunicació Audiovisual (PECA) del Departament
d'Educació ha deixat orfe al professorat que estava treballant en
l'àmbit de l'EC. Molts projectes encetats han quedat truncats, sense
possibilitats de continuïtat, i el professorat implicat ha acabat
molt cremat per la burocràcia, la manca de suport, etc. Ara no volen
ni sentir-ne a parlar de la introducció de l'Educació en
Comunicació al sistema educatiu.
Com hem dit moltes vegades,
darrere de tots aquests projectes d'Educació en Comunicació,
no hi ha res més que el voluntarisme d'un grup de professors i professores,
que ja és molt... però no tot!. Potser el reconeixement institucional
al treball que realitzen desenes de professors en les aules, es una de
les coses més importants que manca.
Aquest és, potser,
el principal objectiu d'un encontre com les Jornades ETC 2010: parar
màquines i deixar un espai i un temps per a la reflexió,
per reconèixer el treball fet, i sobretot per veure la il·lusió
d'un grapat de persones que porten endavant centenars d'experiències
audiovisuals a tota Catalunya. |
