"Al periodisme no existeix
la parcialitat. És interpretació. Espero que a les universitats
no ho segueixin explicant del revés..." Amb aquesta mirada sarcàstica
sobre la seva professió començava la seva xerrada Joan Roura,
sotscap de la secció d'internacional de TV3 i convidat de l'acte
"Una mirada crítica per a una ciutadania crítica", celebrat
la tarda del 20 d'octubre al Col·legi de Periodistes de Catalunya,
on, per cert, no hi cabia ni una agulla.
El motiu de la trobada era
reflexionar sobre com educar les noves generacions perquè adquireixin
una capacitat crítica sobre la societat que les envolta. Una capacitat
que, donada la creixent preponderància dels mitjans de comunicació
com a transmissors de models i valors, passa cada cop més per aprendre
llegir-los i a interpretar-los.
El periodista Lluís
de Nadal va fer una introducció l'acte insistint, precisament, en
la importància d'alfabetitzar “també mediàticament”.
És a dir, de no només fer llegir als escolars “La plaça
del Diamant o El Quijote, sinó també el diari, la televisió
i la publicitat”. Segons va dir, “forma part d'un model educatiu arcaic
només analitzar a les aules Madame Bovary, un arquetip del segle
XIX, i no el fenomen Belén Esteban, un arquetip del XXI”.
Xavier Breil, Joan Roura, Lluís
de Nadal i Francesc-Josep Deó
Posteriorment, Joan Roura,
amb una experiència de 25 anys als serveis informatius de TV3, va
dedicar la seva exposició a desvetllar les “mentides de la televisió”
i a explicar què és notícia i què no. “Per
què totes les televisions del món han retransmès en
directe el rescat dels 33 miners xilens?”, es va preguntar. “L'espectacularitat”,
va respondre, “té cada cop més presència en tot informatiu.
Els periodistes acabem sent, d’alguna manera, venedors de notícies”.
Roura també va voler
deixar clar que la televisió no té com a principi “formar
la ciutadania”. “Amb prou feines informa”, va ironitzar. “I en fer-ho”,
va continuar, “sempre aporta una visió esbiaixada”. Segons va explicar,
“l’objectivitat no existeix. Presentar qualsevol notícia en un minut
o, amb sort, en un minut i mig, requereix una interpretació. Només
per tot allò que estàs deixant fora de la teva peça,
ja estàs manipulant. Però manipular no té per què
ser dolent. Els cuiners també han de manipular els aliments per
cuinar”.
Després de treure
a la llum les entranyes del periodisme, Roura va passar-li el testimoni
al professor Xavier Breil, que va presentar el material didàctic
preparat per AulaMèdia per educar en comunicació. Un material
que consta de deu unitats que comprenen des de la teleporqueria fins al
sexisme als mitjans, passant per el color de cada noticiari o les tècniques
persuasives de la publicitat. I tot preparat per poder ser consultat i
treballat des de la xarxa, al blog Per
una ciutadania crítica. Breil també va insistir en el
paper “socialitzador” dels mitjans, en el “poder de la imatge” i en la
“responsabilitat” dels periodistes i grups mediàtics alhora de “formar
la ciutadania”.
L’últim a parlar va ser
el periodista, formador de formadors i director d’AulaMèdia Francesc-Josep
Deó, que va posar l’accent en la importància que el Departament
d'educació de la Generalitat de catalunya aposti d’una manera clara
i decidida per incloure en els currículums acadèmics un espai
i un temps per l’Educació en Comunicació. Així mateix,
va alertar del risc que aquest tipus de formació, que segons ell
hauria de ser “central” en el sistema educatiu, quedi desdibuixada com
a conseqüència de la seva actual suposada “transversalitat”.
Deó va reclamar un sistema adaptat al present, que utilitzi les
TIC, però, sobre tot, que formi sobre com utilitzar-les i com analitzar
els continguts mediàtics. “La tecnologia no és un valor en
si mateixa”, va aclarir.
Com a cloenda de l’acte,
un intens torn de preguntes va posar de manifest l’interès dels
assistents pels continguts exposats. La funció social dels mitjans,
la llibertat dels periodistes per informar en unes eleccions o els nous
escenaris que planteja Internet van ser temes que els assistents, espontàniament,
van posar a debat. Finalment, el rellotge va haver de posar el punt final
a un acte que va deixar encara moltes mans alçades, moltes preguntes
sense resposta. La tarda bé podia haver acabat amb un continuarà... |
