L'existència
de l'educació en i amb TICC (tecnologies de la informació,
la comunicació i el coneixement) que hem de brindar al nostre alumnat
ens duu a reflexionar entorn d'una peça clau: l’ordinador. Aquest
s’ha convertit en un company habitual que ens mira des d’un racó
de la classe i amb el qual a vegades els i les mestres no sabem què
fer.
Hem
de tenir en compte que la relació que estableixen els nens i les
nenes amb l’ordinador sol ser diferent de la que tenim alguns adults: sovint
trobem persones madures que defugen aquest aparell, però això
no acostuma a passar amb els nens i les nenes.
De
fet, l’alumnat que ens trobem dins les aules de les escoles de Catalunya
sol ser, en gran mesura, nadiu digital i considera l’ordinador com quelcom
familiar i present dins la seva llar. A més, sovint el veu com un
company habitual i divertit i com una font de grates sorpreses.
Pel
que fa a l’alumnat que no té ordinador a casa, el seu ús
no representa cap problema, ja que se sol apropar a ell amb curiositat
i interès.
Al
llarg dels darrers mesos hem sentit molt a parlar del pla Educat
1x1, que implica la digitalizació de les aules permetent que
cada alumne/a tingui el seu propi portàtil. Però aquesta
és una realitat que encara queda molt allunyada d'alguns dels nostres
centres, els quals solen centrar-se en dues alternatives organitzatives
per a la integració dels ordinadors a l’aula:
-
Creació del racó de l’ordinador.
-
Aula específica amb ordinadors.
Totes
dues opcions són vàlides i perfectament complementàries.
L’ordinador dins l’aula (racó de l’ordinador) possibilitarà
un ús integrat i habitual d’aquesta eina de manera individual o
per parelles, mentre que la visita a l’aula d’ordinadors ens permetrà
de treballar amb un major nombre de nens i nenes connectats (per exemple,
podem visitar aquest espai amb la meitat del grup-classe).
A l'hora
de treballar amb ordinadors, el primer que hem de tenir en compte és
l’indret on els col·locarem, el qual moltes vegades es troba condicionat
per l’accés a les preses de corrent. L'ordinador ha d’estar situat
en un espai tranquil, que no dificulti el pas de nens i nenes, i ha de
ser, sobretot, segur (no pot quedar cap cable penjant ni accessible).
Un
cop tenim l’ordinador a punt, el/la mestre/a pot optar per dos tipus de
recursos:
Els
recursos creats pel/per la docent. Aquesta possibilitat és la
que ens permetrà ajustar-nos a les necessitats i característiques
del nostre alumnat en major mesura i atendre millor la diversitat dins
el grup.
Els
recursos disponibles a la xarxa o en CD-ROM. D’aquesta manera, mitjançant
diversos suports, podem accedir a diferents activitats i propostes educatives.
Alguns d’aquests poden ser els CD-ROM que regalen les editorials i que
treballen els continguts de les diferents unitats didàctiques o
algunes pàgines web amb jocs i activitats, com podria ser l'Edu365.cat.
En
tot cas, si disposem dels recursos necessaris, les noves formes de relacionar-nos
amb les TICC ens aporten nombroses possibilitats. Una idea important és
que no cal una gran quantitat de recursos per fer una integració
de les TICC de qualitat.
D'altra
banda, l’ús del software lliure i gratuït ens permetrà
emprar una sèrie de programes que podrem usar i modificar sense
cap tipus de problema legal i que no ens costaran diners (ni per la descàrrega
ni per les actualitzacions, les quals generalment es poden fer des d’Internet).
Una
proposta a seguir podria ser la següent:
-
l’ús de programes com ara JClic
Author, Hot potatoes, ExeLearning
o Ardora per tal de desenvolupar
activitats dissenyades específicament per als nostres infants;
- la
creació d’un entorn virtual d’aprenentatge (per exemple mitjançant
el programa Moodle) que ens permeti desar,
ordenar i posar a disposició de tot l'alumnat les activitats creades
utilitzant els programes anteriorment citats, per tal que hi pugui accedir,
tant des de casa com des de l’escola (en funció dels nostres propis
interessos).
Tot i
que en aquesta explicació s’han emprat termes de programari bastant
específic, la imatge que es vol transmetre i una idea fonamental
a tenir en compte és que, encara que dissenyem activitats tecnoeducatives,
nosaltres som mestres, no especialistes en tecnologia. Per tant, malgrat
que tinguem la capacitat de crear productes molt atractius, el pes de la
part educativa sempre ha de ser molt superior al de la part tecnològica.
El programari per a la creació d'activitats pròpies s'ha
anat fent més senzill i intuïtiu a mesura que s'ha anat estenent
el seu ús; amb una mica de temps i amb la molta pedagogia que carreguem
en la nostra motxilla de mestres, segur que podem crear unes propostes
fantàstiques. |
