| Els i les alumnes que trobem
a les nostres aules han estat, des del seu naixement, ciutadans i ciutadanes
d'una societat tecnològica, l'anomenada societat de la Informació
i el Coneixement. Si la tecnologia és a casa i al carrer (on trobem
persones interactuant amb el telèfon mòbil, emprant els caixers
automàtics, escoltant música amb reproductors mp3...), no
és un fet contradictori que les nostres aules semblin del segle
XIX, és a dir, que en travessar la porta de l'escola aparenti que
tecnològicament hem retrocedit un segle?
Des de fa uns anys ens han
començat a arribar a l'escola noves tecnologies educatives, com
poden ser els ordinadors portàtils per l'alumnat o les pissarres
digitals interactives; afavorint la digitalització de les aules.
Però el fet que un centre estigui ben dotat tecnològicament
no implica que s'estigui fent un ús adequat d'aquests recursos i,
en cap cas, garanteix un canvi metodològic, el qual han de dur a
terme les persones (en aquest cas, mestres i professors/es) i no les màquines.
En aquest sentit, el Departament
d'Educació ha impulsat el projecte Educat1x1 que implica, entre
d'altres, l'arribada dels llibres digitals a les nostres aules. En aquest
punt, caldria aclarir com es plantegen les persones representants d'aquest
projecte les diferències entre continguts i llibres digitals. Segons
el seu punt de vista, per tal que un contingut digital es pugui considerar
llibre digital ha de complir les següents característiques:
-
encabir la totalitat del currículum;
-
aprofitar la potencionalitat
dels recursos multimèdia;
-
estar integrat per mòduls,
més o menys equivalents als capítols d'un llibre de text
convencional i que es presentin estructurats seguint un itinerari coherent;
-
contenir referències
a recursos presents a Internet que complementin els materials;
-
presentar exercicis d'avaluació
i d'autoavaluació i
-
estar a disposició de
l'alumnat i el professorat.
Per altra banda, cal tenir en
compte que en el moment que vulguem aplicar continguts relacionats amb
les Tecnologies de la Informació, la Comunicació i el Coneixement
(d'ara en endavant, TICC) a les nostres aules de manera efectiva, existeixen
dues alternatives:
El material creat pel
propi professorat, que, en ocasions, ha decidit compartir amb la resta
de la comunitat educativa. En espais com Alexandria es pot trobar
un interessant recull de continguts digitals pel que fa a cursos Moodle
o a projectes per a interactuar amb la pissarra digital interactiva).
En aquest sentit, és
molt important que les persones creadores d'aquests continguts els comparteixin
en formats estàndards que no presentin problemes de compatibilitat
quan altres docents els vulguin utilitzar, adaptar o ampliar.
La proposta editorial.
Actualment són nombroses les editorials que, per gust o per necessitat,
han fet el salt a la digitalització de continguts (si és
del vostre interès, les podeu consultar en aquest
llistat). Sovint, però, l'oferta de llibres digital que ens
ofereixen les editorials no s'adequa a les necessitats que trobem dins
la nostra aula.
Un dels motius és
que encara continua essent comú trobar-nos amb que la versió
digital que ens proposa l'editorial és la còpia en pdf
del
llibre en paper que durant anys hem tingut sobre la taula. En altres ocasions,
el gran canvi ha consistit en incloure un parell de vídeos entorn
de la matèria. D'aquesta manera, sovint la impressió que
tenim és que és més del mateix.
Per altra banda, tots i totes
sabem que el nostre alumnat és heterogeni i cal preguntar-nos si
els llibres digitals editorials són prou flexibles com per donar
resposta a allò que necessita cada un dels nostres nens i cada una
de les nostres nenes. Les TICC permeten una gran adaptació, la qüestió
és valorar si les editorials han sabut emprar les possibilitats
adaptatives de les tecnologies a l'hora de crear les seves propostes, tot
deixant-nos escollir i estructurar els diferents elements amb els quals
podrà interactuar l'alumnat.
A més, sovint ens
trobem amb que els recursos web que ens apareixen vinculats des del mateix
llibre digital condueixen a pàgines creades per la pròpia
editorial, deixant al marge interessants propostes externes que podrien
ser molt adequades per complementar els continguts tractats.
També podem veure
com les possibilitats que ens aporta l'hipertext són àmpliament
desaprofitades ja que, en general, se'ns proposa llegir els textos de dalt
a baix, sense possibilitat de navegar entre diferents termes o espais a
mesura que va avançant la lectura.
D'aquesta manera, podem dir
que encara queda molt camí per aconseguir que la comunitat educativa
en el seu conjunt disposi d'uns materials digitals de qualitat que li serveixin
per donar una resposta real a les necessitats dels seu alumnat, malgrat
és veritat que s'estan fent avenços. En aquest sentit, el
paper dels i de les docents (com a creador/es de materials o com a usuaris/àries
que lluiten per la qualitat d'aquests continguts) és clau. Pot existir
una classe sense tecnologies, però una classe sense mestre/a no
és possible. |
