| En les nostres conviccions
individuals i en les accions personals i en comunitat, com ara la reivindicació
per una Educació en Comunicació que fa 10 anys du a terme
AulaMèdia,
hom pot pensar en algun moment, davant la inacció política
o la manca de resultats respecte el tema que ens ocupa, que estem soles.
Per veure l’illa, deia José
Saramago al seu inoblidable i intel·ligent conte La Isla Desconocida,
hem de sortir de l’illa. Des de Suècia estant, la tasca d’AulaMèdia
em sembla encara més necessària i numantina. El suport que
estan rebent les propostes per a una educació mediàtica al
nostre país es veu encara més irrisori, des d’Escandinàvia.
Sense que estigui tot resolt
respecte l’Educació en Comunicació, la implicació
institucional és diametralment més gran que a l'Estat espanyol,
on hi ha una absència total d’iniciatives a nivell estatal –com
apuntava el perfil
elaborat per la Comissió Europea sobre alfabetització mediàtica-,
on només el Consell de l'Audiovisual de Catalunya “ha fet esforços”
i el Consejo de Navarra “ha pres algunes iniciatives”.
Una institució especialment
rellevant, el Nordicom
(Nordic Information Centre for Media and Communication Research),
que opera sota l’auspici del consell Nòrdic de Ministres, va establir,
des del 1997 i per demanda de la UNESCO, el Clearinghouse
On Children, Youth and Media, que “du a terme estudis sobre infantesa,
joventut i mitjans, proveeix les bases per a una presa de decisions rellevant,
per a la contribució d’un debat públic constructiu i per
a la promoció de l’alfabetització mediàtica d’infants
i joves”. Fruit del contacte que he pogut tenir des del primer dia que
vaig arribar a la Universitat de Gotemburg amb el Nordicom i els textos
que s’hi produeixen, plantejo aquí un altre argument per a la necessitat
de seguir treballant perquè l’educació en mitjans avanci
a l'Estat espanyol i es concreti millor a Catalunya –per exemple, però
no només, en els currículums escolars-. En aquest cas, en
relació a la protecció dels menors.
Ulla
Carlsson, directora del Clearinghouse On Children, Youth and
Media, apunta que cal incloure l’alfabetització mediàtica
en el debat sobre la protecció dels menors dels continguts dels
mitjans i sobre la reducció de la quantitat de continguts nocius.
Les criatures, són víctimes indefenses o són realment
capaces de respondre els desafiaments que presenten els mitjans de comunicació
contemporanis? En aquest debat, afirma Carlsson, es fa present la importància
de l’alfabetització mediàtica. La “protecció” no és
vista ja en termes exclusivament de conservar la joventut apartada de certs
continguts, o viceversa. Es reconeix la importància d’enfortir la
joventut en el seu rol com a consumidora.
Al concepte d’alfabetització
mediàtica, a més, s’ha de sumar el d’alfabetització
informacional, la capacitat de saber quan i per què es necessita
la informació, on trobar-la i com avaluar-la, utilitzar-la i comunicar-la
de manera ètica. Segons Carlsson,
“si hem de ser capaços
de protegir els joves de continguts dels mitjans ofensius i nocius, ha
de créixer el nivell de comprensió i consciència pública
dels mitjans de comunicació -entre infants i joves, entre pares,
mares i altres adults en l'entorn dels nens, i entre els responsables de
decisions polítiques i professionals dels mitjans-“.
L’Educació en Comunicació
és una necessitat més en el món globalitzat en què
vivim –amb la globalització dels mitjans i el que això ha
comportat en els continguts i formats- i cal recordar les seves repercussions
també a nivell global; l’aposta per una mirada crítica,
per una alfabetització mediàtica, de fet, configura un desafiament
al model sòcio-econòmic i mediàtic predominant. Un
desafiament que s’està plantejant de forma simultània en
molts indrets arreu del món, també a Catalunya. |
