En els articles anteriors
titulats Què
aporten les tecnologies a l'ensenyament i a l'aprenentatge? i Tecnologies
i educació: disfuncions i perspectives de canvi afirmàvem
que les Tecnologies
de la Informació, la Comunicació i el Coneixement (TICC)
poden aportar molts beneficis al món de l'educació, però
també afegíem que no tot són aspectes positius, atès
que l’ús de les TICC pot afectar i perjudicar els processos formatius.
Després d'haver reflexionat sobre ambdós temes, ara ens centrarem
en les tecnologies i les possibilitats que ofereixen per realitzar un canvi
de model pedagògic.
En els darrers anys, la introducció
de les TICC en els processos educatius i formatius està esdevenint
un fenomen generalitzat a tots els nivells, i convé analitzar quina
és la repercussió d’aquestes noves tecnologies en els processos
d’ensenyament- aprenentatge (E-A).
Una mica d'història...
Per tal de comprendre la
rellevància de la incorporació de les TICC en el món
educatiu i formatiu, la seva influència en els models pedagògics
i el que poden suposar en el present i en el futur per a tota la societat,
necessitada permanentment d'una formació al llarg de tota la vida,
cal revisar els orígens i la història de la relació
existent entre les tecnologies en general i l'educació.
D'una banda, hem de tenir
present que l'ús de les tecnologies -noves i no tan noves- en el
món educatiu s'ha associat generalment a l'Educació a Distància
(EaD), que s'ha percebut sovint com un complement de l'educació
presencial i que s'ha basat durant molts anys en l'aprenentatge independent
i l'autoformació com a models pedagògics. És en aquest
context quan comencen a aparèixer conceptes com ara “aprenentatge
obert”, “aprenentatge flexible”, “teleaprenentatge”, “aprenentatge distribuït”,
etc.
Ara bé, l'arribada
de les TICC i d'Internet ha suposat una modificació en la relació
entre l'educació presencial, l'EaD i les tecnologies, orientant
la direcció del present i del futur educatius cap a noves perspectives
de canvi pedagògic, especialment gràcies a l'aparició
dels entorns virtuals d'ensenyament-aprenentatge (EVEA), que ofereixen
la possibilitat d'interacció asíncrona entre l'alumnat. És
aleshores quan es parla d'“educació virtual”, “aprenentatge en línia”
i “e-learning”.
Així doncs, els processos
educatius que integren l'ús de les TICC poden tenir com a referència
diferents models formatius: presencials, que poden incloure el suport de
les TICC; mixtos o blended; o totalment virtuals.
L'ensenyament presencial
amb el suport de les TICC
En
primer lloc, l’ensenyament presencial amb el suport de les TICC pretén
canviar l’enfocament de les classes i la metodologia que es feia
servir tradicionalment, la qual es centrava en l’exposició magistral
per part del professorat sense cap espai perquè l’alumnat pogués
participar, col·laborar en diferents tasques, interaccionar, comunicar-se,
ser més autònom, etc.
Amb el suport de les TICC,
l’ensenyament presencial es pot centrar més en l’aprenentatge que
realitza l'alumnat, ja que s’aprofiten les TICC per a millorar els processos
educatius. Ara bé, el suport d'aquestes no garanteix en si que les
pràctiques docents canviïn, ja que això depèn
essencialment de l'elecció del model pedagògic i de l'estil
docent.
Entre els elements d'innovació
que poden aportar les TICC a l’aula tradicional trobem, per exemple, els
canvis en la distribució i ubicació de les taules per tal
de crear nous espais on l'alumnat pugui treballar aplicant diferents tècniques
de dinàmica grupal i fent ús de diversos mitjans i eines
d’informació i comunicació (ordinador personal, PDI, Projector
LCD, etc.), els quals fomenten una major interacció entre l'alumnat,
el professorat i els continguts objecte d’aprenentatge.
També cal dir que
el suport de les TICC pot implicar un canvi en el rol de docents i alumnat.
Per una banda, el personal docent hauria d’actuar no només com a
transmissor de coneixements, sinó com a guia i facilitador del procés
d’aprenentatge. Per l'altra, l’alumnat podria realitzar majors esforços
cognitius i seria capaç de gestionar el seu propi procés
d’aprenentatge i d’autoavaluar-se, per exemple amb l'ajuda de qüestionaris
de resposta automàtica. Per tant, podria esdevenir més responsable
i autònom en tot el procés d’E-A.
Ensenyament mixt o blended
Quant a l’ensenyament mixt
o semipresencial, les TICC hi poden adquirir una posició més
rellevant, ja que en aquest cas el procés d'aprenentatge pot implicar
una menor dependència de l'alumnat respecte del professorat en el
sentit que no hi pot comptar a totes hores ni tampoc sempre de manera presencial,
però en canvi les noves tecnologies poden ser el mitjà que
els permeti tant comunicar-se de manera no presencial com construir coneixement
amb el professorat i amb la resta de companys/es d'aula. Ara bé,
com hem dit anteriorment, el fet d'utilitzar més les noves tecnologies
en el procés d'ensenyament-aprenentatge no implica que el model
pedagògic i els rols de docents i alumnes canviïn, atès
que el professorat també pot dur a terme accions docents no centrades
en l'aprenent fent servir les TICC. De fet, aquestes poden ser utilitzades
exclusivament amb l'objectiu de fer arribar els materials a l'alumnat,
o bé per a mantenir la comunicació més enllà
de la presencialitat entre els dos actors principals del procés
educatiu, però sense plantejar-se la interacció entre aprenents.
Per acabar, cal recordar que
les TICC poden oferir l'oportunitat, en un context d'ensenyament i aprenentatge
semipresencial, de continuar construint coneixement més enllà
de l'aula presencial gràcies a unes eines que ajuden a fomentar
l'autonomia de l'aprenent, però això no es pot donar si no
s'adopta un model pedagògic centrat en l'estudiant i en la interacció
entre iguals, sempre amb el lideratge del professorat, que ha d'estar ben
present per tal de guiar i motivar adequadament l'alumnat.
L’ensenyament basat en
la virtualitat
Els processos d’E-A virtuals
ofereixen un model flexible i obert, amb oportunitats educatives a les
quals es pot accedir des de qualsevol lloc i/o en qualsevol moment, reduint
d’alguna manera la separació física entre l’alumnat i el
professorat amb una gran quantitat de processos mediadors pel que fa al
contingut, el monitoratge i l’avaluació d’adquisició de coneixements
i actituds. Aquest aprenentatge en línia o e-learning té
a veure amb l’aplicació de les TICC en qualsevol tipus d’aprenentatge.
Actualment, els models d’educació
virtual estan centrats en la web i en l’estudiant, oferint multitud de
recursos per interaccionar tant amb el contingut com amb el personal docent,
els materials i d’altres estudiants. Això ofereix a l'alumnat més
oportunitats de triar en el seu procés d’aprenentatge per a millorar
el nivell de les seves competències, habilitats i coneixements.
Aquest també rep més suport i atenció en els moments
necessaris, ja que les TICC poden ser un mitjà per atendre la diversitat
d’alumnes.
Ara bé, perquè
es preservi la qualitat dels processos de formació basats en l'e-learning,
cal tenir presents alguns criteris que ens ajudaran a millorar-los, com
ara la realització d’un bon disseny tecnopedagògic; una adequada
planificació del procés, que ha de ser avaluable i modificable;
una bona infraestructura; el coneixement dels grups d’alumnes i llurs necessitats
d’aprenentatge, per tal de crear una educació virtual adient; que
l'alumnat disposi d’un sistema de suport ajustat; formació i canvi
de rol en el professorat, tot rebent l’ajuda que necessiti en aquesta transformació
de l’entorn d’E-A; l’accés a la xarxa elèctrica i la connectivitat;
etc.
Si no es compleix amb aquests
requisits, tant l'e-learning com les altres modalitats descrites
anteriorment poden passar de ser una oportunitat a esdevenir un fracàs.
És per això que les institucions educatives i les administracions
han d'assumir que es troben davant d'un repte i que el futur de la formació
de tota la societat depèn de com s'afronti aquest darrer. |