Si no ho recordo malament, la primera vegada que em van arribar notícies que existia una entitat d'aquestes característiques va ser fa uns cinc anys aproximadament, i de seguida em vaig acostar a les Jornades d'Educació i Comunicació Local que organitzava AulaMèdia. Recordo aquelles jornades com una injecció dels sabers de què no disposava en aquell moment i que tant necessitava, però el que em va cridar més l'atenció va ser la voluntat explícita de l'organització de fer que les persones assistents participéssim en les jornades d'una manera activa, mitjançant les nostres intervencions. I així va ser com vaig conèixer el Francesc-Josep Deó Raventós, el coordinador d'AulaMèdia. A partir d'aleshores, em va resultar impossible, com a ciutadana i com a educadora, no implicar-me en una lluita que sempre m'ha semblat justa, legítima i extremadament necessària, per no dir urgent: que l'Educació en Comunicació deixi de ser una excepció i que es converteixi en una realitat en el nostre dia a dia, tant en els centres d'educació formal com al carrer, tant per a la infància i la joventut com per a les persones adultes.

Bé, suposo que ara arriba el moment de les confessions... I és que seria injust no reconèixer que el coordinador d'AulaMèdia és, en part, una de les persones responsables del naixement de molts projectes, entre els quals es troben alguns dels que jo mateixa he ajudat a impulsar, amb la col·laboració de diverses persones compromeses sense les quals res de tot això no hauria estat possible...

I mentre anàvem fent camí, ens hem anat trobant amb persones i col·lectius que han alimentat les nostres ganes d'aprendre: el Francesc-Josep Deó ens ha ensenyat la teoria de la comunicació educativa, la importància del domini de l'anàlisi del discurs, la necessitat de fer arribar l'Educació en Mitjans a tota la societat, etc.; el Ramon Breu s'ha convertit en el nostre especialista preferit de l'Educació en Cinema; l'Alba Ambròs ens ha fet veure que a l'Estat espanyol encara estem en bolquers si ens comparem amb alguns països europeus en l'àmbit de l'alfabetització mediàtica i, amb les dones d'Edumèdia i la Teresa Creus de Didacticolite, ha demostrat que l'Educació en Comunicació també és cosa de criatures, és a dir que es pot iniciar des dels primers anys de vida; Neokinok.tv ens ha ensenyat una altra manera de veure i fer televisió; el Xavier Breil ens ha endinsat en el món dels videojocs i de la publicitat des d'un punt de vista crític i educatiu; Trimatge ha convertit el disseny en una eina més per ensenyar a comunicar i per mobilitzar la societat; els nois d'Objectiu Comunicació ens han mostrat les entranyes de la televisió i la publicitat i han creat campanyes audiovisuals que han remogut conciències; el Paulí Castelló Piñol ens ha regalat el seu suport, la seva empenta, els seus discursos plens d'humor i el secret més preuat de tot col·lectiu: la capacitat de fer pinya; i finalment l'Helena Pérez Llorca i la Coral Caro Blanco ens han proporcionat una nova perspectiva des de la qual caldria mirar-se més sovint els mitjans de comunicació, la de gènere.

I aquí seguim... Moltes gràcies a tothom i en especial a AulaMèdia per tot el que hem après i per haver-nos permès créixer al vostre costat amb tant respecte i amb tanta empenta.

Per molts anys més, AulaMèdia!!!