Esquema bàsic
del projecte
Entre el segon i el tercer
trimestre del curs 2010-2011, el nostre grup de 3r d'ESO del Liceu Francès
de Barcelona va treballar des de l'assignatura de Llengua castellana i
Literatura sobre el sexisme en la publicitat i els mitjans de comunicació
a partir de diversos articles, documents audiovisuals, imatges fixes i
uns decàlegs que ens van servir per detectar-lo.
A classe vam veure anuncis
publicitaris, fragments de pel·lícules i un documental sobre
el sexisme en la publicitat i en la televisió durant el franquisme.
A mesura que vam anar avançant, vam comentar els diferents documents.
Després de cada visualització, vam fer debats orals i vam
concloure que molts anuncis publicitaris són sexistes.
Per finalitzar el projecte,
vam realitzar un debat radiofònic sobre el tema estudiat tot escrivint-ne
el guió, creant unes falques publicitàries i corregint les
nostres produccions escrites gràcies a les indicacions de la professora.
Per acabar, vam anar a gravar el debat a l'estudi de ràdio de l'escola
i també vam redactar en castellà i de manera conjunta aquest
article, que pretén reflectir l’experiència viscuda a classe.
Finalment, el vam traduir en català.
El procés de treball
El primer dia dedicat a
aquest projecte, la professora ens va repartir uns decàlegs publicats
per l'Instituto Andaluz de la Mujer (Decálogo
para una publicidad no sexista i Decálogo
para Identificar el sexismo en la publicidad) que indiquen com
es pot identificar el sexisme en la publicitat. Després vam llegir
i analitzar uns
articles sobre la censura d'un anunci publicitari considerat sexista
per diverses associacions i institucions. Els dies següents vam treballar
sobre diferents formats: cartells
publicitaris, anuncis televisius, fragments de pel·lícules
(Lolita; Real
women have curves), anuncis
dels anys 50, 60 i 70, i també un reportatge documental d’Isabel
Coixet, titulat 50
años de... La mujer, cosa de hombres. Vam poder constatar
que la mecànica de la publicitat actual no ha canviat gaire si la
comparem a la del segle XX. Els estereotips són diferents, però
la influència de la publicitat és la mateixa.
A més, algunes persones
vam tenir l’oportunitat d’enviar per correu electrònic a la professora
alguns cartells publicitaris i imatges de jocs infantils molt sexistes,
els quals vam incorporar, analitzar i comentar oralment a classe. Durant
el debat, alguns nois ens vam mostrar indignats per la imatge que es dóna
dels homes en la publicitat, a partir de la qual se’ns mostra mandrosos,
vulgars i descuidats. A conseqüència d’això, vam comentar
que els homes també podem ser víctimes dels estereotips.
Finalment, tant les noies com els nois vam coincidir en el fet que el sexisme
és present gairebé sempre en la publicitat.
Després de diverses
sessions, vam poder observar que la publicitat ens pot manipular la ment
tot rentant-nos el cervell fins a fer-nos creure, per exemple, que les
dones són inferiors als homes. De fet, durant les primeres sessions,
una bona part del nostre grup-classe no sabia que la publicitat i els estereotips
de gènere poguessin controlar-nos tant, fins al punt que vulguem
respondre-hi de vegades. Així doncs, dia rere dia vam arribar a
entendre que els mitjans de comunicació influeixen en el nostre
comportament, fins arribar a poder-nos convertir en el que la publicitat
ens incita a ser. També vam aprendre que els anuncis poden promoure
indirectament la violència de gènere. Per exemple, aquells
que mostren les dones com a éssers inferiors als homes segueixen
basant-se en la mateixa ideologia des de fa més de 50 anys, com
vam poder observar en el documental d'Isabel Coixet. A més, els
mitjans de comunicació mostren sovint el cos de les dones com un
reclam per vendre productes, i alguns anuncis de moda infantil presenten
les seves models com “Lolitas”. Gràcies a l'anàlisi crítica
d'aquests documents i a les polèmiques sorgides a classe, ens vam
adonar de la pressió a què se'ns sotmet diàriament
mitjançant la publicitat.
Més tard, la professora
ens va repartir una pauta explicativa per fer un debat i una altra per
escriure un guió radiofònic i una falca publicitària.
El grup-classe es va dividir en cinc equips i cada grup va tractar un subtema
diferent relacionat amb el sexisme en la publicitat i els mitjans de comunicació:
els tipus de violència que s'exerceixen sobre les persones en els
mèdia; el sexe com a forma de violència i reclam en la publicitat;
els cànons de bellesa vehiculats pels mitjans; els estereotips de
gènere en la publicitat i els mèdia; i per acabar els mites
femenins en els mitjans de comunicació. A cada grup hi van sorgir
diferents punts de vista (masclista, feminista, igualitari...) que més
tard van ser exposats en el debat radiofònic. El guió i les
falques es van corregir a classe amb l'ajuda de la nostra professora.
Un cop acabades les correccions,
vam passar a la fase següent: la pràctica de la locució.
Durant diverses sessions, ens vam dedicar a assajar de manera individual
i col·lectiva, tant a classe com a casa. La professora ens va aconsellar
sobre els tons de veu més apropiats que havíem d’adoptar
en funció de les circumstàncies i del nostre personatge.
Mentre uns grups assajaven, els altres gravaven i la resta començava
a redactar un article sobre el projecte realitzat a classe. Amb l’ajuda
de l’Anne, l’encarregada de l’emissora de ràdio de l’escola, vam
gravar les falques i el debat radiofònic seguint les seves indicacions
(sobretot vocalitzar, parlar fort i pausadament).
Valoració de l'alumnat
Gràcies a aquest
projecte, vam aprendre a detectar amb més criteri la publicitat
sexista, que ens manipula diàriament a través dels mitjans
de comunicació sense que ens n'adonem en la majoria dels casos.
També vam descobrir que aquesta realitat és la causa de la
creació de diverses organitzacions que tenen com a objectiu la lluita
contra el sexisme que apareix en la publicitat.
La preparació del
debat radiofònic, en què es van exposar diversos punts de
vista mitjançant l’argumentació d’idees variades i de vegades
oposades, ens va servir per madurar, agrupar i concentrar el que ja havíem
après. Així mateix, vam crear falques publicitàries
amb l’objectiu de sensibilitzar la nostra comunitat escolar.
Per concloure el projecte,
vam decidir redactar un article sobre aquesta experiència amb la
finalitat de mostrar a les persones professionals de l’educació
una manera d’ensenyar a l’alumnat a ser conscient de la influència
de la publicitat sexista en la nostra societat. |
