 |
PRESENTACIÓ
Avui
el model majoritari de televisió està vivint una crisi permanent.
Mirem a la pantalla i veiem una televisió on l'excés és
una virtut i la banalitat una obsessió. Una televisió que
és una successió contínua de paradissos de l'espectacle,
dels programes d'entreteniment i de la publicitat que divideixen el món
entre triomfadors i fracassats, entre visions roses i visions negres, entre
prínceps i monstres.
Què
fer davant d'aquest model comunicatiu hegemònic? Hem vist la farsa
de l'autoregulació dels mitjans, les limitacions dels consells audiovisuals
o el desencís de les noves polítiques de programació.
Observem amb preocupació la manca de respostes educatives a les
noves realitats i exigències socials, comunicatives i ètiques. |
|
|
| Des
de diversos sectors de la societat civil, però, s'articulen veus
–que tenen el suport d'experiències educatives contundents– que
plantegen una Educació en Comunicació fixada i estructurada,
una Educació en Comunicació com assegurança per garantir
la consciència crítica dels ciutadans, la seva capacitat
per pensar la informació i la seva autonomia davant la influència
mediàtica. Per poder, així, rebutjar qualsevol missatge alienant,
per poder rebutjar qualsevol manipulació, sense intermediaris ni
salvadors, de la manera més eficaç i segura, des de baix,
a ras de terra.
A
la Trobada 2005 d'Educació en Comunicació volem donar la
veu a aquests sectors –associacions i col·lectius– perquè
expliquin el seu treball i les seves propostes, per debatre la urgent necessitat
d'una educació crítica davant la televisió. |
|
|
|
|
