Felicitar-los, perquè seguint la tradició establerta des de fa anys en aquest tema, un altre cop el voluntarisme i l'interès en escreix pel tema marcà una de les tòniques generals de la trobada, a la qual assistiren professionals vinguts de les comarques de Lleida i fins i tot des del País Valencià. I és que quan hom se sent "atret" o més ben dit "enganxat" a la fascinació que ofereixen aquests mitjans, no pot restar passiu davant la necessitat de compartir experiències, de formar-se més, de transmetre, d'informar, d'educar en comunicació amb aquells mitjans que de forma natural s'han institucionalitzat en les nostres vides quotidianes, els Mitjans de Comunicació, i d'altres que s'obren camí, les TIC, per arribar a ocupar o a compartir el lloc amb els que ja regnen.

Com a professionals que som de l'ensenyament, ¿estem realment incorporant de forma natural aquests mitjans dins de l'aula? ¿Eduquem perquè els nostres alumnes, futurs ciutadans del que s'ha anomenat la Net Generation o Clickerati Generation puguin assolir una vertadera competència comunicativa que els situïi en igualtat de condicions davant de la revolució de la informació en la qual vivim? Reflexions com aquestes, encetades per R. Breu, M. Moix i S. Reñé, ens conduïren cap a una situació de greuges davant les precàries situacions que els assistents intercanviàrem en els diferents grups de treball, tant a nivell de la manca d'una legislació contundent i precisa en aquest aspecte, que per desgràcia la nova Reforma no contempla, com també per les "aparences burocràtiques" d'interès que rebem des de l'Administració, a més de les diferències entre centres públics i privats concertats. Greuges que s'anaren dissipant en veure que, malgrat tot, els qui assistírem a la trobada, havíem iniciat accions, la majoria de vegades sols, per portar a terme a l'aula una EM. També es posà damunt de la taula que, ans al contrari del que alguns creuen, aquesta EC no només pertany i afecta als professors de llengües, sinó que cal una implicació directa de tots els membres que tiren endavant un centre educatiu.

Si bé som plenament conscients de la difícil situació en què es troba l'EC en la Reforma i les noves instruccions aparegudes, dues són les conclusions finals que ens agradaria remarcar.

En primer lloc hem de prendre consciència que cal reivindicar més fervorosament que l'Administració concedeixi a l'EM la importància que li pertoca dins del món de l'ensenyament, iniciant com a mínim, un debat profund sobre l'estat de la qüestió actual i el futur que se'n preveu dins de la Reforma. La concepció de l'EC com una matèria obligatòria a l'ESO, o incorporar la figura de l'edocomunicador, un especialista i coordinador d'aquesta tasca en els centres per tal que pugui ajudar la resta de professorat, són algunes propostes que es suggereixen.

Finalment, felicitar un altre cop a totes les persones interessades en el tema, ja que gràcies al seu voluntarisme i motivació s'estan portant a terme accions d'EM arreu de totes les escoles catalanes, malgrat la manca de recursos, de col.laboració i de reconeixement per part d'alguns sectors de l'àmbit professional i social. A tots, encoratjar-los perquè no silenciem allò en què creiem i siguem part implicada en aquesta "transformació" que reclamem.

Alba Ambròs